Sant Marçal del Montseny

Acta de fundació del monestir de Sant Marçal del Montseny feta pel bisbe de Vic, Guillem de Balsareny (8 de desembre 1066)

"Apostolica atque evangelica veridica refert pagina, et in canticis canticorum prefigurant epytalamia, quod sponsa Xpi. sit ecclesia que de ejus latere formata, anulo fidei est subarrata, et sacri fontis inde purificata. Unde bene huic edificatur domus orationis, in que per lavacrum regenerationis pariat filios adoptionis, et in die suae disponsationis celebratur festivitas, sacerdotalis consecrationis. Quapropter in Xpi. nomine ego Guilelmus, gratia Deo pontifex Ausonensis principalis ecclesiae, videns Sti. Marcialis ecclessiam inter duo Montis Signa edificata, ad principium fluentis Tordariae, ad sancta sedis Ausonensis diocesim pertinere, curavi dedicationis solempnitatem consecrando ad dimplere, et per hanc dotationum tabularem auctoritatem res adquisitas et adquirendas conferre; ut episcopali confirmatione traditas nemo possit ab eiusdem Sancti Martialis ecclesia jura extorquere; sed omni tempore, et abbas, et monachi ibi in monasterio et reliqui Deo servientes possint secure possidere. Ubi eciam monachorum precibus, domnique Umberti, eiusque conjugis nomine Sicardis eorumque filii nomine Guilelmi, aliorumque, Guifredum ordinavi noviter abbatem, ante quem nullus alius abbas locum rexerat multum pauperem. Merito igitur est ordinatus, quoniam a puericia in sacris litteris edoctus, et in monastica regula est educatus, et locus ille Sancti Martialis per eius curam in monasterium est edificatum, ubi primum cum paucis monachis ieiuniis et vario labore fuit coangustatus. Per huius igitur dotis auctoritatem ego Guilelmus predictus presul, episcopali simul et canonicali firmitate corroboro prefato Sancti Marcialis monasterio omne alodium iuste datum et dandum, et omnes res fidelium oblatione adquisitas et adquirendas, ut novus abbas Guifredus, quam eius omnes successores ullo unquam tempore in predicti monasterii servicio teneant, vel utilitate possidendas instituant, vel disponendas disponant. Si quis vero laicus vel clericus cuiuscumque dignitatis vel mediocritatis contra sive immobiles... dicti monasterii iure... aut quocumque modo auferri fecerit, nisi reddiderit, aut emendaverit, et se castigaverit, excomunicatum se noverit. Ita quod omnis sexus et etatis persona sub hac interdictione feriatur excomunicatione, et cum luda traditore Domini tabescat malediccione, pereat dissolutione et infernalis baratri perpetua condempnatione. Ordo ergo rerum, quas pro salute corporum et animarum fideles inconsecratione et ante consecrationem sancti Martialis ecclesie contulerunt, sic incipit. In primis omne alodium ubi monasterium constructum est, et omne alodium per circuitum scilicet, domos, terra culta et ereme, et diverse arbores, et aque, et ductus, et reductus aquarum, petra, prona, plana et ardua, et pasqua, et omnia in omnibus pertinencia, que bonus et nobilis vir Umbertus per vocem genitoris habens, et eius pia coniux Sicardis per vocem decimi noscuntur eidem Sancti Martiali dedisse votive et potentialiter, nihil ex hiis retinentes sibi et liberis suis, quod possit esse in contrarietate, sive in placito vel in placitis vel actibus, nisi solam suam principalem defensionem; hec tota ab integro cum primiciis, et decimis, et taschis, et omnibus placitis, aliisque serviciis, et omnibus affrontationibus, ita per hanc dotem sint predicte ecclesie Sancti Marcialis perpetuo confirmata sub vinculo predicte excomunicationis. Similiter et omnia illa alodia in comitatu Ierundensi in loco vocitato Amenula, et apud Tordariam loco quem dicunt Casellas, et in plano etiam apud Pinetam, et in rivo sub monte Palacio alodium cum molendino, et in alio loco apud Kastrum Lauretum, et in Macianeto, et in loco Gerundensi dicto Stagneolo; et in comitatu Barchinonensi apud locum Palacium, ad ipsa Olzeta, ipso manso de quondam Guadaldo vel de Petro, vel manso de Lorico prope Sancta Maria, cum alodio; atque in villa Castanea in Monte Signo, que ipsi donatores predicti dederunt ecclesie Sancti Marcialis, confirmata meneant sub nexu excomunicationis. Preterea alodia cum omnibus hedificiis et pertinenciis in valle quam dicunt Arbucias, et in loco in rivo groso terras et vineas, atque alia alodia in inminato Kastaneario, et sula ad ripem Tordariae inter ecclesiam Sancti Iuliani, sanctique Stephani de Palacio, et vineas quas vocant Oldesindae in Monte Signo, que Gerberga, mater prefati Umberti, omnia noscitur ipsi ecclesie Sancti Marcialis quibuscumque modis dedisse, alligata maneant sub hac excomunicatione. Deinde omne alodium apud maritima in loco vocato Argentonna (vel Argenema) ubi cognominatur Civitas Fracta vel Alacrona, videlicet, terras et vineas in planis et montuosis cum omnibus suis pertinenciis, que Otto Vivas et eius uxor noscuntur Sancto Marciali tribuisse, prescripta excomunicatione... in dote. Insuper et domum cum solo et clausis, et terras... cultas et heremas in territorio Vallensi quas Ermengardus et Isarnus Floriddi Sancto Marciali contulerunt, et terras ac vineas quas in locis Corrone et Samalucio fideles dedere, atque boschum cum alodio scilicet, terras et vineas in teermino de Perticacio et apud Palacium, quas fidelium largicio et predicti abbatis emptio prebuere Sancti Marcialis monasterio, presentis dotis stabiliat atque retentat excomunicatio. Man et sub hac stabilitate permaneat illud alodium apud Pinetam in valle Lubrica, quod simul cum domibus et ortis, et triliis, et vineis et arboribus diversis quidam peregrinus Ermemirus dictus, cum uxore sua Imperia nomine, concessit Sancti Marcialis ecclesie. Sic etiam sit firmum illud alodium in Gerundensi kastro Caciano in planicie quod quidam vir Cozpertus Guadamiri simul cum coniuge noscitur Sancto Marciali dedisse: et illud alodium de Crossanis et de maritimo (quod) Guilia Umberti soror et eius filius noscuntur contulisse: et due partes unius mansi in loco Brugedors nominato, quas Geraldus Gozfredi dedit Sancti Marcialis Monasterio: et pecia II. alodii quam Remundus Gozperti tribuit Sancto Marciali in Ierundensi in plano Viliarii: et alodium quod prebuit Guilla de Collo simul cum filio suo Bremundo: et duo pecie terre quas dederunt ambo in vicinio de Sancto Ipolito: et alodium in parrochia Ursali, et illud quod est apud Sanctam Columbam de Vineolis. Hec quoque confirmatio constringat alodium illud in Monte Signo in loco Vivario, quod Wilielmus Poncii largitus est Sancto Marcialis monasterio. Quecumque igitur prescripta sunt, et que per scripturam a fidelibus data, et danda, et quibuscumque modis debitis predicto S. Marcialis monasterio concedenda, ego inquam Guilielmus Ausonensis sedis episcopus pontificali excomunicatione confirmo, et meae manus scriptura ac propio signo huius dotis libellum pro firmitatis indicio ita corroboro.

Ego Wdelardus Gaucefredi dono ad Beatum Marcialem in presentí dedicatione omnem meam hereditatem, quam habeo in duobus mansis de Lacianeto, vel in aliis alodibus, que in quibusque locis mater mea noscitur ipsi ecclesiae S. Marcialis quibuscumque modis dedisse ita ut nec ego nec ulla persona per me requirat aliquid in his alodibus. =Sig+num Wdelardus Gaufredi.

Ego Bernardus Gaufredi dono ad Sanctum Marcialem hoc quod habeo in duobus mansis de Stagneolo, et in aliis duobus de Macianeto, et unam peciam terre in iam dicto Macianeto, et in aliis alodiis, que dedit mater mea ad iam dictum cenobium, voces quas habeo et habere debeo, ita ut nec ego nec ulla persona per me requirat aliquid in his alodiis.=Sig+num Bernardus Gaufredi

Wilielmus gratia Dei episcopus Ausonensis ecclesiae +

Ermengardus arkidiaconus Ss.= Heribaldus portitor legis SS.= Guilabertus diachonus SS.= Signum Reimundi iudicis, Bonifilii prolis SS.= Bonucius sacerdos SS.= Petrus levita + = Raimundus diachonus SS.= Benedictas diachonus SS.= Amatas levita SS.= Seniofredus sacer SS.= Ermemirus sacerdos SS.= Petras subdiaconus SS.= Bernardus subdiaconus SS.= Bernardus subdiachonus SS. Heraluus canonicus et sacerdos SS.= Andreas abbas+.= Suniarius gratia Dei abbas (scilicet Bredensis).= Amatgus monachus.= Berillus gramatius SS.= Bonifilius monachus SS.= Stephanus monachus et presbiter SS.= Bernardus sacerdos SS.= Suniarius monachus prepositus.= Sig + num Guinardus Sindredi.= Sig + num Umberti prolis Ottoni.= Sig+num Sicardis femina, qui hanc sotem sub tali modo firmamus ut omni tempore iam dictum monasterium sub nostro patrocinio vel defensione consistat, tam ipsum, quam omnes res eius adquisitas, vel adquirendas, et similiter fiat de ipsum filium, qui post nostrum obitum nostrum honorem de Monte Signo habuerit.

Wifredus abbas, qui amore Dei et Sancti Marcialis honore hanc dotem per se ipsum VI. Idus Decembris, et in anno milesimo LX.VI ab incarnatione Domini scripsit cum litteris superpositis, et VI. anno Philippi regis Francorum sub + cripsit."

[O]: perdut; Villanueva el va veure i el va copiar el 1806 al monestir de Sant Salvador de Breda.

a: Jaume Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, vol. VI, Madrid, 1821, ap. 34.

Traducció

"Els escrits verídics dels apòstols i dels Evangelis afirmen, i els epitalamis del Càntic dels Càntics ho prefiguren, que l’Església és l’esposa de Crist, que, formada del seu costat, rebé com a arres l’anell de la fe, i fou purificada amb la font sagrada. Per això se li edifica correctament una casa d’oració on doni vida als fills d’adopció pel bany de regeneració, i el dia de les seves esposalles se celebra la festivitat de la consagració per part del sacerdot. Per això, en nom de Crist, jo, Guillem, bisbe de l’església principal d’Osona per la gràcia de Déu, atès que l’església de Sant Marçal, edificada entre els dos Montsenys, a l’inici del riu Tordera, pertany a la diòcesi de la santa seu d’Osona, he tingut cura de dur a terme la solemnitat de la seva dedicació consagrant-la, i per aquest document de taula de dotacions conferir-li els béns que tingui adquirits i els que hagi d’adquirir perquè, lliurats per la confirmació episcopal, ningú no pugui extorquir els drets de l’església de Sant Marçal, sinó que l’abat, els monjos del monestir i tots els altres que hi serveixen Déu puguin posseir-los en tot temps sense pertorbació. A més, pels precs dels monjos i del senyor Umbert i de la seva esposa anomenada Sicarda i de llur fill anomenat Guillem i d’altres, vaig instituir-hi primerament Guifré com abat, abans del qual cap altre abat no havia governat aquest lloc, pobre en extrem. Amb raó, doncs, hi fou destinat, ja que, instruït des de petit en la Sagrada Escriptura i educat en la regla monàstica, per la seva cura aquest lloc fou edificat per a ésser monestir on al començament, junt amb uns pocs monjos, passà les estretors de dejunis i fatics diversos. Així, doncs, per aquest document de dotació, jo, l’esmentat bisbe Guillem, amb la confirmació episcopal i alhora canonical, corroboro a l’esmentat monestir de Sant Marçal tots els alous que de manera justa li hagin estat donats o li siguin donats en el futur i tots els béns que hagi adquirit o que hagi d’adquirir per oblació dels fidels perquè tant el nou abat Guifré com tots els seus successors els tinguin per sempre al servei de l’esmentat monestir, tant si decideixen posseir-los per a les seves necessitats com si determinen de disposar-ne altrament. Però si algun laic o algun clergue amb qualsevol càrrec o de posició inferior, contra... o bé immobles... del dret de l’esmentat monestir... o els fes arrabassar d’alguna manera, llevat que els retorni o en faci esmena i se sotmeti a un càstig, que es tingui per excomunicat. De manera que tota persona de qualsevol sexe o edat, per aquest interdicte sigui colpit amb la sentència d’excomunió, i, juntament amb Judes, que traí el Senyor, es consumeixi amb la maledicció i fineixi per la destrucció i la condemnació eterna del bàratre infernal. La relació de béns que els fidels atorgaren per la salvació del cos i de l’ànima a l’església de Sant Marçal el dia de la consagració i abans de la consagració comença així. En primer lloc, tot l’alou on és construït el monestir i tot l’alou que hi ha al voltant, o sigui, cases, terres cultivades i ermes, arbres diversos, les aigües, les entrades i sortides d’aigües, les pedres, ja siguin inclinades, aplanades o dreçades, les pastures i totes les pertinences sense excepció que, essent possessió del bo i noble baró Umbert pel dret del seu pare, i de la seva pietosa esposa Sicarda per dret de delme, és sabut que ho donaren a Sant Marçal per la seva voluntat i el seu poder, sense retenir-ne res per a ells ni per als seus fills que pugui ésser posat en contradicció ni en litigi, per plets o per obra, llevat únicament de la seva defensa principal; que totes aquestes coses íntegrament, amb les primícies, els delmes, les tasques, i amb tots els compromisos i altres serveis, i amb totes les afrontacions, siguin així confirmades per sempre a l’església de Sant Marçal sota el vincle de l’esmentada excomunió. Igualment, tots els alous que té al costat de Girona, al lloc anomenat Menola i, prop del Tordera, al lloc que anomenen Caselles, i també al pla prop de Pineda, i al riu que hi ha sota la muntanya de Palau, un alou amb el molí, i en un altre lloc al castell de Lloret, i a Maçanet, i en un lloc de Girona anomenat Estanyol; i al comtat de Barcelona, al lloc dit Palau, a la Salzeta, el mas del difunt Guadall o de Pere, i el mas de Lloric, prop de Santa Maria, amb el seu alou; i a la vila de Castanya, al Montseny, allò que els esmentats donadors atorgaren a l’església de Sant Marçal que resti confirmat sota el vincle de l’excomunió. A més, els alous de la vall anomenada Arbúcies, amb tots els seus edificis i pertinences, i el lloc anomenat Castanyer i al riu gros, terres i vinyes, i uns altres alous a l’illa que hi ha a la ribera del Tordera entre l’església de Sant Julià i la de Sant Esteve de Palau, i les vinyes que anomenen d’Oldosinda, al Montseny, i tots els béns que Gerberga, mare de l’esmentat Umbert, se sap que donà, de qualsevol manera que sigui, a l’església de Sant Marçal, que restin sotmesos sota el lligam d’aquesta excomunió. Després, tots els alous al Maresme, al lloc anomenat Argentona (o Argemena), al lloc anomenat Civitas Fracta o Alacrona (Mataró), o sigui, terres i vinyes al pla i a la muntanya, amb totes les seves pertinences, que Odó Vives i la seva muller donaren a Sant Marçal sota l’esmentada excomunió,... com a dotació. A més, una casa amb solar i closes, i unes terres... conreades i ermes al territori del Vallès que Ermengard i Isarn del Florit atorgaren a Sant Marçal, i les terres i vinyes que els fidels li atorgaren als llocs de Corró i de Salamús, i un bosc amb l’alou, o sigui, terres i vinyes, al terme de Pertegàs i a Palau, que la generositat dels fidels i la compra de l’abat atorgaren al monestir de Sant Marçal, que l’excomunió de la present dotació doni com a estables i inamovibles. Que romangui també sota aquesta estabilitat l’alou de Pineda a Vall·llobrega que, juntament amb la seva esposa anomenada Impèria, concedí a l’església de Sant Marçal un pelegrí anomenat Ermemir, amb cases, horts, trilles, vinyes i arbres diversos. Que així mateix resti confirmat un alou al Gironès, al castell de Caçà, al pla, que un tal baró Gospert de Guadamir, junt amb la seva esposa, donà a Sant Marçal: i l’alou de Crosanes i del Maresme que consta que fou donat per Júlia, germana d’Umbert, i pel seu fill: i dues parts d’un mas al lloc anomenat Bruguedors, que Guerau de Gosfred donà al monestir de Sant Marçal: i dues peces d’un alou que Ramon Gospert donà a Sant Marçal, al Gironès, al pla de Vilier: i un alou que donà Guilla del Coll juntament amb el seu fill Bremond: i dues peces de terra que tots dos donaren al terme de Sant Hipòlit: i un alou a la parròquia d’Orsal (Malla), i el que hi ha a Santa Coloma de Vinyoles (Centelles). Que aquesta confirmació s’estengui també a aquell alou del Montseny, al lloc de Viver, que Guillem Ponç concedí al monestir de Sant Marçal. Per tant, totes les coses que s’han esmentat, les que han estat donades pels fidels mitjançant escriptura, les que seran donades, i les que seran concedides de qualsevol manera adequada al monestir de Sant Marçal, jo Guillem, bisbe de la seu d’Osona, les confirmo sota el vincle de l’excomunió pontifical, i amb l’escriptura de la meva mà corroboro amb la meva pròpia signatura l’opuscle d’aquesta dotació com a senyal de solidesa.

Jo, Udelard Gausfred, dono a Sant Marçal en la present dedicació tota la meva herència que tinc en dos masos de Maçanet o en altres alous, tot el que consta que la meva mare concedí en qualsevol lloc i en qualsevol forma a l’església de Sant Marçal, de manera que ni jo ni cap persona en nom meu no reclami res en aquests alous. Signatura d’Udelard Gausfred.

Jo, Bernat Gausfred, dono a Sant Marçal el que tinc en dos masos d’Estanyol i en altres dos masos de Maçanet, i una peça de terra a l’esmentat Maçanet, i en altres alous que la meva mare donà al ja citat cenobi, tots els drets que hi tinc o hagui de tenir, de manera que ni jo ni cap persona en nom meu no reclami res en aquests alous. Signatura de Bernat Gausfred.

Guillem, per la gràcia de Déu bisbe de l’església d’Osona.

Ermengard, ardiaca, ho subscriu. Eribau, home de lleis, ho subscriu. Guilabert, diaca, ho subscriu. Signatura de Ramon, jutge, fill de Bonfill, que ho subscriu. Bonuci, sacerdot, ho subscriu. Pere, levita. Ramon, diaca, ho subscriu. Benet, diaca, ho subscriu. Amat, levita, ho subscriu. Seniofred, sacerdot, ho subscriu. Ermemir, sacerdot, ho subscriu. Pere, sots-diaca, ho subscriu. Bernat, sots-diaca, ho subscriu. Bernat sots-diaca, ho subscriu. Erall, canonge i sacerdot, ho subscriu. Andreu, abat. Sunyer, per la gràcia de Déu abat (concretament de Breda). Amat, monjo, Berill, mestre de gramàtica, ho subscriu. Bonfill, monjo, ho subscriu. Esteve, monjo i prevere, ho subscriu. Bernat, sacerdot, ho subscriu. Sunyer, monjo prepòsit. Signatura de Guinard Sindred. Signatura d’Umbert, fill d’Odó. Signatura de Sicarda, dona, que confirmen aquesta dotació de tal manera que aquest monestir resti per sempre sota el nostre patrocini i la nostra defensa, tant el monestir mateix com tots els seus béns ja adquirits i els que pugui adquirir, i que sigui igualment respecte al nostre fill que després de la nostra mort posseirà el nostre honor del Montseny. Guifré, abat, que per l’amor de Déu i l’honor de sant Marçal ha escrit per si mateix aquesta dotació amb lletres sobreposades, el dia sisè dels idus de desembre, l’any mil seixanta-sis de l’encarnació del Senyor, i l’ha subscrit l’any sisè del regnat de Felip, rei dels francs."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)

Acta de consagració de Sant Marçal del Montseny pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el de Girona, Bernat Umbert (5 de febrer del 1105)

"Anno ab incarnatione Xpi. millesimo centesimo IIII. Indicione XII, venit domnus Arnallus Ausonensis episcopus ad monasterium Sancti Marcialis quod est edificatum inter duo Montis Signa, ad principium fluentis Tordariae, eo quo isdem locus ad diocesim Ausonensis sedis ecclesie Sancti Petri pertineat; et rogatu Bonihominis prioris eiusdem, una cum domno Bernardo Ierundensi episcopo, in cuius patrimonio cognoscitur esse constructum. Et constipatus venerabili collegio clericorum, hac nobilium laicorum undique confluencium, consecravit uterque iam dictum monasterium in honorem Sancti Marcialis episcopi et confessoris; et facta solemniter dedicacione, confirmaverunt illi monasterio universa, que hac tenus a domno Umberto et uxori eius Sicarde, et aliis Dei fidelibus ibi collata sunt, et in futuro dabuntur ei. Et constituerunt sub anatemate, et universa predia et alodia, que Arnallus prior Balneolensis inde translavit ad aliam ecclesiam in episcopatu Barchinonensi, sine ulla reservacione, restituat ei. Ea scilicet deliberatione, ut saepe dictum monasterium ita sit stabilitum et ordinatum ad Dei servicium, sicut resonat in privilegio, ex altera parte conscriptum et a domno Wilelmo Ausonensi presule, et clericis eius sub vinculo excomunicacionis alligato et confirmato. Constituimus eciam, ut abba vel prior eiusdem monasterii faciant semper sinodalia, instituta et observationes Sancte Ausonensis ecclesie, sicut olim ab abbate Guifredo eiusdem loci factum est ibi, vel esse debuit. Proinde ego Arnallus prelibatus Ausonensis ecclesie presul hanc dotem, sicut est superius comprehensum, corroboro, et ut a nemine infringatur anatematizo; atque ut firmius teneatur, per solitum signum subterius mea manu confirmo. Que est facta Nonas Februarii anno XL.V regni Philips, regis. Arnallus gracia Dei Ausonensis Episcopus.= Iohannes monachus et sacerdos, qui hanc dotem escripsi die et anno quo supra."

[O]: perdut, escrit darrere un document de 1066 o primera consagració de Sant Marçal, que Villanueva va veure i va transcriure al monestir de Breda el 1806.

a: Jaume Villanueva: Viage literario a las iglesias de España, vol. VI, Madrid 1821, ap. 42.

Traducció

"L’any 1104 de l’Encarnació de Crist, indicció dotzena, vingué el senyor Arnau, bisbe d’Osona, al monestir de Sant Marçal que és edificat entre els dos Montsenys, a l’inici del riu Tordera, atès que aquest lloc pertany a l’església de Sant Pere de la seu d’Osona, i pels precs de Bonhome, el seu abat, juntament amb el senyor Bernat, bisbe de Girona, sota el patrocini del qual fou construït el monestir. I acompanyats d’una venerable assemblea de clergues i de nobles laics vinguts de tot arreu, consagraren tots dos l’esmentat monestir en honor de sant Marçal, bisbe i confessor; i un cop feta la dedicació amb tota solemnitat, confirmaren al monestir tot el que fins aleshores li havia estat concedit pel senyor Umbert i la seva esposa Sicarda i per altres fidels de Déu, i tot el que li serà donat en el futur. I determinaren sota l’amenaça de l’anatema que tots els predis i alous que Arnau, prior de Banyoles, traslladà d’aquest lloc a una altra església al bisbat de Barcelona, els hi restituís sense cap reserva. Amb la intenció explícita que l’esmentat monestir resti sempre constituït i destinat al servei de Déu, tal com consta en un privilegi escrit en una altra banda, compromès i confirmat sota el vincle de l’excomunió pel senyor Guillem, bisbe d’Osona i pels seus clergues. Determinem també que l’abat o el prior d’aquest monestir compleixin sempre els acords sinodals, les disposicions i les observances de la santa església d’Osona, tal com en altre temps ho feu o havia de fer-ho Guifré, abat d’aquest lloc. Així doncs, jo, Arnau, l’esmentat bisbe de l’església d’Osona, corroboro aquesta dotació, tal com s’ha dit més amunt, i amenaço amb l’anatema que ningú no gosi infringir-la; i perquè es mantingui amb més fermesa, la confirmo per mitjà de la signatura acostumada feta a sota amb la meva pròpia mà.

Això ha estat fet el dia de les nones de febrer de l’any quaranta-cinquè del regnat del rei Felip.

Arnau, bisbe d’Osona per la gràcia de Déu. Joan, monjo i sacerdot, que he escrit aquesta dotació el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: Joan Bellès i Sallent)