Resultats de la cerca

Estudià al Gymnasium Poeticum de Ratisbona fins el 1589 amb el kantor Andreas Raselius Després visqué algun temps en diverses ciutats alemanyes com Nuremberg, Wolfenbüttel, Hannover i Königsberg avui Kaliningrad, Rússia servint protectors privats, consells municipals i corts nobiliàries Més tard passà a Hamburg, Magdeburg i Gerbstedt Escriví sobretot molta música profana en alemany També escriví música religiosa, tot i que la part més important de la seva producció és la música instrumental, especialment de dansa La seva contribució al desenvolupament del llenguatge instrumental fou molt…

Començà a escriure poesia molt jove sota la influència d' Ivan Bunin Lluità en la Primera Guerra Mundial i durant la guerra civil fou membre de l’Exèrcit Roig Escriptor popular, amb un gran sentit de l’humor, les seves primeres obres són històries d’aventures, sovint picaresques Fou autor d’una de les més importants novelles del realisme socialista, Vrem'a, per'od ‘Temps, endavant’, 1932 altres obres són les novelles Za vlast’ Sovetov ‘Pel poder dels soviets’, 1949 i Khutorok v stepi ‘La factoria a l’estepa’, 1956 i les narracions Otec ‘El pare’, 1925 i Syn polka ‘El fill del regiment’, 1945…

Conreà el retrat i el paisatge Se situa entre el realisme dels peredvižniki o pintors ambulants i l’art modern Utilitzà la tècnica impressionista Sota la influència dels retrospectivistes del grup Mir Iskusstva creà una sèrie de composicions pictòriques Influí considerablement la generació següent, i és considerat fundador del realisme rus modern

Vida Tant ell com els seus germans demostraren una gran capacitat envers la música, si bé concretament Charles-Valentin fou un nen prodigi Al Conservatori de París guanyà premis de solfeig quan només tenia set anys, i poc més tard guanyà certàmens de piano 1824, d’harmonia 1827 i també d’orgue 1834 Cridà l’atenció de L Cherubini, que el considerà un pianista de talent extraordinari Fou alumne d’harmonia de V-C-P Dourlen i de piano de P-J-G Zimmermann Freqüentà els cercles de F Chopin i G Sand, amb els quals establí una profunda amistat Home de caràcter introvertit, rebutjà sempre…

Minaire a Peñarroya i afiliat al partit comunista des del 1929 en començar la guerra civil, el 1936, s’enrolà al cinquè regiment Cap de brigada i de divisió, es distingí pel seu valor en la defensa de Madrid i en les batalles de Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol i Lleida Acabada la guerra, passà a Algèria i després s’exilià a l’URSS, d’on fugí a França Després de trencar totes les relacions amb el partit comunista, el 1963 dirigí un grup terrorista als Pirineus Publicà Vida y muerte en la URSS 1939-1949 1950

Entorn del 1750 arribà a París Treballà al servei del príncep de Mònaco i del duc d’Orleans a la capital francesa, ciutat on sembla que fixà la seva residència a partir de la dècada del 1760 La seva tasca pedagògica fou molt important En aquest àmbit escriví diverses obres, entre les quals destaquen un mètode de clavicèmbal i un tractat d’instrumentació, ambdós del 1764 Així mateix, publicà la traducció, entre d’altres, de l’obra de Leopold Mozart Violinschule 'Escola de violí' Compongué diverses simfonies, les quals, tot i que inicialment constaren de quatre moviments en un estil clarament…

Luterà, influït per Paracels, Nicolau de Cusa i Eckhart, postulà l’existència d’un coneixement espiritual sobre Déu i el món, inspirat per Déu, però alhora fonamentat en la interioritat de l’home, reflex de la realitat tota Les seves obres, entre les quals es destaquen Γνώθι σεαυτόν Erkenne dich selber, dass der Mensch sei ein Mikrokosmus Γνώθι σεαυτόν Coneix-te a tu mateix, l’home és un microcosmos’, Vom Leben Christi ‘Sobre la vida de Crist’ i Dialogus de christianismo , foren publicades pòstumament, a partir de l’any 1615

De ben jove anà a Itàlia, on desenvolupà tota la seva carrera La pintura, de gènere i religiosa principalment, el revela com un rigorós seguidor de Caravaggio Cal destacar-ne La taverna i El judici de Salomó Musée du Louvre, El tafur Staatliche Kunstsammlungen, Dresden i Sant Joan Evangelista al desert Galleria Borghese, Roma, entre altres

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

Separat dels seus pares d’infant per a rebre una educació d’acord amb el que fou reconegut com un talent precoç, el 1959 es graduà a la Universitat d’Irkutsk Publicà relats i novelles de gran qualitat, en els quals palesa una prosa vigorosa i delicada alhora, i que obtingueren una bona acollida Cal esmentar-ne  Čelovek s etogo sveta ‘Un home d’aquest món’, 1961, Dengui dl’a Marii ‘Diners per a Maria’, 1967, Poslednij srok ‘El darrer termini’, 1970, Živi i pomni ‘Viu i recorda’, 1975, Proščanije s Mat'oroj ‘L’adeu a Matiora’, 1976 i altres, en les quals, allunyat del realisme socialista,…