Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Funció dels urèters. Ompliment de la bufeta
Fisiologia humana
L’orina elaborada constantment als ronyons és abocada des de les papilles renals fins als calzes renals, i a través d’aquests ateny la pelvis renal D’aquesta manera es va produint una acumulació d’orina a la pelvis renal que provoca una distensió progressiva de les parets Quan s’arriba a un cert grau de distensió, es desencadena de manera reflexa la contracció d’unes cèllules especialitzades de la capa muscular de la pelvis renal, anomenades cèllules P Aquestes cèllules constitueixen, en conjunt, l’anomenat marcapassos primari de les vies urinàries, i es caracteritzen perquè…
ureterosigmoidostomia
Medicina
Anastomosi quirúrgica entre els urèters i el sigma.
Aquesta intervenció s’empra per a restablir la continuïtat de la via urinària en cas de cistectomia total per càncer Davant les altres tècniques amb la mateixa finalitat té el gran avantatge de no requerir una ostomia per a donar sortida a l’orina Tanmateix, està gravada per la contaminació fecal dels urèters que provoca infeccions urinàries i pelonefritis greus que cursen amb bacterihèmies i provoquen atròfia renal a llarg termini Aquestes complicacions fan que la tècnica estigui pràcticament obsoleta
urèter

Situació dels urèters en l’aparell excretor humà
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, d’uns 27 cm de longitud, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.
A través seu l’orina és conduïda del ronyó a la bufeta
Excreció de l’orina
Fisiologia humana
L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’orina des…
anastomosi
Comunicació artificial entre dos conductes orgànics normalment separats, amb fins terapèutics.
És sovint practicada en les operacions quirúrgiques sobre el tub digestiu, els conductes biliars, els vasos sanguinis i els urèters
cateterisme ureteral
Introducció d’un catèter en un urèter o en tots dos.
Es realitza especialment per a la diagnosi de determinades estenosis ureterals inflamacions, càlculs, compressions externes, per a l’estudi de l’orina de cada ronyó separadament i per a extreure càlculs localitzats en els caps inferiors dels urèters
substància de contrast
Medi de diferenciació visual en el diagnòstic clínic, emprat generalment per a l’anàlisi d’estructures cavitàries radiotransparents.
Per a l’exploració visual simple hom utilitza colorants blau de metilè, iode, fluoresceïna, els quals permeten de visualitzar els trajectes fistulosos, la circulació limfàtica, l’eliminació renal, etc Per a les exploracions radiològiques hom empra contrasts radioopacs a base de iode bufeta i vies biliars, bronquis, urèters, vasos, conducte raquidi i bari, bismut tub digestiu
orina
Biologia
Líquid de color normalment ambarí, d’olor característica, de densitat compresa entre 1,003 i 1,030 i de reacció àcida (pH ~6), que els ronyons excreten en acompliment d’una triple funció: eliminació dels productes finals del metabolisme nitrogenat (urea, àcid úric), manteniment de l’equilibri àcido-base i regulació del metabolisme de l’aigua i les sals.
Els urèters la condueixen dels ronyons a la bufeta, d’on és expellida a l’exterior per la uretra L’adult normal n'excreta de 1 200 a 1 600 ml el dia, segons la quantitat de líquids ingerits i de líquids eliminats suor, respiració, etc A més de l’aigua —component principal— conté, entre altres substàncies, urea, àcid úric, fosfats, sodi, potassi, amoníac, clorurs i diversos pigments
Ronyó de ferradura
Patologia humana
És anomenat ronyó de ferradura un trastorn del desenvolupament dels ronyons, present des del naixement, caracteritzat per la fusió dels pols inferiors dels ronyons, per davant dels vasos sanguinis de la zona En la majoria dels casos, aquesta anomalia no origina símptomes, i el trastorn es descobreix casualment en efectuar una urografia per una altra causa Tanmateix, però, la fusió dels ronyons ocasiona una rotació dels urèters que de vegades pot dificultar l’evacuació de l’orina Per tant, es poden presentar complicacions degudes a l’obstrucció urinària, com ara infeccions de repetició,…
El que cal saber dels traumatismes de les vies urinàries
Patologia humana
Són anomenats traumatismes de les vies urinàries els trastorns dels urèters, la bufeta urinària o la uretra causats generalment per un impacte de gran intensitat sobre la regió lumbar, l’abdominal o la pèlvica Les ferides degudes a la penetració d’un objecte tallant a través de la paret abdominal o de la regió lumbar poden ocasionar un traumatisme de l’urèter tot perforant-lo o seccionant-lo Els cops importants que afecten la part baixa de l’abdomen poden causar esquinçament de la bufeta urinària, especialment quan està plena d’orina Les caigudes amb les cames obertes sobre una barra o una…