Resultats de la cerca

Tenia en general un to lleuger i humorístic, a voltes no desproveït d’intenció satírica o sorneguera

Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens poètics valencians dels anys 1592, 1606 i 1619, i escriví la introducció, el …

Trinitari calçat, participà en els certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668 amb diverses poesies en castellà, però per al del 1665 escriví un romanç en català d’uns setanta versos titulat Per sos peus van estos versos També fou fiscal i redactà el “Vexamen” del certamen del 1668, anomenat Justa en honor de sant Joan de Mata i sant Fèlix de Valois Algunes de les seves poesies es publicaren en diversos reculls de l’època fins el 1686

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu…

Estigué al servei del vescomte de Xelva i dels ducs de Gandia fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra i fou un dels organitzadors, i alhora cronista, de les grans festivitats que tingueren lloc a València, al tombant dels s XVI i XVII Contrari als moriscs, escriví un poema a favor de llur expulsió 1610 En les seves comèdies dramàtiques — La suerte sin esperanza , La gitana melancólica , El mercader amante , Los amantes de Cartago , etc—, dotze de les quals foren publicades a Madrid el 1614, intentà d’aprofundir la psicologia dels personatges sense arribar a…

Vida i obra Notari, ocupà diversos càrrecs importants a la ciutat de València el 1645 obtingué privilegi de noblesa És autor, amb Jacint Alfons ↑ Maluenda , de la Comedia famosa la Virgen de los Desamparados de Valencia Madrid 1669 i d’altres peces dramàtiques, també en castellà, inèdites Redactà cròniques de festes com Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640, sobre les celebrades el 1638, on en un pròleg en català s’excusa d’escriure en castellà, Segundo centenario de la canonización de san Vicente Ferrer València 1656, on es manifesta entusiasta de la llengua catalana, i…

Escriví en llengua castellana, tot i que se’n conserven versos —un sonet de circumstàncies— en català i un vexamen bilingüe Fou secretari del vescomte de Xelva i majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres a l’Acadèmia dels Nocturns, fundada per Català de Valleriola, adoptà el nom de Sombra , i es conserven diverses composicions poètiques seves i alguns discursos Com a cronista, fou l’encarregat de narrar diferents esdeveniments politicofestius celebrats a València, sempre en to laudatori Cal incloure’l, per…

Vida i obra Doctorat en dret el 1641, collaborà en la política secessionista del seu pare  Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat El 1642 era superintendent d’artilleria del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra, i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica…