Resultats de la cerca

La riquesa del municipi rau en l’agricultura plàtans, tomàquets, vinya, patates, l’elaboració de vins i el turisme Conserva un drago millenari, molt visitat Tenen interès l’església de San Marcos, de portada renaixentista, el convent de San Agustín i la capella de los Dolores

Josep Roura i Estrada publica la Memoria sobre los vinos y su destilación, y sobre los aceites, important obra d’enologia

Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat nombrosos seminaris…

Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos

El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’alguns…

Bé que poc cantaires, són apreciats com a ocells de gàbia per la vistositat i la docilitat els més coneguts són el bengalí de bec blau Lagonostica rubricata , dels llocs despoblats de l’Àfrica oriental, el bengalí gris blau L caerulescens , que habita prop dels habitatges humans, per tota l’Àfrica occidental, el bengalí vinós L vinacea , de les plantacions de bambú, també a l’Àfrica occidental, el bengalí cordó blau Estrilda bengaliensis , del Senegal i del Sudan, que construeix vistosos nius en forma de cúpula prop dels vespers, com a mesura de seguretat, o utilitza a…

Es doctorà a Montpeller 1820 i fou catedràtic de química durant l’efímer retorn de la Universitat de Cervera a Barcelona 1823 amplià estudis a França i Holanda i el 1826 ocupà la càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Fou el primer a assajar la illuminació amb gas als Països Catalans 1824 i el 1826 en féu les primeres demostracions públiques a Barcelona Posteriorment en féu a Madrid amb motiu del naixement de la infanta Maria Lluïsa Ferranda 1832 Tot i això, l’ajuntament de Barcelona no installà l’enllumenat públic de gas fins el 1841 Es dedicà més tard a l’enologia i publicà…

És una família més aviat reduïda, amb poc més d’un centenar d’espècies repartides en uns 20 gèneres Es troba ben representada a l’Amèrica tropical, bé que algunes espècies viuen a moltes altres regions intertropicals i temperades Conté arbres, arbusts, herbes i lianes, de fulles esparses, simples i enteres Les flors, poc aparents, s’agrupen en raïms, i solen ser pentàmeres, sense pètals i d’ovari súper Bé que cap fitolacàcia no és originària de casa nostra, hom pot veure-hi amb relativa freqüència dues espècies d’origen americà Phytolacca americana i Ph dioica La primera, el raïm de moro, és…

Es fa en pinedes És un dels bolets més apreciats i més consumits als Països Catalans

Caràcters microscòpics principals de les pertusarials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pertusaria heterochroa asc bispòric i detall d’una ascòspora, de paret internament ornamentada B Phlyctis argena asc amb dues ascòspores murals Biopunt, a partir de fonts diverses Constitueixen un grup de líquens crustacis, típicament silicícoles o corticícoles, ben representats a la regió mediterrània, i caracteritzats pels seus ascs amples, de paret gruixuda, amb la túnica interna amiloide I+ blau, engruixida a l’àpex, amb dehiscència per una escletxa, no…