Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
grafema
Gramàtica
Unitat ortogràfica mínima en qualsevol sistema: c, m, ω, etc.
No ho són, doncs, aquelles representacions gràfiques de tipus tx, ll , etc
africada
Fonètica i fonologia
Dit del fonema propi d’algunes llengües, la realització genètica del qual es compon de dos moments, un d’oclusiu i un altre, subsegüent, de fricatiu, essent ambdós homorgànics i formats en un lloc d’articulació, si més no, molt proper.
El català, segons Antoni Maria Badia i Margarit Antoni Maria Badia i Margarit , presenta aquests fonemes africats /z/ do tz e, /s/ co tx e i /z/ plaja
ch
Escriptura i paleografia
Dígraf català antic que representava el so velar sord [k] i que a vegades hom emprava en posició medial (archebisbe, eucharistia) i inicial (chor, Christ) en l’escriptura de mots d’origen grec i, especialment i d’una manera general, en posició final (bosch, amich) (h).
En la codificació ortogràfica moderna ha estat simplificat en c Dialectalment o incorrectament hom l’ha emprat també per a representar els sons palatals x ix i j g , tx i tj tg En català modern roman únicament en l’escriptura d’alguns cognoms
Daniel Rocamora Blázquez
Voleibol
Jugador de voleibol.
S’inicià al Club Natació Sabadell i jugà també a Tarragona, al Centre d’Estudis Roca de Barcelona, a l’Andorra TX i al Cañada Vera, filial de l’Unicaja Almeria Amb el CAI Teruel feu el salt a la màxima categoria, on també ha defensat els colors del CMA Sòria És internacional amb la selecció espanyola absoluta i ha disputat partits amb la selecció catalana
Pau Sans Mas
Voleibol
Jugador de voleibol.
Membre de la Residència Blume durant dues temporades, posteriorment fitxà pel Lleida Episcopal, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil Dos anys després fitxà per l’Andorra TX i el 2002 marxà al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, on jugà cinc temporades, fins que es retirà Destacà en la posició de central i aconseguí l’ascens a la Superlliga masculina 2003 Amb la selecció espanyola disputà la Lliga Europea També fou membre de la selecció catalana
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire, aiga, fau,…
element simètric
Matemàtiques
Element x’ tal, que xTx’ = x’Tx = e
.
Si aquesta propietat existeix, hom diu que x’ és l’element simètric o invers de x, x ∈E , E essent un conjunt dotat d’una llei interna T i d’un element neutre e, i x, simetritzable
Francesc Llenas Sabanes

Francesc Llenas Sabanes (a l’esquerra)
Voleibol Terol
Voleibol
Jugador de voleibol.
Començà jugant a l’Institut Frederic Martí Carreras de Palafrugell i, després de ser campió d’Espanya cadet amb la selecció catalana, fitxà pel FC Barcelona, on jugà a l’equip juvenil El 2000 marxà al CN Sabadell, on jugà la Lliga FEV Després de quatre temporades fitxà per l’Andorra TX, amb el qual debutà a la Superlliga La temporada 2006-07 vestí la samarreta del J’Hayber Elche, i el 2007 fitxà pel CAI VB Terol En aquest equip guanyà la Superlliga 2009, 2010 i la Supercopa 2010 El 2010 fitxà per l’Unicaja Almería, però posteriorment retornà al CAI VB Terol Amb la…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b…