Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
rioja
Enologia
Nom que hom aplica als vins de la Rioja.
Són vins molt variats i apreciats, d’elaboració delicada, graduació moderada o alta i molt aromàtics N'hi ha de negres, de blancs i de rosats, però els més complexos i de millor qualitat són els negres Constitueixen una denominació d’origen
vi d’Alella
Enologia
Vi de qualitat amb denominació d’origen, produït al terme municipal d’Alella (Maresme) i als pobles que hi limiten.
La producció és molt limitada uns 15000 hl/any, a causa de l’extensió cada dia més reduïda de vinyes d’una superfície global d’unes 9000 ha, només 380 son dedicades al conreu de la vinya És elaborat principalment per la cooperativa Alella Vinícola, un dels primers cellers cooperatius de Catalunya fundat el 1906, la qual elabora i comercialitza el 90% de la producció global i aplega aproximadament 200 associats El 80% dels vins alellencs són blancs, secs o dolços, suaus i de cos arrodonit, elaborats amb most de primera premsada, procedent de les varietats de raïm pansa blanca,…
avinagrament
Enologia
Alteració del vi produïda pel desenvolupament d’una fermentació acètica no controlada ( vinagre
).
Els vins, en començar a acidificar-se picar-se, gairebé sempre es tornen tèrbols El vi atacat desprèn olor acètica i és de paladar àcid El seu aspecte pot ésser, també, característic en vinsnegres es forma un tel finíssim, gris blanquinós o rogenc Són més sensibles a l’avinagrament els vins novells de poc grau i els que han fermentat defectuosament Els vins de graduació molt alta poden ésser considerats pràcticament immunes La prevenció contra l’avinagrament és feta principalment seguint les normes d’una bona elaboració,…
priorat
Enologia
Vi d’alta graduació (de 14°19°, que pot arribar fins a 22° i 23 ° en llocs excepcionals), ric en taní, fi i relativament baix d’extracte sec, produït als bancals de llicorella dels set municipis del Priorat històric més el de Lloà i part dels de Falset i del Molar.
Des del 1954 ha estat protegida la denominació d’origen És elaborat amb raïms carinyena i garnatxa negra per als vinsnegres 96% i garnatxa blanca i macabeu per als blancs La filloxera 1887-1900 feu caure dràsticament la producció i provocà la substitució de les vinyes per altres conreus Els anys noranta hom en reprengué producció vitícola
vi de Beaujolais
Enologia
Denominació d’origen del vi recol·lectat al sector oriental del Beaujolais, classificat dins el tipus borgonya.
En volum representa uns 600 000 hl, produïts en una superfície d’aproximadament 20 000 ha La varietat que el produeix és la gamay , i els vins, amb predomini dels negres i els rosats Juliénas, Morgon, etc, són sempre lleugers, secs i de poca graduació 11-12° L’actual xarxa de cooperatives garanteix un vi de qualitat mantinguda És molt apreciat també el vi jove, de l’any beaujolais nouveau
Estagell
Panoràmica d'Estagell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb la Fenolleda, a l’antiga frontera entre França i Catalunya, situat als contraforts occidentals del massís calcari de la Pena, a la confluència de l’Aglí amb la ribera de Maurí (pla d’Estagell).
El terme és drenat també pel Verdoble, afluent de l’Aglí per l’esquerra L’agricultura vinya, oliveres i moreres per a la seda a la fi del s XIX s’ha especialitzat pràcticament en la producció de vins d’anomenada dels quals prop de la meitat són vins dolços naturals de Costes de l’Aglí i de Ribesaltes, i la resta vins negres de qualitat superior Corberes del Rosselló Té dues grans cooperatives vinícoles La superfície agrícola és d’unes 2 100 ha, gairebé ocupades del tot per la vinya Hi domina la petita propietat A la fi del s XIX hom hi explotava importants pedreres de marbre gris actualment…
O Ribeiro
Comarca de Galícia, al NW de la província d’Ourense.
La capital comarcal és Ribadavia Comprèn el sector de la vall mitjana del Miño a la confluència amb l’Avia La pluviositat és abundant El poblament és de caràcter dispers i està ocupat principalment en l’agricultura minifundista i la ramaderia Són famosos els seus vins, que en porten el nom, àcids, una mica aspres, daurats, d’un to marró els blancs i amb molta capa i bastant cos tanins els negres Tenen bastant diòxid de carboni i la graduació sol ésser relativament baixa
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre…
porto
Enologia
Denominació que hom aplica als vins, generalment negres, de les zones compreses entre els rius Douro i Corgo a Portugal.
Són d’un grau alcohòlic elevat 13-20°, puix que hom els afegeix destillat de vi o barreja de most i alcohol Són molt apreciats com a aperitiu
valdepeñas
Enologia
Nom que hom dóna als vins de taula negres, aspres o dolços, i d’uns 12°-13°, elaborats a la província de Ciudad Real.