Resultats de la cerca

Són troncocòniques, proveïdes d’un llarg flagel voltat a la base per un collar citoplasmàtic, que és una prolongació de la part anterior de la cèllula La funció dels coanòcits és de capturar les partícules nutritives i digerir-les

L’eficàcia d’una xemeneia és més gran com més gran és la seva alçada, la qual és determinada bàsicament per dos criteris independents, l’un d’ordre eminentment ecològic i l’altre d’ordre tecnològic, però que tendeixen ambdós a aconsellar la màxima alçada possible D’una banda, cal que els gasos siguin alliberats a una alçada suficient per a evitar, almenys fins on sigui possible, que hom els respiri o que danyin els vegetals i, àdhuc, els edificis Per a obtenir resultats satisfactoris en aquest sentit, sovint els fums i els gasos són tractats amb filtres o separadors, amb vista a eliminar les…

És una mena de pòlie poc evolucionat, que es desenvolupa damunt dolomies, gresos o pudingues encimentades de calcària, en què les aigües superficials s’endinsen per les diàclasis dissolent la calç o desagregant el granit El cas més conegut és la Ciudad Encantada vora Conca Castella-la Manxa

La zona central, més ampla, és anomenada ventre a la part inferior hi ha una zona cilíndrica formada pel gresol la part de baix i l' obra la part de dalt Al gresol hi ha dos forats, el forat per on surt l’escòria i el forat de colada , per on hom fa la colada del forn A l’obra, a uns 2,5 m del gresol, hi ha les toveres , per on hom injecta l’aire L’estructura del forn sol ésser de planxa d’acer, reforçada amb cèrcols, revestida interiorment de material refractari i proveïda d’un sistema de refredament El forn és carregat per la part superior, en capes alternatives de coc i mineral òxids de…

Situació Les restes medievals de l’Aiguacuit són situades al polígon industrial del barri Segle XX, al sud del centre urbà del municipi de Terrassa Concretament, es troba delimitat pels carrers de Galitzia, al nord, de Muntanyans, a l’oest, l’avinguda de Santa Eulàlia, al sud, i, a l’est, el carrer Roger de Llúria Topogràficament, correspon a una terrassa delimitada pels torrents del Palau, a ponent, i la riera de Vallparadís a l’est, els quals conflueixen pocs metres més avall on es forma la riera de les Arenes Aquesta situació entre torrents configura un esperó amb una cota mitjana de 245 m…

Situació Angle sud-oest del recinte interior de la fortalesa ECSA - A Roura Vista aèria d’aquest notable castell, que fou possessió durant un temps de la important nissaga dels Termes, on s’evidencien clarament els seus dos recintes concèntrics ECSA - Camara JP Joffre Les imposants ruïnes del castell d’Aguilar s’aixequen sobre un cim de 296 m d’altitud, situat a l’E del poble de Tuissan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 53′ 31″ N - Long 2° 44′ 53″ E Per a anar-hi des de Tuissan, cal seguir la carretera D-611, que després d’haver fet un recorregut d’uns 3 quilòmetres, mena al peu del castell Des…

A les illes Balears, els primers testimonis de presència humana es documenten a l'abric rocós de son Matge Valldemossa, Mallorca Occidental i es remunten al VI millenni aC Aquesta data, com també la resta de les que apareixen en aquest text, procedeix de datacions radiocarbòniques calibrades, és a dir, equival a anys de calendari Eivissa i Formentera, ara per ara, no han proporcionat evidències de poblament sincròniques a les de Mallorca i Menorca Per manca d'altres testimonis de presència humana a les illes Pitiüses, la datació dels seus primers habitants s'ha d'establir a partir dels…

Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb el terme de Cervelló, al SE amb Torrelles de Llobregat, al S amb Begues, i a l’W i NW amb Olesa de Bonesvalls i Subirats respectivament ambdós de la comarca del Garraf És situat a les serres d’Ordal del massís de Garraf, a la capçalera de la riera de Cervelló, anomenada aquí riera de Vallirana A més d’aquesta vall el municipi comprèn la vall d’Arús, dita antigament d’Esparreguera, solcada per una riera tributària de la de Cervelló que es forma sota la penya del Moro, també dit marge del Moro 467 m al límit amb Begues i Torrelles de Llobregat La…