Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
verderol
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell més o menys aplanat, de 4 a 10 cm d’ample, de color groc brunenc o groc d’oliva, fibril·lat, amb làmines citrines i lleugerament sinuades, i de cama més aviat curta, d’un groc més pàl·lid que el del capell.
Es fa quasi exclusivament en pinedes, especialment sobre terreny silici És molt saborós
círvia

Círvia
NOAA (cc-by-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, que pot assolir 90 cm de llargada, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades.
És una forma depredadora que s’alimenta de peixos, persegueix moles de sardina, verat i peixos voladors i és de costums pelàgics i bona nedadora La seva carn és molt saborosa És originari i propi de l’Atlàntic càlid i penetra a les costes mediterrànies
verdum
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 14,5 cm, de color verd d’oliva, amb el carpó groguenc, les vores de les ales i de la cua grogues, les potes rosades i el bec robust i blanquinós.
La femella és més grisa i no tan groga És molt apreciat com a ocell de gàbia, pel cant del mascle És migrador parcial, i habita a tot Europa, llevat de l’extrem nord És comú i sedentari als Països Catalans, on hivernen individus provinents de regions més fredes
caràngids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes , que agrupa gèneres gairebé sempre pelàgics i migradors, que solen anar en moles, propis de les aigües marines i salabroses tropicals i temperades.
Són bons nedadors, de cos generalment comprimit, anàleg al dels escòmbrids, recobert d’escates cicloides la línia lateral, normal o ribetejada d’escudets ossis, presenta una corba mitjana pronunciada l’aleta caudal és escotada la dorsal, doble, amb la primera espinosa, davant la qual sol haver-hi radis espinosos lliures, així com davant l’aleta anal Viuen a gairebé totes les mars llur carn és saborosa Caràngids més importants de les costes dels Països Catalans Nom científic Nom vulgar Lichia amia palomida Lichia glauca sorell de penya, palomida xica Lichia vadigo lletja Naucrates ductor veiró…
Torrella de la Costera
Torrella de la Costera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a l’esquerra del riu Cànyoles, al sector de petits municipis i enclavaments de l’horta de Xàtiva.
A part el sector principal, de 0,03 km 2 , comprèn tres enclavaments a la Foia de Cerdà , dos al de la lana, tres entre els termes de Vallès, la Granja, Llanera i Xàtiva, anomenats Verderol , la Carabassa i la Font de Jordana , i, finalment, el del Molí del Vallès El secà és ocupat per garrofers i oliveres, i el regadiu, que aprofita l’aigua de la séquia de Ranes, per tarongers La població, tradicionalment reduïda i estancada, ha minvat suaument els darrers decennis El poble 149 h 2006, torrellans 140 m alt es troba molt pròxim als dos nuclis de Llanera i de Cerdà L’església…
tricolomatàcies
Micologia
Família d’agaricals integrada per fongs amb espores blanques i amb carpòfors de capell carnós, de làmines mai decurrents, i de cama central, sense vel ni anell; la majoria són terrícoles.
Tricolomatàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Armillariella mellea alzinoi , cama-sec, flota de roure, gírgola d’àlber Clitocybe conglobata flota de bruc Clitocybe infundibuliformis orella de conill , pollerenca, tassa de bruc Clitocybe geotropa candela de bruc , moixernó de tardor, pampa Clitocybe inversa mixarnó, moixarnó de tardor Clitocybe maxima bolet de xop Clitocybe tabescens flota d’alzina Clitopilus prunulus moixernó blanc Collybia fusipes flota de roure , flota d’alzina Laccaria laccata pimpinella rosada Leucopaxillus giganteus candela geganta Lyophyllum…
Antoni Juli Rodríguez i Hernández
Herois de la Independència, monument d'Antoni Juli Rodríguez i Hernández, a Tarragona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Conegut amb el nom de Julio Antonio Féu l’aprenentatge amb MPedrol a l’Ateneu Tarragoní i potser també amb B Verderol A Barcelona estudià amb F Ferrer A Múrcia, el 1905, inicià la seva obra escultòrica amb Flores malsanas i un relleu de Juan de la Cierva Després de freqüentar el taller de MBlay a Madrid i de viatjar per Espanya i Itàlia, començà a Almadén la famosa sèrie Los bustos de la raza , en la qual sobresurten Minera de Puertollano 1909, Mujer de Castilla 1909 i Minero de Almadén 1910 El 1911 obtingué el primer premi en el concurs pel monument als Herois de la Independència , a…
Grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets dels Països Catalans
A continuació, la taula presenta el grau de comestibilitat i toxicitat de diferents bolets, preparada per la Societat Catalana de Micologia Aquesta llista comprèn, entre altres, les espècies que tenen nom popular català Les comestibles han estat repartides en quatre grups, segons llur qualitat, d’acord amb un cert consens, entre experts de la Societat Catalana de Micologia, coordinats per August Rocabruna Dins de cada grup, s’han endreçat per ordre alfabètic Algunes espècies no s’inclouen entre les comestibles per la facilitat d’ésser confoses amb d’altres de tòxiques Tampoc hi són les que…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
Les tricolomatàcies
La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…