Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
filament uretral
Patologia humana
Cadascun dels corpuscles blanquinosos, llargs i prims, que hi ha a l’orina dels malalts afectats d’uretritis.
epispàdies
Patologia humana
Anomalia congènita de la uretra masculina caracteritzada perquè aquesta desemboca a la cara dorsal del penis.
En la dona aquesta anomalia es limita a una fissura a la paret superior de la uretra
gonorrea
Patologia humana
Vessament de líquid seminal, fora de l’ejaculació.
Abans hom creia que el vessament del mucus uretral era una pèrdua d’esperma, i per això el mot també és emprat encara, impròpiament, com a sinònim de blennorràgia
Vulva
Anatomia humana
La vulva és el conjunt dels òrgans genitals femenins que es troben del tot localitzats a l’exterior de l’organisme Comprèn fonamentalment el mont de Venus, els llavis majors i els llavis menors, el clítoris i el vestíbul vaginal En condicions normals, i mantenint les cuixes juntes, solament són visibles dues parts de la vulva el mont de Venus i els llavis majors El mont de Venus és una prominència situada per davant del pubis que correspon a un dipòsit de greix acumulat per sota de la pell d’aquesta zona Es prolonga a un costat i l’altre amb els llavis majors , dos plecs de pell…
Enuresi
Patologia humana
L’ enuresi consisteix en la micció involuntària durant el repòs nocturn que s’esdevé reiteradament en una edat superior a quatre anys o cinc En l’I % dels casos, aproximadament, l’enuresi té causes orgàniques com ara fimosi, constricció uretral o alteracions neurològiques En la resta dels casos, pot constituir una manifestació d’alteracions psicopatològiques com són l’ansietat o la personalitat inadaptada, anar acompanyada d’altres pertorbacions com pors nocturnes o somnambulisme, presentar-se a conseqüència de conflictes psicològics com el naixement d’un germà o problemes…
uretrografia
Radiografia de la uretra després de la introducció d’una substància de contrast als raigs X.
Hom porta a terme la uretrografia miccional introduint un catèter a través de la uretra i injectant una substància de contrast dins de la bufeta urinària, després de la qual cosa practica diverses radiografies mentre que la persona sotmesa a l’estudi efectua la micció Hom realitza la uretrografia retrògrada després de la introducció d’una substància de contrast a través del meat uretral
bufeta urinària
Biologia
Zoologia
Sac membranós i muscular distensible, propi de molts vertebrats superiors (manca en gairebé tots els rèptils i en els ocells, llevat l’estruç) que recull l’orina produïda pels ronyons i l’emmagatzema abans d’expulsar-la.
En l’home és situada darrere la símfisi del pubis, per sota del peritoneu, per davant del recte en l’home i per davant de l’úter en la dona És molt extensible, i té una capacitat de 250 a 350 cm 3 La paret és constituïda per tres capes, una de conjuntiva, una altra de mucosa i l’altra de musculatura llisa, que forma el múscul detrusor, la contracció del qual permet l’expulsió de l’orina quan l’esfínter uretral s’obre
Vies urinàries
Anatomia humana
Les vies urinàries es troben constituïdes per una sèrie de vísceres buides que recullen l’orina elaborada als ronyons, l’emmagatzemen i la porten a l’exterior de l’organisme Inicialment són dobles, una via per a cada ronyó, però ambdues vies conflueixen en una sola cavitat, on s’emmagatzema l’orina, i des d’on és excretada a l’exterior per un conducte també únic Pelvis i calzes renals Urèters La part més alta de les vies urinàries es troba a l’interior del mateix ronyó, al si renal Així, l’orina elaborada al ronyó és abocada als calzes renals menors , uns tubs prims, amb un extrem en forma de…
berruga venèria
Patologia humana
Lesió cutània papil·lomatosa allargada i prominent, de consistència tova i generalment de color rosat, que afecta les zones humides i calentes de l’àrea genital.
En l’home, es localitza al gland, al plec bàlano-prepucial, al meat uretral o a l’anus en la dona, als llavis vulvars, al clítoris i a l’anus De vegades, diverses lesions s’uneixen entre elles i adopten l’aspecte d’una coliflor o d’una cresta de gall Pot desaparèixer al cap de pocs mesos, però sovint persisteix durant anys si hom deixa evolucionar la lesió sense tractament, pot predisposar al desenvolupament d’un càncer genital, sobretot en les dones El trastorn és d’origen víric i hom el considera una malaltia de transmissió sexual També és anomenat condiloma acuminat