Resultats de la cerca

Àrea de nidificació de la verderola Emberiza Citrinella als Països Catalans Maber, original dels autors La verderola és present tot l’any als Països Catalans Nia a les comarques pirinenques de Catalunya i Andorra i a la resta del territori es presenta només durant els mesos hivernals i els períodes de pas, i rareja vers el S Al País Valencià i a les Balears és un ocell molt rar o excepcional a l’hivern Amb l’arribada de l’estació freda, normalment des del final d’octubre fins a l’inici de la primavera, el març, les verderoles s’apleguen en estols, sovint barrejades…

El mascle presenta els flancs llistats, i la femella és més verdenca És migradora parcial, i habita a les illes Britàniques, al N de la península Ibèrica i gairebé a tota l’Europa continental, llevat d’una gran part del litoral mediterrani És migratòria al País Valencià, rara a les Illes i comuna a la resta dels Països Catalans

El gratapalles Emberiza cirlus és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny Vallès Oriental la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen Són moixons mitjanets, de 15-17 cm Joaquim Reberter Present…

Tots construeixen nius més o menys complexos, a terra o elevats, i els polls són nidícoles Actualment, hom en coneix 5110 espècies, és a dir, les 3/5 parts dels ocells vivents, que habiten arreu del món, llevat de l’Antàrtida i alta mar, i són distribuïdes en els subordres dels eurilàids , que tenen 15 vèrtebres cervicals, i els dels tirans, menuris i moixons, tots ells amb 14 vèrtebres cervicals Famílies i representants més importants de l’ordre dels passeriformes subordre dels eurilàids família dels euriláimids família dels dendrocoláptids família dels furnárids família dels formicárids…

Típic aspecte de les pedregoses planes que coronen les muntanyes del nord de la Cerdanya, en aquest cas vora el puig Pedrós Oriol Alamany Monturull-puig Pedrós 16, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus L’extrem sud-oriental dels Pirineus centrals és constituït per un extens sistema orogràfic situat a cavall de la Cerdanya, Andorra i l’Alt Urgell Cal distingir-hi, però, dues parts culminals separades per la Portella Blanca d’Andorra 2519 m, lloc on conflueixen les capçaleres del riu de la Llosa i del torrent de Campcardós La part més occidental, delimitada per la…

Catàleg dels ocells dels Països Catalans El present catàleg conté la totalitat de les espècies vivents observades als Països Catalans, amb independència de llur estatut nidificant, hivernant, etc, classificades per famílies i ordres, d’acord amb els criteris sistemàtics més recents i més àmpliament acceptats, concretament, la classificació de Voous 1980 Hom consigna, quan és el cas, el caràcter d’espècie protegida per la llei, sigui a l’estat espanyol ○, a l’estat francès ⊙ o a ambdós • En el cas espanyol, la protecció és basada en el Reial Decret 3181/1980 de 30 de desembre BOE de 6 de març…

Pla de fàbregues i cingles del far després d’una lleu nevada Shella Hardie El Collsacabra 12, entre els principals espais naturals del sistema transversal El Collsacabra, també anomenat Cabrerès, és un massís de relleu tabular i acinglerat, que s’aixeca en el marge oriental de la Depressió Central Catalana Forma part de la Serralada Transversal, que enllaça els Pre-pirineus orientals amb la Serralada Pre-litoral La major part del territori correspon a la comarca d’Osona, on pertanyen totes les poblacions l’Esquirol o Santa Maria de Corcó, Cantonigròs, Tavertet, Rupit i Pruit El Collsacabra…

Paisatge de caire atlàntic als voltants de Vidrà prat de dall amb freixes de fulla gran Fraxinus excelsior en primer terme i fagedes vestint l’obaga de Curull, al fons Oriol Alamany El Vidranès 11, entre els principals espais naturals del sistema transversal Amb el nom de Vidranès es poden englobar un conjunt de serres i valls, situades a l’extrem meridional dels Pre-pirineus, entre les comarques d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa El seu paisatge és d’una gran bellesa i molt representatiu de la Catalunya humida que forma part de la regió biogeogràfica eurosiberiana o centreuropea Les…