Resultats de la cerca

En matèria de servitud de llums i vistes estableix el dret català que hom no podrà construir cap volada, ni àdhuc en paret pròpia afrontant amb la del veí, sense deixar al terreny propi una androna de l’amplària que fixin les ordinacions o els costums locals o, en llur defecte, d’un metre en quadre, almenys, comptat des de la línia més sortint de l’element voladís

Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…

Façana de l’església amb el campanar d’espadanya cobert per un teulat de dos vessants amb voladís és característica d’algunes esglésies de la comarca J Moner Situació L’església parroquial de Santa Maria forma part del conjunt de Pujals dels Cavallers, situat al cim d’un dels turons que separen les rieres del Garrumbert i la Farga Mapa L39-12296 Situació 31TDG852617 S’hi pot accedir de dues maneres Des de Banyoles, per la carretera de Girona, cal desviar-se a la dreta uns 2,5 km, a l’altura de Borgonyà i per la carretera de Camallera a 3,5 km es passa fregant el nucli de Pujals…

L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…

Situació Construcció situada a la riba dreta de l’Ebre, al nord de Tortosa, datable entre els segles XII i XIII ECSA - J Bolòs Torre situada a la riba dreta de l’Ebre, damunt d’una petita elevació, al nord de la ciutat de Tortosa i de la torre d’en Pinyol o del Prior Mapa 32-19 497 Situació 31TBF904253 Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 2 km de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, al costat de la carretera JBM Història L’indret on és emplaçada aquesta torre sembla que ja era ocupat a l’època ibèrica i…

Situació Petita ermita d’estructura molt arcaica, ara en avançat estat de ruïna ECSA - MÀ Font L’ermita de Sant Serni es troba davant de l’antic poble d’Aulet, però a l’altra banda del torrent homònim, damunt de la carretera N-230 Mapa 32-10213 Situació 31TCG132903 Per a anar-hi des de Sopeira, cal seguir la carretera N-230 que continua vers el Pont de Suert, i girar pel trencall, a mà esquerra, que mena al poble de Sant Orenç Des d’aquí, en direcció nord-est es pot veure l’ermita de Sant Serni per a arribar-hi no hi ha camí marcat, però l’accés és fàcil, ja que només cal fer un recorregut de…

Situació Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa J Bolòs A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes Mapa 292M781 Situació 31TCG916623 El camí per a arribar…