Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Mas Trempat
Nucli
Nucli dels municipis de Santa Cristina d’Aro i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
escarquillat | escarquillada
Trempat.
bola
Tecnologia
Peça esfèrica, de gran duresa i de gran resistència al desgast, emprada com a element de rodolament en els coixinets anomenats precisament de boles, com a element de molta en els molins de boles, etc.
Generalment d’acer al crom trempat, acer cementat o de pedra, en alguns molins, i de diàmetre comprès normalment entre 3 i 30 mm en els coixinets, i entre 30 i 100 mm en els molins
brotxa
Tecnologia
Eina en forma de barra proveïda de dents, d’altures que augmenten progressivament d’un extrem a l’altre, i de secció diversa segons el forat o perfil que realitza (circular, rectangular, circular acanalat, etc), que hom empra per efectuar el brotxatge.
Segons la manera de treballar, pot ésser de tracció o de compressió, i segons l’operació, de brotxatge exterior o de brotxatge interior Les brotxes són generalment d’acer trempat, d’acer al tungstè o bé d’acer ràpid al molibdè i, en alguns casos, hom hi insereix plaquetes tallants de metall dur
martensita
Tecnologia
Solució sòlida sobresaturada de carboni o carbur de ferro en ferro alfa.
Hom l’obté mitjançant un refredament ràpid de l’acer des d’una temperatura elevada És el component característic de l’acer trempat la seva resistència, que varia amb el contingut de carboni, va de 170 a 250 kg/mm 2 , i l’allargament és de 2,5 a 0,5% té una duresa Rockwell de 50 a 68 Observada amb el microscopi, en l’acer en què l’austenita no s’ha transformat totalment, hom distingeix les agulles de martensita sobre el fons blanc d’austenita, però si la transformació d’aquesta en martensita ha estat completa l’observació esdevé molt més difícil
llima

Llima
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Eina per al treball manual dels metalls i d’altres materials (fusta, pedra, etc), emprada per a desbastar, polir, eliminar les rugositats, allisar, etc.
És formada per una barra d’acer trempat emmanegada, a la superfície de la qual hom ha gravat nombrosos solcs, dents o estries, en disposició geomètricament regular, de vores tallants, les quals, en passar per damunt d’una superfície, arrenquen petites partícules de material La secció de llima pot ésser rectangular, quadrada, triangular, rodona o semicircular, i, segons les dimensions de les dents o les estries, són emprades en aplicacions específiques Sovint hom les anomena per llur forma llima rodona, plana, de tres caires o triangular, de mitja canya , etc o aplicació llima…
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…
bloc Johansson
Física
Tecnologia
Peça paral·lelepipèdica d’acer trempat emprada com a element de mesura i de verificació.
Hi ha diversos jocs de blocs, amb sis graus de qualitat, composts per un nombre vaiable de peces els valors de les quals, compreses entre 0,5 i 100 mm, augmenten segons una progressió aritmètica El mesurament o la verificació són aconseguits combinant els blocs necessaris per obtenir la longitud desitjada L’error màxim admès és d’1/100 mm per a la juxtaposició de 5 peces
aïllador
Electrònica i informàtica
Peça de material dielèctric que serveix de suport als conductors.
Cal distingir els aïlladors per a línies aèries i per a installacions interiors Per a línies aèries hi ha els aïlladors rígids o de suport i els de suspensió o de cadena, constituïts per porcellana o vidre A les installacions interiors generalment tots són de suport, i estan constituïts per porcellana o aglomerats a base de resines sintètiques La porcellana que constitueix els aïlladors té un coeficient de dilatació lineal de 0,03 x 10 -4 per kelvin, una resistència a la tracció de 5 a 6 kPa i una resistència a la compressió d’uns 30 a 40 kPa Per tal que un aïllador de porcellana sigui de…