Resultats de la cerca

Presenten fulles generalment simples, alternes i estipulades, amb flors hermafrodites, zigomorfes o actinomorfes, pentàmeres i d’ovari súper unilocular, solitàries o disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en càpsula loculicida o rarament en baia Violàcies més destacades Viola sp viola , violeta Viola alba viola alba Viola canina viola canina Viola odorata viola d’olor, viola vera Viola sylvestris viola boscana Viola tricolor pensament silvestre Viola wittrockiana pensament de jardí, pensament

Violàcies 1 Pensament de camp Viola arvensis a aspecte general de la planta en flor x 0,5 b flor vista de cara amb els dos pètals laterals aproximats al superior x 1 2 Viola sylvestris aspecte de la planta en flor i fruit noteu que les fulles tenen dues estípules de marges laciniats x 0,5 3 Violeta Viola alba a aspecte de la planta x 0,5 b flor vista de cara, amb els dos pètals laterals aproximats al pètal inferior x 1 Eugeni Sierra Aquest grup comprèn unes 900 espècies repartides per bona part del món, algunes de les quals s’utilitzen abundantment en jardineria com a…

Hom anomena livideses cadavèriques les taques violàcies que apareixen unes quantes hores després de la mort a les parts en declivi del cadàver

Comprèn nombroses famílies, les més importants de les quals són les següents begoniàcies, bixàcies, caricàcies, cistàcies, droseràcies, elatinàcies, flacourtiàcies, frankeniàcies, passifloràcies, sarraceniàcies, tamaricàcies i violàcies

Les flors s’agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies Planta mediterrània meridional, és especialment abundant a les Illes Balears i també a les costes de Garraf

Fan una alçada de 10 a 50 cm i tenen fulles alternes oblongues o lanceolades i capítols solitaris terminals de 2 a 5 cm de diàmetre, amb el disc groc i les lígules ataronjades, blanques o violàcies

Un dels bolets de soca més freqüents al nostre territori és Schyzophyllum commune esquizofillàcies, que colonitza fusta morta de tota mena Les làmines que apareixen en la cara inferior, bifurcades, es diferencien de les dels agàrics pel fet que són feses i obertes longitudinalment, seguint l’aresta Observem també la superfície hirsuta del barret a baix August Rocabruna / SCM El principal representant d’aquesta família és Schyzophyllum commune , una espècie cosmopolita molt freqüent sobre arbres morts i fusta de tota mena, que forma barrets 1-4 cm membranosos, fixats lateralment sobre el…

Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia…

Verbenàcies 1 Aloc Vitex agnus-castus branca amb fulles oposades, palmades i inflorescències terminals x 0,5 2 Berbena Verbena officinalis branca amb fulles oposades, poc o molt retallades i inflorescències terminals x 0,5 3 Marialluïsa Lippia triphylla - branca amb fulles verticil-lades i inflorescències x 0,5 Eugeni Sierra Representades al nostre país només per la berbena Verbena officinalis , per l’aloc Vitex agnus-castus i per Lippia nodiflora , comprenen unes 3000 espècies esteses pels països càlids i temperats de tot el món Les verbenàcies són plantes herbàcies o llenyoses, de…