Situació
Vista parcial de la capçalera, amb l’absidiola sud, que flanqueja l’absis central rectangular de tradició pre-romànica.
ECSA - J. Ponsich
L’església parroquial de Sant Fructuós és situada al centre del nucli de Cameles.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 37’ 54” N - Long. 2° 41’ 6,6” E.
Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia anterior. (PP)
Història
Aquesta església és esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Sant Miquel de Montoriol d’Amunt, l’any 1011 (S. Fructuosus de Castro Camelas). El seu territori aleshores incloïa la totalitat del futur terme de Castellnou, que continuà depenent d’aquesta parròquia fins una data avançada del segle XIII.
Segons la butlla del papa Sergi IV al monestir d’Arles de l’any 1011, l’església de Sant Fructuós del castell de Cameles era una possessió d’aquest cenobi. L’any 1451 el bisbe d’Elna uní aquesta església a la mensa capitular de Sant Joan de Perpinyà. (PP)
Església
L’església actual, de nau única, coberta de fustam sobre arcs de diafragma, fou en gran part reconstruïda al segle XIV.
Planta de l’església, avui dia molt trans formada per construccions posteriors, però que guarda una capçalera d’època preromànica.
R. Mallol, segons C. Gendre
Almenys, però, s’ha conservat la capçalera de l’església preromànica, la qual presenta un absis rectangular flanquejat per dues absidioles que semblen haver estat de planta de ferradura. Al segle XVII fou construït un campanar de base quadrada al qual s’accedeix per una escala exterior; aquesta construcció amaga una bona part de l’absidiola meridional. Tampoc no és visible l’absidiola septentrional, totalment tapada per una construcció més o menys utilitària.
A dins, una paret recta tapa completament, des del segle XIV, l’arc triomfal i les antigues absidioles.
La finestra de l’absidiola sud, destapada en part recentment, presenta un arc rudimentari, i uns brancals tancant vers l’interior de la part baixa. A la paret meridional de la nau s’obre un elegant portal de marbre rosat de Vilafranca, revestit d’una pàtina daurada. Té tres arquivoltes i un timpà esculpit d’una creu dins un cercle.
A l’interior de l’església s’ha conservat una gran pica baptismal i un candeler de ferro forjat, ambdues peces d’època romànica. (PP)
Epígraf
Inscripció del segle XII, gravada en un carreu del muntant dret de la porta de l’església.
ECSA - A. Roura
En un carreu del muntant dret de la porta de l’església, a un metre del sòl, hi ha la següent inscripció del segle XII:
1 VIII KALENDAS MAI OBIIT GUILA
2 MATER PETRI DE
3 CAMELIS
La seva traducció és aquesta: “El 8 de les calendes de maig [24 d’abril], morí Guila, mare de Pere de Cameles”. (CPO)
Forja
La ferramenta de la porta de l’església és força interessant. Consta de dos tipus d’ornaments: d’una banda les característiques bandes o tiges a partir de les quals es desenvolupen parelles de volutes; de l’altra, volutes contraposades i més obertes, tot definint una mena de “S” disposada horitzontalment, a banda i banda d’una tija central l’extrem de la qual s’obre i desenvolupa dues volutes més.
Ferramenta que orna la porta d’entrada a l’església.
ECSA - J. L. Valls
Detall de la ferramenta de la porta, on es pot apreciar una de les característiques tiges amb parelles de volutes contraposades.
ECSA - J. L. Valls
Es pot veure clarament que els batents de la porta són reaprofitats, ja que la part baixa d’aquests queda amagada per l’esglaó que facilita l’accés, com també els extrems laterals dels batents són ocultats pels brancals. D’altra banda, també és fàcil advertir com la ferramenta ha estat reaprofitada en fer de nou els batents, ja que la seva disposició perd l’ordre en algunes zones: així, la seriació tot alternant bandes de volutes amb bandes de volutes contraposades i obertes (en “S” horitzontal) es trenca a la part baixa del batent esquerre i en els dos terços inferiors del batent dret. Sens dubte, una de les causes d’aquesta diferència en la disposició és el fet que la ferramenta de la part baixa s’espatlla més sovint a causa de la humitat més gran que ha de patir. També sobre el forrellat hi ha una disposició estranya de la ferramenta.
El cert és que una bona part del conjunt és de factura antiga i que segueix una tipologia romànica. Tant les bandes com les volutes no són planes, sinó que tenen un solc al centre. Cal considerar el conjunt, doncs, com de tradició romànica i un dels millors exemplars conservats a la comarca. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 92-94
- Cazes, 1990, pàg. 40.
Bibliografia sobre l’epígraf
- Bonnefoy, 1856-63, pàg. 145
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 92
- Corpu sdes inscriptions, 1986, pàg. 31.