Resultats de la cerca
Es mostren 871 resultats
vicari
Història del dret català
Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
Aquest era obligat a reduir-se a l’estat laical i a tornar al mas en el cas que no trobés vicari que el substituís
vicari | vicària
Geobotànica
Dit de l’espècie que en una regió concreta en substitueix una altra que ocupa la mateixa plaça biològica i es troba en els mateixos agrupaments vegetals.
vicari
Història
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella s IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del s XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns
vicari
Dret canònic
Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del rector.
vicari | vicària
Dit de la persona que assisteix un superior en les seves funcions, que el substitueix en cas d’absència o per delegació.
vicari general
Història
Representant dels ducs sicilians a Atenes i Neopàtria i cap executiu, civil i militar amb residència efectiva a Tebes, capital dels ducats.
En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí I de…
vicari apostòlic
Dret canònic
Prelat que, amb idèntics poders que un bisbe residencial, administra un territori encara no erigit en diòcesi.
La seva jurisdicció és ordinària, però vicària, puix que és exercida en nom del papa i pot no tenir el caràcter episcopal Aquest títol apareix al final del segle IV referit a un bisbe residencial que rep poders especials del papa sobre altres bisbes de la regió el primer vicari apostòlic conegut és el de Tessalònica, amb motiu de la divisió de la Illíria i l’interès de refermar la presència del patriarcat romà enfront del bizantí Aquesta funció desaparegué al segle XII, i fou assumida de fet pels legats papals, però hom en mantingué el nom per a designar un enviat del papa per a…
vicari capitular
Dret canònic
Eclesiàstic elegit pel capítol catedralici per a regir una diòcesi durant la seu vacant fins a l’elecció d’un nou bisbe.
vicari general
Dret canònic
Prevere legítimament constituït per a representar la persona del bisbe en l’exercici de la seva jurisdicció in spiritualibus ac temporalibus a tota diòcesi.
És de lliure nomenament del bisbe, i cessa per mort o renúncia d’aquest, així com per revocació del bisbe L’any 1963 foren concedides àmplies facultats de delegació als vicaris episcopals Aquest càrrec sorgí al segle XIII com a fruit de la rèplica dels bisbes als poders que els ardiaques havien anat acumulant des del segle IV, i fou plenament ratificat pel concili tridentí, que reduí l’ardiaconat a una dignitat honorífica dels capítols catedralicis