Resultats de la cerca

Es presenta en forma de cristalls vermells verdosos, solubles en alcohol i àlcalis diluïts i poc solubles en aigua, que es fonen a 224°C amb descomposició És emprat com a indicador àcid-base en anàlisi química, amb un interval de viratge entre pH 8,0 groc i pH 9,6 blau

Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa  Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques

Els ases mossegaires són de tons rosats o verdosos, amb grans franges brunes de significat críptic Tenen un parell de tentacles entre el ulls Les aletes dorsal i anal són llargues i espinoses a la dorsal tenen un gran ocel de color fosc Les aletes pelvianes tenen una posició jugular Viuen en aigües profundes, sobre fons de roca o de fang Els mascles construeixen un niu i tenen cura de les postes Els ases mossegaires són freqüents a la Mediterrània i a l’Atlàntic

Es formà a l’escola de belles arts d’Olot, d’on fou després professor, i de la de Llotja, a Barcelona Fou deixeble predilecte i continuador de Joaquim Vayreda, a qui preparà sovint els quadres A divuit anys exposà individualment a Barcelona Conreà el retrat i el tema religiós Bon Pastor , als caputxins d’Olot, però fou bàsicament un paisatgista, més sintètic que el seu mestre i contrari a tot el que destorbés la natura Sobresurten els seus contrallums matinals Cromàticament es caracteritzà per la combinació d’uns ors verdosos amb uns violacis vermellosos que hom ha anomenat…

A la tardor ocasiona grans danys a les vinyes i als oliverars És migrador parcial N'hi ha a tot Europa, excepte al litoral mediterrani, i és comú als Països Catalans durant l’hivern

Coriariàcies 1 Roldor Coriaria myrtifolia a fragment d’una branca de fulles oposades amb tres nervis principals prominents i raïms de fruits x 0,7 b detall d’una flor hermafrodita, amb cinc peces a cadascun dels verticils periàntics, deu estams i un pistil pentacarpellar x 5,3 c fruit immatur amb els pètals mig corbats entre els aquenis x 4 d fruit madur x 4 e grana x 4 Eugeni Sierra Un sol gènere i només vuit espècies, pròpies de les zones temperades i càlides, constitueixen aquesta família, utilitzada des d’antic a la indústria de la pelleteria pels abundants tanins que la caracteritzen…

El bec i les potes també són negres És migrador i comú a tot Europa, on nia, des de la fi d’abril o del començament de maig fins a la fi de setembre

Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…

Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua

Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188 i 1193 l’abat…