El gratapalles (Emberiza cirlus) és prou semblant a la verderola, i fins a l’hortolà, i en certa manera fa part del ventall de moixons verdosos o grogosos, com el lluer, el gafarró, etc. Això no obstant, gratapalles i verderoles, que ja són emberízids, tenen unes ales prou marronoses i, en el cas dels mascles, unes màscares facials ben conspícues, especialment el gratapalles, tal com s’aprecia en aquest exemplar fotografiat al Montseny (Vallès Oriental); la fotografia, per contra, no mostra el bell color groc de l’abdomen. Són moixons mitjanets, de 15-17 cm.
Joaquim Reberter.
Present durant tot l’any i nidificador comú a la major part dels Països Catalans. Manca de Menorca, les Pitiüses, la plana valenciana, i zones més muntanyenques dels Pirineus. Els gratapalles són majoritàriament sedentaris, i passen tot l’any en els mateixos indrets, si bé poden haver-hi alguns moviments de transhumància hivernal, que afecten alguns individus. Les ones de fred poden fer arribar al nostre país, a més a més, alguns individus transpirinencs, en visites esporàdiques.
El gratapalles utilitza per a nidificar hàbitats oberts, tot sovint barrejats amb taques de matolls i petites arbredes. Els arbres són utilitzats com a punt de cant, i els arbusts, especialment si són densos i amb brancam que arriba fins a terra, per a fer-hi el niu i amagar-s’hi tan aviat com senten un perill. És, per tant, un ocell típic de carrascars, clarianes i llindars de boscos oberts (alzinars, suredes, caducifolis mixtos, etc.) i d’espais agrícoles que presentin abundants boscanys, omedes, tanques, bardisses o, fins i tot, carreteres arbrades. Les àrees fredes i abruptes de muntanya no són ocupades, a no ser tot pujant a través de valls o vessants abrigats.
Normalment, el gratapalles comença a establir territoris el febrer, i el seu cant ja no deixarà de sentir-se fins a l’agost. El niu és construït per la femella a la part més externa d’un matoll, encara que també es poden trobar nius a la boga d’un talús, amagats entre l’herba, o en un racó entre pedres. Les primers postes apareixen la primera quinzena de maig i, més correntment, al final d’aquest mes. Els 3 o 4 polls que en surten són alimentats per ambdós pares, i deixen el niu cap als 11-13 dies. L’arribada de l’hivern fa que els gratapalles s’agrupin en estols, normalment de 10-40 ocells, que deambulen per rostollars, erms, conreus o vinyes, tots ells propers, com abans, a zones arbrades i arbustives.