Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
semàfor
Transports
Aparell instal·lat en un punt elevat i ben visible, generalment fixat sobre un pal vertical metàl·lic o de formigó, que permet d’ordenar el trànsit de carrers i carreteres, especialment en els encreuaments dels nuclis urbans.
En els semàfors de trànsit els senyals són donats per tres llums de diferents colors el superior, de color vermell, indica que els vehicles que el tenen al davant han de parar l’inferior, de color verd, indica que poden passar, i el del mig, de color groc o ataronjat, indica precaució i marca una pausa entre el verd i el vermell abans del canvi de senyal Sovint els semàfors que regulen el trànsit dels vehicles són sincronitzats amb uns altres, generalment més petits, que regulen el pas dels vianants Els més comuns, ultra els que són constitutivament iguals que els dels vehicles, són de dos…
Pere Elies i Busqueta
Literatura
Escriptor i professor de català.
Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964, els llibres de poemes La riuada 1966 i Reflexos vitals 1990, i els de prosa poètica A dos corrents 1976 i El vianant 1978 Fou autor, també, de diversos diccionaris bilingües, una biografia de Ramon Vinyes 1972 i, juntament amb M Valero, el llibre per a infants Doble llum pel meu balcó El paraigua arraconat 1992 El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi
Ignasi Soler i Escofet
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i comediògraf.
Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925
Pere Elies i Busqueta
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Es formà com a professor de català i ho fou per a la Generalitat Republicana Collaborà als diaris “L’Acció” i El Dia Ja en la postguerra, guanyà els Jocs Florals de la Llengua Catalana de París el 1959 amb la composició Biografia Després, la seva obra literària es desplegà en el camp de la narrativa Una societat limitada , 1962 Joventut alada , 1964 El vianant , 1978, i Doble llum pel meu balcó , 1992 i la poesia La riuada , 1966 A dos corrents , 1976 Enfilall de sonets , 1988 Reflexos vitals , 1990, i Escala de febrers , 1996 També publicà diversos diccionaris bilingües i…
hodògraf
Tecnologia
Instrument que enregistra la distància recorreguda per un vehicle o per un vianant.
Rafael Gomar i Lloret
Literatura
Escriptor, més conegut per Rafa Gomar.
Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector És collaborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides 1981, que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo 1987 El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi 1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990, Legítima defensa 1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians…
,
Manuel Delgado Ruiz
Antropologia
Antropòleg.
Llicenciat en història de l’art i doctor en antropologia per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a la Section de Sciences Religieuses de l’École Pratique des Hautes Études de la Sorbona de París Des del 1986 és professor titular d’etnologia religiosa a la Universitat de Barcelona És membre del GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’ Institut Català d’Antropologia , del qual ha estat membre de la junta directiva El seus centres d'interès són les diverses formes d'exclusió en marcs…
Apartado de Correos 1001
Cinematografia
Pel·lícula del 1950; ficció de 90 min., dirigida per Juli Salvador i Valls.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Emisora Films Barcelona ARGUMENT Juli Coll, Antonio Isasi-Isasmendi GUIÓ Manuel Tamayo, JColl, AIsasi-Isasmendi FOTOGRAFIA Federico GLarraya blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer, Antoni Fontanals MUNTATGE AIsasi-Isasmendi MÚSICA Ramon Ferrés SO Acústica INTERPRETACIÓ Elena Espejo Carmen, Conrado San Martín Miguel, Tomás Blanco Antonio Benítez, Manuel de Juan l’inspector Marcial Velasco, Carlos Muñoz Rafael Quintana, Casimiro Hurtado el taxista, Guillermo Marín un vianant, Luis Pérez de León Don Rafael, Eugenio Testa Julián,…
Maximilian Schell
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís d'origen austríac.
Germà de l’actriu Maria Schell , els seus inicis professionals estigueren dedicats al teatre, en el qual sobresortí com a actor shakespearià S’inicià en el cinema amb Kinder, Mutter und ein General ‘Fills, mare i un general’, 1955, de László Benedek Des del seu debut en The Young Lions 1958, d’Edward Dmytryk, es convertí en un dels actors europeus més sollicitats de Hollywood, feina que compaginà amb una carrera d’èxit a Europa com a actor i director cinematogràfic, televisiu i teatral De la seva abundosa filmografia cal destacar Judgement at Nuremberg 1961, de Stanley Kramer, film pel qual…
carenat
Relleix fet en terra en els passatges difícils perquè pugui recalcar-s’hi el peu del vianant.