Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
John Boardman
Arqueologia
Arqueòleg i historiador anglès de l’art.
Format al Magdalene College de Cambridge, on es graduà l’any 1948, dedicà la seva activitat de recerca a l’estudi del món grec antic Fou director auxiliar de l’Escola Britànica d’Atenes 1952-55, conservador de l’Ashmolean Museum d’Oxford 1955-59 i, successivament, lector 1959 i Lincoln Professor 1978 d’arqueologia clàssica de la Universitat d’Oxford, on ha continuat des del 1994 com a professor emèrit És membre de l’Acadèmia britànica 1969 i professor d’història antiga de la Reial Acadèmia de les Arts 1990 Entre la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar Die griechische Kunst ‘L’art…
André Breton

André Breton
Literatura francesa
Poeta francès surrealista.
El 1919 publicà el primer recull de poemes — Mont de Piété — i fundà amb Louis Aragon i Philippe Soupault la revista Littérature , òrgan del dadaisme, on publicà Les champs magnétiques El 1924 dirigí la revista La révolution surréaliste i publicà Manifeste du surréalisme , en els quals, influït per Freud, es lliurà a experiments d’escriptura hipnòtica Légitime défense 1926 i Second manifeste du surréalisme 1930 foren la reacció enfront de la tendència inicial a una socialització del surrealisme i al control marxista en poesia, reacció que el 1935 li feu rompre tot lligam amb el partit…
Capítols de l’obra de dues capelles de l’església parroquial de Santa Maria de Cervera
Art gòtic
Data 8 de desembre de 1483 Els paers de la vila, els obrers de l’església de Santa Maria i altres ciutadans encomanen al mestre de cases cerverí Joan Barrufet, a canvi d’una remuneració de dues-centes lliures barceloneses, l’obra de dues noves capelles dedicades a l’Àngel Custodi i a sant Jordi Dia vuit del mes de desembre, en l’any de la Nativitat del Senyor mil quatre-cents vuitanta-tres “En nom de nostre senyor Déu sia e de la umil…
Segle XVI: del gòtic a l’esclat del Classicisme
Tradició, hibridacions, un classicisme assumitsón estadis d’una evolució de l’arquitectura religiosa catalana que fa seus els nous llenguatges derivats de la praxi arquitectònica renaixentista de la veïna Itàlia Cort i noblesa, estaments eclesiàstics, i estaments civils patrocinaren les millors comandes d’art sacre, encarregades a mestres d’obres i tracistes de reconeguda vàlua Alhora, la nova manera s’introduí per mitjà de la plàstica, la teoria i les traces Malgrat tot, la pervivència gòtica continuà en un gran nombre d’obres que, a mesura que s’avançà en el temps, anaren fent seves…