Situació
Construcció situada a la riba dreta de l’Ebre, al nord de Tortosa, datable entre els segles XII i XIII.
ECSA - J. Bolòs
Torre situada a la riba dreta de l’Ebre, damunt d’una petita elevació, al nord de la ciutat de Tortosa i de la torre d’en Pinyol (o del Prior).
Mapa: 32-19 (497). Situació: 31TBF904253.
Si seguim la carretera C-230 que va de Tortosa cap a la Terra Alta per la riba dreta de l’Ebre, a poc més de 2 km de la Raval de Jesús, veurem la torre a mà dreta, al costat de la carretera. (JBM)
Història
L’indret on és emplaçada aquesta torre sembla que ja era ocupat a l’època ibèrica i posteriorment, durant la dominació romana. Possiblement durant l’ocupació andalusina hi havia en aquest indret un petit assentament, potser amb algun tipus de fortificació que era alhora lloc de defensa i centre d’explotació agrícola. Coneguda amb el nom de torre de Llaver, fou lliurada a mitjan segle XII pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a Roger Despuig, cavaller que havia pres part en la conquesta de Tortosa. No és estrany, doncs, que amb el temps fos coneguda per torre d’en Despuig, nom que perdurà fins al segle XVI, quan la torre passà a mans de la família Corder, llinatge documentat a Tortosa des del segle XIV. (ORB)
Torre
Torre de planta quadrada (6,5 m de costat), amb una alçada d’uns 19 m. L’interior deu estar dividit per tres sostres, un al nivell de la porta, un al nivell de les espitlleres i finalment, el darrer, al nivell dels forats de la terrassa superior.
La porta de la torre és situada a la cara est, a uns 6 m del terra exterior. La porta és acabada, a fora, amb un arc de mig punt, format per set dovelles. Els muntants, que sobresurten, són fets amb pedres escairades i ben treballades. A dins, és acabada amb un arc escarser.
Pel que fa a les obertures, també hi ha diverses espitlleres als diferents pisos. En aquesta mateixa planta, n’hi havia dues (una ha estat convertida en finestra) al costat sud. El segon pis en tenia dues a cada cara. Al cim es pot veure una sèrie de quatre forats a cadascuna de les façanes, potser traus per a unes bigues o potser, més aviat, obertures destinades al desguàs del terrat superior. Cal assenyalar també que hi ha una obertura al cim de la paret oriental, damunt de la porta; segurament o bé hi havia un matacà o bé en feia la funció, tot i no haver-hi un voladís.
Les parets són fetes amb pedres petites, col·locades en filades ben arrenglerades. Als angles, les pedres poden ser una mica més grans, però no pas gaire més. Segurament, l’exterior era fet per a ser cobert d’un arrebossat de calç.
En principi, cal datar aquesta construcció a la segona meitat del segle XII o, més aviat, al segle XIII. S’ha de tenir present que quan al segle XII hom parla de torre, tal com s’esdevé a les terres lleidatanes (vegeu el volum XXIV de la present obra, on s’estudia el Segrià), segurament es refereix a un lloc de poblament de tradició andalusina, potser amb una petita fortificació. (JBM-ORB)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàg. 576
- Miravall-Alavedra, 1980, pàgs. 16-17
- Buron, 1989, pàg. 77