Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
delació tutelar
Dret civil català
Document legal pel qual els pares nomenen la persona que exercirà la tutela dels seus fills, els seus possibles substituts i eventualment les persones que queden excloses del càrrec.
La designació de persones amb tasques tutelars es fa per qualsevol individu en atenció a la seva declaració d’incapacitat i sempre en escriptura pública El pare i la mare dels fills menors no emancipats són les persones encarregades de designar els nomenaments, els substituts o les exclusions en el cas de la tutela d’aquells Si es dóna una pluralitat de designacions, preval el nomenament posterior En el document públic on consta la persona que exerceix la tutela també es poden establir la seva remuneració i les seves funcions i es pot designar la persona que exercirà el càrrec d'administrador…
tribunal tutelar de menors
Dret
Dret civil
Tribunal amb facultats reformadores, repressives i protectores dels menors d'edat
.
La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apellables a l’audiència provincial El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona 1920 s’establiren després el de Barcelona 1921, el de València 1923, el de Palma 1925, els de Lleida i Girona 1927, el d’Alacant 1930 i, el 1940, el de Castelló de la Plana Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens , creada per Pere III de…
Ramon Albó i Martí
© Fototeca.cat
Sociologia
Dret
Sociòleg i advocat, germà de Francesc Albó i Martí.
Fou diputat a Corts 1908, president del tribunal tutelar de menors i director general de presons Treballà per al progrés del sistema penitenciari i per a la rehabilitació dels infants delinqüents Dirigí la revista Aurora Social 1907-08, des de la qual defensà un sindicalisme Publicà diversos estudis sobre les qüestions esmentades
Pere de Redorta
Cristianisme
Bisbe de Vic (1147-85).
Senyor de Voltrera i Olesa Fill de Guillem III de Castellvell Era canonge de la catedral quan fou elegit bisbe S'esforçà a apaivagar els nobles de la comarca establint moltes concòrdies per tutelar els drets de l’església El 1176 dividí el patrimoni de la catedral en dotze prepositures regides pels canonges Consagrà moltes esglésies, entre elles la de Sant Joan de les Abadesses, la de la Redona de Vic i la de Santa Eugènia de Berga El 1179 assistí al concili III del Laterà i el 1183 rebé al seu palau el rei Alfons I Les necrologies el recorden com a pacífic i amant de la justícia
Pedro Dorado Montero
Literatura
Història del dret
Jurista, catedràtic i escriptor.
A Bolonya entrà en contacte amb l’escola positivista italiana Catedràtic de dret polític i administratiu a Granada i de dret penal a Salamanca, la seva producció científica fou molt extensa Precursor ideològic del grup Defensa Social , les seves teories, basades en el correccionalisme, preconitzen que el dret penal perdi el seu aspecte repressiu i sigui un dret tutelar del delinqüent És autor de La antropología criminal en Italia 1890, Problemas de Derecho penal 1895, De Criminología y Penología 1906 i El Derecho protector de los criminales 1916 Donà un curs a Barcelona, als…
Antoni Algueró i Algueró
Economia
Empresari.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, sempre estigué vinculat al món de l’empresa Juntament amb Carles Ferrer Salat i Alfred Molinas, fou un dels renovadors de la patronal catalana Foment del Treball en el moment de la restauració de la democràcia Fou president i conseller delegat d’Industrial Bolsera president del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona i de la Fundació d’Indústries Gràfiques de Barcelona i vicepresident de la Federación Nacional de Industrias Gráficas i de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales També fou membre de la Fédération Européenne…
Lluís Folch i Torres
© Fundació Folch i Torres
Educació
Comunicació
Pedagog, crític d’art i publicista.
Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, dedicada a la reinserció de menors delinqüents, de la qual dirigí la part educativa Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d’Infants 1925-27 i creà, l’any 1928, la institució per a discapacitats mentals Torremar, a Vilassar de Dalt, única en el seu gènere a Catalunya fins l’any 1936 Dirigí la publicació Portaveu de l’Associació Escolar Artística 1912-13 i ocupà dues càtedres a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Juntament amb els seus germans Manuel i Josep Maria fou un assidu collaborador de la revista En…
Laura Vilagrà i Pons
© Govern.cat
Política
Política.
Llicenciada en ciències polítiques i de l’administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, té un màster en direcció pública per ESADE Milita en Esquerra Republicana de Catalunya ERC des del 1999 Fou regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Santpedor 1999-2003 i, posteriorment, alcaldessa 2003-15 —aleshores i durant l’inici com la persona més jove a ocupar una alcaldia a Catalunya— Diputada al Parlament de Catalunya 2006-11 i secretària de Política Territorial i Medi Ambient d’ERC 2008-09, fou designada delegada territorial del govern a la Catalunya Central fins a l’aplicació de l’…
Arxiu Històric de Lleida
Generalitat de Catalunya
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya, successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i publicacions periòdiques de les comarques de Lleida Els seus fons més importants procedeixen de la Generalitat de Catalunya, l’administració perifèrica de l’estat, l’administració local arxius municipals d’Anglesola, Sarroca de Lleida, protocols notarials del districte de Lleida, fons judicials Magistratura de Treball, Tribunal Tutelar de Menors i Patronato de la Merced i Junta de Libertad Vigilada, de la Comptadoria d’Hipoteques…
tutela dativa
Dret civil català
Tutela constituïda quan és l’autoritat judicial qui té la funció de designar la persona que exercirà el càrrec de tutor.
L’esmentada tutela s’estableix en cas que no hi hagi tutor nomenat per la persona interessada o pel seu pare o mare, o també en cas que la persona designada sigui incapaç d’exercir el càrrec tutelar Quan la tutela que s’hagi de constituir sigui de diversos germans, es procurarà que es designi una mateixa persona per tal de facilitar la convivència entre ells L’autoritat judicial, en realitzar el nomenament de la persona tutelant, ha de seguir un determinat ordre, que només podrà alterar-se per beneficiar el menor o incapaç En la tutela d’un incapaç, serà designat el cònjuge o la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina