Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
responsabilitat política
Política
Dret constitucional
Tipus de responsabilitat de determinats òrgans polítics que no es basa en paràmetres predeterminats pel dret, sinó en lliures apreciacions polítiques per part de l’òrgan encarregat d’exigir tal responsabilitat.
Durant el franquisme vigí a l’Estat espanyol la llei de responsabilitats polítiques, en virtut de la qual eren declarats criminals, i sancionats amb penes severíssimes, tots els qui haguessin contribuït a crear o agreujar —segons els termes de la llei i d’acord amb la mentalitat del legislador— “la subversió de tota mena de la qual ha estat feta víctima Espanya” entre l’11 d’octubre de 1934 i el 18 de juliol de 1936, així com els qui, en endavant, s’oposaren al Movimiento Nacional
Bertran de Mont-rodon i de Sorribes
Cristianisme
Bisbe de Girona (1374-84).
Fill del veguer de Vic Bernat de Mont-rodon mort el 1338 Des del 1338 era canonge de Girona, i el 1342 era ardiaca de Besalú Fou nomenat vicari general del bisbe Satria 1373, i bisbe de Girona l’any següent Fou continuador de l’activitat del seu oncle Arnau, i donà un notable estatut sobre l’administració dels aniversaris, que vigí molts segles Fou enterrat en un magnífic sarcòfag d’alabastre a la capella dels sants màrtirs gironins, prop del seu oncle, el bisbe Arnau de Mont-rodon
frau
Dret
Acció contrària a la llei o als drets que en deriven amb intenció de treure’n un profit a costa de l’estat o d’altri.
Per ell mateix no constitueix cap delicte, però és part fonamental de molts estafa, alçament de béns, fallida fraudulenta, etc i és un agreujant genèric Amb la introducció del dret romà a Catalunya, que definia el frau com el fet d’obrar cobrint les aparences de la llei, però eludint-ne la voluntat, s’incorporà aquesta categoria jurídica les mateixes Constitucions de Catalunya tenen sovint per paraules inicials les de A foragitar fraus En el dret feudal català s X-XV, frau era sinònim d' engan o engany Fins el 1960, que fou omesa per la Compilació del Dret Civil especial de Catalunya, …
Deutsche Bundesbank
Economia
Banc central d’Alemanya, constituït el 1957 i amb seu a Frankfurt.
Té l’origen en el sistema dual de bancs centrals establert després de la Segona Guerra Mundial 1948 pels aliats occidentals a la República Federal d’Alemanya, que substituïa el Reichsbank dissolt el 1961 i que constava de dues branques els bancs centrals dels Länder , i el Bank deutscher Länder, que coordinava els anteriors a través del Consell del Banc Central i emetia moneda i era, a més, independent del Govern L’any 1951 deixà d’estar controlat pels aliats A partir d’aquesta estructura dual que integrà fou creat per llei l’any 1957, i exercí les funcions de banc central Amb la…
Constitució del 1869
Història
Constitució de l’Estat espanyol, sorgida després de la Revolució de Setembre del 1868
que enderrocà Isabel II, de les corts constituents del 1869, on progressistes i unionistes es pronunciaren a favor de la monarquia constitucional com a forma de govern, enfront de republicans,carlins i reialistes.
L’1 de juny fou aprovada per majoria de vots i promulgada el 6 de juny Hi destacava en primer lloc la implantació del sufragi universal Afirmava la sobirania nacional i atribuïa el poder legislatiu a les corts i el poder executiu al rei a través de la fórmula " mitjançant els seus ministres " El monarca tenia el dret de veto i, d’altra banda, l’obligació de triar els ministres, responsables davant les corts, entre els partits de la majoria Ambdues cambres, amb igualtat de facultats, eren elegides per sufragi universal Les llibertats individuals foren ampliades d’ensenyament, de premsa, d’…
Biblioteca de la Universitat de Barcelona
Biblioteca pública, a l’edifici central de la Universitat de Barcelona, formant unitat amb totes les biblioteques de la universitat, el dipòsit bibliogràfic de Cervera i la delegació provincial de Barcelona del Dipòsit Legal (des del 1958).
Té més d’un milió de volums, uns 64 000 dels quals són anteriors al s XIX, i més de 40 200 corresponen a publicacions periòdiques Té 2 045 manuscrits i 910 incunables, a més de notables colleccions d’impresos lullians catàleg publicat el 1913, impresos barcelonins dels s XV al XVIII, obres de mística i teologia dels s XVI i XVII, fullets, revistes i una collecció de 25 cartells de la guerra de 1936-39, 896 pergamins i uns 5 000 gravats Entre les peces més notables que guarda cal remarcar la Crònica del rei Jaume I , manuscrit català del s XIV, la versió llatina de Marsili de la mateixa…
Llibre del consolat de mar
Història del dret català
Col·lecció privada d’ordinacions, usos i costums marítims i comercials que arribà a tenir autoritat de llei.
Redactat en català, amb tota seguretat a Barcelona, en diferents etapes i pels escrivans del tribunal del consolat, a fi de tenir a mà les normes disperses que s’observaven a la Mediterrània sobre aquelles matèries Té per base les Costumes de la Mar , redactades entre el 1260 i el 1270 Amb algun escàs element procedent de la Lex Rhodia de iactu , conté normacions estrictament catalanes, amb d’altres d’origen pisà, genovès, venecià, marsellès, etc L’any 1279 una bona part d’aquest recull originari ja compilat fou incorporat als Costums de Tortosa Al s XIV rebé, a Barcelona, la redacció…
clarissa
Cristianisme
Membre del segon orde franciscà femení fundat per santa Clara d’Assís (1212).
Com a regles ha tingut la donada per sant Francesc d’Assís al convent de Sant Damià, única norma entre el 1212 i el 1219, la posada sota protecció de la benedictina 1219, per iniciativa del cardenal Hugolí, futur Gregori IX, la d’Innocenci IV 1247, la dictada personalment per Clara 1253, que reaccionava contra l’anterior en matèria de pobresa, i la d’Urbà IV 1264, que autoritzà els monestirs a tenir propietats El primer monestir català fou el de Sant Antoni de Pàdua, a Barcelona, que posteriorment rebé els noms de Sant Daniel i de Santa Clara, del qual sortiren les fundadores de Pedralbes L’…
batxiller | batxillera
Educació
Història
Segons el reglament universitari medieval (que vigí, amb lleus variacions, fins al s XIX), persona que posseïa el primer grau acadèmic de les diferents facultats, aconseguit mitjançant un examen.
El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…