Resultats de la cerca

Professor de filosofia 1752 i teologia 1761 a Cervera el rei Carles III l’envià amb encàrrec especial al regne de Quito i al Nou Regne de Granada, després del qual reprengué el magisteri cerverí Hom li deu bona part del renaixement tomístic a Catalunya la seva obra cabdal és la Universa Philosophia aristotelico-thomista Cervera 1758 En deixà d’altres de manuscrites

Amic de Bartomeu Pou, durant cinc anys fou professor de retòrica al collegi de Saragossa, des d’on imposà uns nous cànons clàssics contra el barroquisme imperant A Palma regentà una càtedra de filosofia al collegi de Monti-sion foren populars les seves Theses de universa philosophia 1766 i, especialment, les seves tesis marianes 1764, que originaren violentes polèmiques El 1764 llegí un Sermón del iluminado Doctor Raimundo Lulio El 1767 tornava a ésser a Aragó, on féu una versió castellana de l' Apología de Sócrates , inèdita També escriví De rebus balearicis , que s’ha perdut

Estudià a Barcelona, on vers el 1525 entrà al servei de fra Joan de Quintana, abat de Montaragó i confessor de Carles V, el qual acompanyà a Itàlia amb motiu de la coronació de l’emperador Bolonya, 1530 Estudià lleis a Tolosa, al Llenguadoc, però n’hagué de fugir, perseguit per la inquisició Viatjà, aleshores, per Basilea i Estrasburg, on entrà en contacte amb alguns reformadors Johannes Oecolampadius , Martí Bucer , etc i publicà De trinitatis erroribus libri septem 1531 i Dialogorum de trinitate libri duo 1532, intent d’aclarir els punts més controvertits sobre la Trinitat tanmateix, es…

Vida Nascut en una família aristocràtica, el seu avi Francesco 1824-87 fou compositor d’òperes, i el seu pare, pianista i director La separació dels seus pares feu que es traslladés amb el seu pare a Trieste, Berlín i Viena, on estudià al conservatori en 1898-99 Aquest mateix any retornà a la casa materna a Venècia, on rebé classes de contrapunt al Liceo Musicale amb Marco Enrico Bossi 1899-02 i, més tard, anà a Bolonya 1904-05 En aquest temps, Malipiero inicià una important recerca musicològica amb la transcripció de les obres d’importants compositors barrocs, com C Monteverdi, G Frescobaldi…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Situació Vista de ponent de l’església de l’antic monestir M Anglada Petit priorat benedictí en una vall del Montseny J Tous L’església de Sant Marçal del Montseny, adossada a l’antiga casa del priorat, convertida en hostal, es troba a uns 1 100 m d’altitud, sota el coll del mateix nom, travessat per la carretera de Viladrau a Sant Celoni i prop del punt on coincideixen les comarques del Vallès Oriental, de l’Osona i de la Selva, o els municipis de Montseny, Viladrau i Arbúcies, a l’indret conegut com “la Taula dels Tres Bisbes”, perquè hi coincideixen també tres bisbats Mapa L37-14364…

Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, refeta durant les restauracions de l’any 1974-79 A Lajarín L’església de Sant Feliu, coneguda popularment per Sant Feliuet, és situada al cimal d’un petit turó que aflora prop de la carretera que, sorgint de la d’Avinyó a Vic, mena a l’Estany, al sector nord-oriental del terme Long 2°05’59” - Lat 41°53’30” Hom hi va per la carretera que enllaça l’Estany amb la que, amb origen a Avinyó, mena cap a Vic Poc després del quilòmetre 12 d’aquesta carretera hom troba, a mà esquerra, el trencall que porta a la capella, ben visible, situada a uns…

Aspecte de l’amfiteatre romà de Tarragona, lloc de martiri del bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi ECSA - F Tur Les dades de què disposem per a l’estudi de l’organització eclesiàstica de la Península Ibèrica amb l’arribada dels visigots semblen prou clares per poder assegurar una continuïtat de la xarxa provincial d’època romana tardana Tot i que es faran modificacions, com veurem, l’evolució de l’organització eclesiàstica sembla que obeeix a un procés normal de l’antiguitat tardana, comú també a altres regnes germànics Els arquebisbats perpetuen, en línies generals, les…

Situació La capella de Sant Salvador i uns escassos vestigis a la penya recorden aquest desaparegut i estratègic castell R Camprubí Sobre el congost del Cairat, el castell era encastellat 413 m a l’esquerra del riu, dalt d’una aresta espadada transversal al Llobregat, uns 2 km aigua amunt del castell d’Esparreguera Mapa 36-15392 Situació 31TDG071038 Per arribar-hi cal seguir des de la vila d’Olesa de Montserrat el camí que duu al pla del Fideuer, on s’ha de deixar el cotxe i seguir a peu per una senderola en direcció a ponent aproximadament 1 km Història El castell fou venut pel comte Borrell…

Situació Únic mur conservat del que fou aquesta fortalesa, avui quasi totalment aterrada a causa de la construcció d’un dipòsit d’aigua F Baltà Era situat a la dreta del Llobregat, a la sortida del congost del Cairat, uns dos quilòmetres aigua avall del castell de les Espases, al lloc del dipòsit de la Colònia Sedó, prop de Santa Maria del Puig Per arribar-hi cal seguir el camí que, sortint del costat de la parròquia de Santa Eulàlia, a la vila, mena a Santa Maria del Puig Des d’ací s’hi ha d’anar a peu Mapa 36-15392 Situació 31TDG059006 Història El primer esment d’Esparreguera és del 899 En…