Situació
Un aspecte de l'indret en el qual hi ha els vestigis del que en època romànica fou una resclosa.
J. Bolòs
A un centenar de metres vers tramuntana del monestir de Sant Pere, a l’entrada del congost de Valielles, hi ha restes de diversos encaixos que fan suposar que hi havia hagut una resclosa de fusta. Així mateix, una doble sèrie de forats fets a la paret de la roca que hi ha al costat dret de l’aigua d’Ora, més amunt de la resclosa, fa pensar en la possibilitat que hi hagués hagut un camí penjat o volat fet amb fustes.
Mapa: 292M781. Situació: 31TCG916623.
El camí per a arribar-hi, doncs, és el mateix que hem indicat per anar a Sant Pere de Graudescales.
Vestigis
Tot i que la major part de les rescloses medievals són fetes en llocs si fa o no fa oberts, algun cop també se’n feien aprofitant congosts o goles (per exemple, les rescloses de les Goles de les Heures, al Berguedà). En aquesta resclosa de Graudescales, la forma com fou feta la barrera de fustes és molt interessant i força original. En primer lloc, hi ha un tall gairebé vertical fet a la roca, a banda i banda del curs de l’aigua; la distància entre els dos encaixos és, a la part baixa, d’uns 5 m, i a la part més alta d’uns 9 m. El solc té una amplada d’uns 30-40 cm. En aquest solc es degueren fer lliscar i encaixar horitzontalment els diversos troncs. Aquesta resclosa havia de permetre pujar el nivell de l’aigua uns 3 m.
En segon lloc, veiem a la part de migjorn, a banda i banda de la part més baixa de la resclosa, sengles sèries de quatre forats horitzontals fets a la roca, els quals fan uns 15 cm de costat; aquests forats, com ha interpretat J.I. Padilla, segurament servien per a col·locar-hi quatre troncs travessers quepermetien fer de suport d’uns puntals que reforçaven els diversos nivells de la resclosa.
Planta del curs del riu Aiguadora, a l’entrada del Prat de Sant Pere, amb la situació dels encaixos i la disposició de les estructures de fusta.
I, quina era la finalitat d’aquesta resclosa tan propera al monestir de Sant Pere? Evidentment, com tots els embassaments artificials, podia ésser un bon viver per als peixos, indispensables en l’alimentació dels monjos; de fet, en alguns llocs, les rescloses o bé les basses dels molins reben el nom de peixeres. A més a més d’aquesta funció, però, tenint present els paral·lelismes trobats en altres rius del Berguedà, creiem que l’aigua que es devia desviar cap a la riba dreta podia servir per a moure algun petit molí proper o bé alguna altra màquina que utilitzés l’energia hidràulica, fet que no priva que després aquesta mateixa aigua fos emprada per a regar els horts de la comunitat monàstica.
Per acabar diguem que, a partir d’aquesta resclosa, sortia cap a tramuntana, d’acord amb el que es desprèn de la distribució dels forats que hi ha a la paret de la roca, un camí volat, penjat al llarg d’uns 40 m —que corresponen a la possible longitud de l’embassament—, a un cert nivell de la roca que hi ha a la riba dreta del riu. Per damunt del nivell de l’aigua, hom veu dos rengles d’uns tretze forats força allargats, un de superior i un d’inferior, que sembla que havien de servir per a aguantar les bigues i les fustes d’aquest camí voladís.
Bibliografia
- José Ignacio Padilla Lapuente: Aportación al estudio de la estructura económica de un monasterio altomedieval. Un prototipo: Sant Pere de Grau d’Escales, “Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia”, vol. 1, Barcelona 1980, pàgs. 197-224.