Les verbenàcies

Verbenàcies. 1 Aloc (Vitex agnus-castus): branca amb fulles oposades, palmades i inflorescències terminals (x 0,5). 2 Berbena (Verbena officinalis): branca amb fulles oposades, poc o molt retallades i inflorescències terminals (x 0,5). 3 Marialluïsa (Lippia triphylla).- branca amb fulles verticil-lades i inflorescències (x 0,5).

Eugeni Sierra

Representades al nostre país només per la berbena (Verbena officinalis), per l’aloc (Vitex agnus-castus) i per Lippia nodiflora, comprenen unes 3000 espècies esteses pels països càlids i temperats de tot el món. Les verbenàcies són plantes herbàcies o llenyoses, de tija quadrangular i fulles oposades o verticil·lades. Les flors, tetràmeres o pentàmeres, s’agrupen en inflorescències, racemoses o cimoses, al capdamunt de les tiges. El calze sol ser petit, i la corol·la, sovint bilabiada, té forma d’embut. Tenen quatre estams didínams inserits al tub de la corol·la. L’ovari és súper i bicarpel·lar, però el fruit, una drupa o una càpsula, presenta sovint més de dues cavitats a causa de la formació de falsos septes.

A les fondalades i a les rambles, esparsament estès pel litoral, hi viu l’aloc (Vitex agnus-castus), un arbust que fa normalment d’1 a 3 m d’alçada, però que, si se’l deixa créixer, pot atènyer més de 10 m. Té les branques flexuoses i les fulles oposades, llargament peciolades i palmades, que porten de cinc a set folíols lanceolats. Al capdamunt de les rames, a ple estiu, s’obren les flors liloses o blavoses, força aromàtiques, agrupades en verticil·lastres. S’han volgut reconèixer en l’aloc moltes propietats medicinals: antiespasmòdica, diürètica, emmenagoga, tònica estomacal o anafrodisíaca són algunes de les virtuts medicinals que hom li ha suposat; la darrera, per influència, sens dubte, del seu epítet específic redundant, que significa cast i pur.

Estesa pels erms, les vores dels camins i altres indrets poc o molt nitrificats, és fàcil de trobar la berbena (Verbena officinalis). Es tracta d’una planta perenne, de mig metre d’alçada o més, molt ramificada i poc fullosa, i de flors petites i violàcies agrupades en inflorescències racemoses. Hom ha atribuït a la berbena tantes propietats medicinals com a l’aloc, ofins i tot més, ja que havia estat considerada en l’antiguitat, com a planta màgica per aconseguir l’amor desitjat. Amb aquesta finalitat es recollia en diades assenyalades, com el solstici d’estiu, o millor encara el vespre abans, durant la nit de Sant Joan; després se celebrava un ritual en el qual no faltaven ni els passos de dansa ni les lletanies.

Finalment indicarem, també, que hi ha verbenàcies cultivades, algunes pel seu valor ornamental (Lantana camara, per exemple) i d’altres, com la marialluïsa (Lippia triphylla), per les seves virtuts medicinals. Les infusions de les fulles d’aquesta planta, originària de Xile, afavoreixen la digestió i són antiespasmòdiques.