Resultats de la cerca

El primer, anomenat  protoelamita  2900-2500 aC, deriva de l’escriptura sumèria i, com aquesta, posseeix centenars d’ideogrames o logogrames, la majoria dels quals no han estat encara desxifrats El protoelamita evolucionà en l’anomenada  escriptura lineal  2500-2230 aC, que, en la seva fase més recent, disposava d’uns setanta signes Identificada el 1901, l’any 2020 l’arqueòleg francès François Desset n’anuncià el desxiframent Cap al 2230 aC, els elamites abandonaren aquest sistema i començaren a utilitzar el sumeroaccadi, amb algunes modificacions que apareixen reflectides en tres fases l’…

Era format per Carles Hac Mor, Santi Pau i Antoni Munné i, ocasionalment, per Biel Mesquida, que, després, se n’allunyà Publicaren catorze articles de maig del 1975 al març del 1976 al suplement literari del diari “Tele-exprés” La seva actitud estètica i literària defensava una renovació i modernització dels codis expressius de la llengua i la superació del concepte de gènere literari Els referents teòrics cal trobar-los en el textualisme francès i els seus noms més significats La seva posició es contraposa amb el collectiu↑ Trencavel i donà lloc a un debat teòric i literari a mitjan anys…

El més conegut és Hōjō Tokimune, que dues vegades 1274 i 1281 derrotà els invasors mongols, xinesos i coreans enviats per Khubilai Khan Utilitzaren el títol de shikken regent i tingueren per capital Kamakura

En són els exemples més antics els de Larissa i Neàndria 570 aC El capitell eòlic apareix a Xipre, Frígia i Paflagònia, i els etruscs l’utilitzaren sovint Hom n'ha trobat un exemplar, probablement fenici, a Cadis

Aquest sistema de joc semitancat fou creat oficialment per Savielly Tartakower en el Torneig Internacional d’Escacs de l’Exposició Universal de Barcelona 1929 El 1983 G Kasparov i V Kortxnoi l’utilitzaren freqüentment en el seu enfrontament de candidats per lluitar pel Campionat del Món davant A Karpov

Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…

Al s XVI tingueren un caràcter còmic i utilitzaren melodies de cançons de moda Al s XVIII en foren fetes versions instrumentals Amb el nom de Noël d’orgue hom coneix un tema amb variacions sobre temes populars, com el Livre de Noëls d’orgue 1757 de LCd’Aquin, que en conté un de basat en el tema d' El desembre congelat

Els noëls aparegueren en la música culta ja al final del segle XV, i més endavant s’utilitzaren amb la mateixa finalitat cançons nadalenques d’origen popular Els organistes francesos dels segles XVII i XVIII MA Charpentier, JF Dandrieu, LC Daquin, etc componien noëls per a orgue, en els quals els cants de nadal eren sotmesos a elaboracions contrapuntístiques o a variacions En català s’anomena ’nadal’ o ’nadala'

S’utilitzaren a partir de la segona meitat del segle XX Gràficament es representen per dos claudàtors, en lloc de les barres de repetició tradicionals, que inclouen els elements que cal repetir En la música mesurada en compàs, del segon claudàtor parteix una fletxa o línia ondulada o recta sobreposada horitzontalment al pentagrama per a indicar l’extensió de les repeticions En la música no mesurada, a més, s’hi acostuma a indicar en segons la durada de les repeticions

La tècnica oposada, en què es baten totes les cordes alhora, es coneix com a rasgueado Aquestes dues tècniques bàsiques s’utilitzaren alternativament en les obres dels guitarristes del Barroc, els quals desenvoluparen el puntejat en la guitarra de cinc ordres Fou considerat una derivació de la tècnica del llaüt, però a partir del segle XVIII es convertí en l’estil propi de la guitarra Aplicada als instruments d’arc, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- s’anomena pizzicato