Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
varador | varadora
Josep Manifold

Josep Manifold
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Nedador.
De nacionalitat anglesa, estigué afiliat al Club Natació Atlètic durant la seva residència a Barcelona Fou doble campió de Catalunya de 60 m lliure 1919, 1920 i protagonista del primer rècord d’Espanya de 100 m lliure, que establí al varador del port de Barcelona el 1920 El 1921, complerts dos anys de residència, fou acceptat com a campió d’Espanya de la distància després de conquerir, també, el Gran Premi de Pasqua
Incidents a Mataró i Barcelona per símbols independentistes
Ciutadans de Mataró omplen la platja del Varador de creus grogues de roba en protesta pels presos polítics És la resposta a la retirada de creus grogues de fusta a la platja de Canet per part d’unionistes d’ultradreta que van protagonitzar agressions el 21 de maig, i a la prohibició subsegüent de plantar creus de l’Ajuntament de Mataró El mateix 27 de maig una altra manifestació unionista vinculada a la ultradreta aconsegueix retirar durant unes hores el llaç groc de la façana de l’Ajuntament de Barcelona Durant els aldarulls un policia municipal i un periodista són agredits
Gerard Collardin
Natació
Nedador i dirigent.
Prototip dels esportistes del principi del segle XX, fou recordista estatal de 5 × 50 m lliure i directiu del Club Natació Atlètic, del qual fou nomenat president el 1917 Promogué els primers Campionats de Catalunya de natació organitzats el 1918 al varador del port de Barcelona i els patrocinà tot instituint-hi una challenge que portava el seu nom El 1920 fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació Amateur FENA i formà part del primer comitè directiu Des d’aquest organisme, portà a terme les gestions que propiciaren la primera participació olímpica espanyola El 1921 fou…
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…
natació

El Club Natació Sabadell, pioner de la natació catalana, construí la primera piscina de 25 m de l’Estat espanyol (1918)
CN SABADELL
Natació
Esport aquàtic consistent a recórrer una distància determinada a l’aigua sense tocar el fons per mitjà de moviments repetits de braços i cames en el mínim temps possible.
Basat en el domini de la facultat innata de nedar, s’utilitzen diferents estils en la seva pràctica Normalment es desenvolupa en una piscina La natació en aigües obertes té lloc fora de la piscina i consisteix en la disputa de proves de llarga distància, habitualment quilomètriques Altres modalitats esportives associades a la natació són els salts, el waterpolo i la natació sincronitzada Els britànics es posaren a practicar la natació a mitjan segle XIX en rius, llacs i ports marítims L’esport, en general, era una activitat emergent a tot el món civilitzat Per aquest…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…