Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
asènida
Història
Membre de la dinastia que regnà a Bulgària del 1186 al 1280.
El nom dels asènides prové d’Ivan I Asen, el qual, juntament amb el seu germà Pere, fou cap dels búlgars i dels valacs, rebellats contra el domini de l’imperi bizantí que fundaren el segon regne búlgar de Tŭrnovo
Ivan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1186-96).
Procedent d’una família de boiars els Belgun de la regió de Târnovo, dirigí l’aixecament de búlgars i valacs contra l’emperador bizantí Isaac II Àngel i obtingué 1178 el reconeixement del Segon Reialme Búlgar, amb Târnovo com a capital El seu fill Ivan II Asen deposà 1218 l’usurpador Boril I i engrandí el regne amb conquestes territorials
Ienăchiţă Văcărescu
Literatura
Escriptor romanès.
Dignatari dels prínceps valacs, recollí els seus records personals a Istorie a preaputernicilor împăraţi otomani ‘Història dels poderosos emperadors otomans’, 1863 La seva obra cabdal és un tractat de gramàtica romanesa Observaţiuni sau băgări dă seamă asupra regulelor şi orîndueledor gramaticii rumâneşti ‘Observacions o notes sobre les regles i disciplines de la gramàtica romanesa’, 1787 Conreà també la poesia lírica
‘Alī de Tebelen
Història
Estadista turc anomenat el Lleó (Arslān) de Iōánnina.
Era fill d’un bei d’Albània El 1788 aconseguí, per mitjans violents, el nomenament de paixà de Iōánnina i, a poc a poc, estengué el seu poder a l’Epir, Tessàlia, part de Macedònia occidental, de Grècia central i de Morea 1818 Mantingué relacions amb Napoleó i amb la Gran Bretanya, alternativament Amb l’ajut de voluntaris grecs, serbis i valacs, es declarà independent de la Porta 1819, però fou vençut pels turcs i assassinat Mantingué a Iōánnina una cort semibàrbara, descrita per Byron, que la visità, en la seva obra Childe Harold’s Pilgrimage
Kalojan I Asen de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (1197-1207).
Succeí el seu germà Pere I expulsant del tron l’usurpador Ivanko i estengué el seu regne fins a Belgrad i Varna En no ésser reconegut pel patriarca bizantí, es decantà cap a Roma, i el 1204 fou coronat pel papa Innocenci III “rei de búlgars i de valacs”, en canvi de reconèixer la sobirania de la Santa Seu Derrotà l’emperador llatí Balduí de Constantinoble Adrianòpolis, 1205 i s’apoderà de Tràcia Més tard es dirigí contra Bonifaci de Montferran, rei de Tessalònica, durant el setge de la qual ciutat morí, assassinat per un dels seus generals
Valàquia
Geografia històrica
Regió de Romania, al S dels Carpats Meridionals (els quals la separen de Transsilvània), que s’estén des de la gran serralada fins al Danubi.
És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…
albanès | albanesa
Etnologia
Individu d’un poble (aproximadament quatre milions de persones) que habita Albània, S de Iugoslàvia i E de Macedònia, del qual hi ha diversos nuclis al S d’Itàlia, a Grècia, a Turquia i als EUA.
La major part de la població albanesa, prop del 97%, és descendent de les antigues tribus illíries que, barrejades amb els tracis, també indoeuropeus, poblaren la península Balcànica abans dels grecs i dels eslaus El tipus racial predominant és el dinàric La divisió dels albanesos en geg i tosk , al N i al S del riu Shkumbin, és basada més sobre el factor lingüístic que sobre l’antropològic Hi ha una certa influència dels valacs a l’Epir i dels serbis i búlgars en algunes regions de l’interior, mentre que la dominació turca deixà escasses traces en els caràcters antropològics Des…
els Balcans

Mapa històric dels Balcans (segles XIII i XIV)
© Fototeca.cat
Nom amb què és conegut el conjunt de països de l’Europa sud-oriental i la regió que ocupen (regió balcànica).
La geografia La noció unitària dels Balcans no fou elaborada fins al segle XIX, quan la zona esdevingué políticament activa El concepte de península Balcànica, creat pel geògraf alemany Zeune com a homòleg de les altres penínsules mediterrànies Ibèrica i itàlica, a partir dels monts Balcans, fou estès al conjunt dels territoris al sud del Danubi, el Sava i el Kupa Per raons principalment polítiques, hom fa entrar dins el concepte de Balcans els actuals estats d’Albània, Bulgària, Grècia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Eslovènia, Iugoslàvia, Macedònia, la Turquia europea i també Romania i…
La mà d’obra
Art gòtic
Orígens i mobilitat Caplletra I de l’inici del Llibre d’Esdres , de la Bíblia francesa de la catedral de Girona final del segle XIII Dos mestres treballen reconstruint el Temple de Jerusalem Un llança la plomada i l’altre desbasta un carreu amb un pic amb un tallant dentat Tresor de la Catedral de Girona, ms 5 - ©RManent D’on venien els treballadors que construïren els edificis de les ciutats catalanes Els corrents de migració provinents del nord sembla que foren més forts que els que provenien del sud Per tradició històrica i cultural, Catalunya va mirar més cap a l’altra banda dels Pirineus…
Bulgària

Estat
Estat de l’Europa del SE, a la part oriental de la península Balcànica, limitat per Romania al N, la mar Negra a l’E, la Turquia europea i Grècia al S, i Macedònia i Sèrbia a l’W; la capital és Sofia.
La geografia física Complex en detall, el relleu de Bulgària presenta, tanmateix, una estructura relativament simple Hom hi pot distingir quatre grans unitats, disposades en bandes paralleles de direcció general est-oest la plataforma danubiana, els Balcans, una àmplia depressió discontínua que enclou la conca de Sofia i la plana de Tràcia, i el massís del Ròdope La plataforma danubiana és una superfície constituïda de calcàries cretàcies i terciàries subhoritzontals, cobertes d’un capa de llims i loess que dels Balcans davalla vers el nord, fins al Danubi Els afluents de la dreta del curs…