Resultats de la cerca

Situació Vista parcial de la capçalera, amb l’absidiola sud, que flanqueja l’absis central rectangular de tradició pre-romànica ECSA - J Ponsich L’església parroquial de Sant Fructuós és situada al centre del nucli de Cameles Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt, l’any 1011 S Fructuosus de Castro Camelas El seu territori aleshores incloïa la totalitat del…

Esquema-guia dels capitells del claustre I Ojaos informaciè J Camps Vegeu a continuació la taula dels temes iconogràfics representats als capitells i cimacis del claustre de Santa Maria de Tarragona, amb la descripció dels 69 capitells La numeració correspon als capitells i cimacis de les galeries dels claustres tal com apareixen a l’esquemaguia La lletra “a” respon al tema iconogràfic del capitell i la “b”, al cimaci A l’esquema-guia figuren també els capitells dels contraforts exteriors del claustre corresponen al nivell de la cornisa i, per tant, no s’estudien amb l’escultura de les…

Segons les seves característiques externes més marcades, hom parla de craters de columnetes, de volutes, de calze i de campana

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i el Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment estan exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un…

El 1601 començà a construir la casa de la ciutat de Reus, ajudat poc més tard per Antoni Mas L’obra, acabada el 1603, és considerada pels seus frontons enrotllats en volutes la primera construcció amb elements barrocs de l’art català

Situació Una perspectiva de l’església, enmig de la naturalesa a dalt una vista exterior des del costat de llevant, amb l’absis a primer terme J M Melció L’església de Sant Feliu és emplaçada a la Vall de Riu, lloc on s’havien explotat jaciments de coure, i s’obre pas entre l’encinglerada serra de Gitarriu, a migjorn, i la de Martenyà, que és a tramuntana El temple és erigit al bell mig d’un serrat, damunt la riba esquerra de Sant Aniol Mapa 257M781 Situació 31TDG666829 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43, entre Sant Jaume de…

Situació Vista exterior de l’església, des del costat de llevant, amb l’absis i la capella de migjorn M Anglada L’antiga parròquia de Sant Pere d’Auira escrit també Huire queda al sector de tramuntana del terme, a mà esquerra del riu Freser, a uns 1200 m d’altitud i vora el coll de Casals Mapa 255M781 Situació 31TDG295778 Per anar-hi, deixant de banda els camins de cabra com és ara el baixador d’Illa, hi ha dues pistes la més bona és la que surt de Campdevànol i agafa el camí del cementiri, segueix el trencall de mà dreta, que continua parallel a la via del tren, passa vora la Teuleria i…

Situació Vista de l’església des del costat de llevant, amb el gran absis coronat per un fris de permòdols ECSA - A Roura Vista aèria del nucli antic de la població centrat per l’església de Sant Esteve ECSA - Jamin L’església de Sant Esteve centra la població de Vilallonga dels Monts, al peu de l’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 36,6” N - Long 2° 54’ 17,4” E Vilallonga dels Monts és unit a la carretera D-618 entre Argelers i el Voló per la D-ll, que continua fins a Argelers enllaçant amb la D-2 PP Història Segons el diploma atorgat pel rei Lotari el 981 a Sant Genís de Fontanes,…

El museu El Museu l’Enrajolada-Santacana va ser creat el 1876 per Francesc Santacana i Campmany 1810-96, pintor de l’escola natzarena, i fou ampliat i reordenat el 1916 pel seu net Francesc Santacana i Romeu 1883-1936 El fons del museu és constituït per elements arqueològics d’època i procedència diversa, ceràmica, pintura i mobiliari El 1965 la Diputació adquirí el museu i hi incorporà la collecció de ceràmica de Lluís Faraudo FBG El fons Base de columna Procedència desconeguda Datació imprecisa Mides 23,5 cm costat × 30 cm alt Núm d'inventari 524 Base de columna de secció quadrangular,…