Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Karl Vossler
Lingüística i sociolingüística
Romanista alemany.
Professà a les universitats de Heidelberg, Würzburg i Munic Partint d’idees de Humboldt i Croce, reaccionà contra el mecanicisme dels neogramàtics per tal de remarcar el paper de l’individu en la creació i la difusió lingüística, no exemptes de valor artístic Positivismus und Idealismus in der Sprachwissenschaft , ‘Positivisme i idealisme en la lingüística’ 1904 La història lingüística ha d’ésser la història d’aquestes creacions, o sia, història de la cultura Intentà d’aplicar la seva teoria idealisme al francès i establí un parallel entre els fenòmens culturals i els canvis lingüístics…
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua
Hans Rheinfelder
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura Treballà sobre el francès medieval Altfranzösische Grammatik , 1933, sobre les relacions entre semàntica i teologia Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern , 1933 i sobre gairebé totes les literatures romàniques Dante Studien 1975, Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie 1954 i Die Mystik des Raymundus Lullus 1949
Julius von Schlosser
Art
Historiador de l’art, membre de l’escola de Viena.
Admirador i amic de Benedetto Croce i del lingüista Karl Vossler, n'integrà el pensament i n'elaborà una metodologia que distingia en el llenguatge artístic d’una banda una història figurativa comuna a tota una època, i de l’altra una història específica de les individualitats artístiques, com a Die Kunst des Mittelalters ‘L’art de l’edat mitjana’, 1923 La seva obra fonamental és Die Kunstliteratur ‘Literatura sobre l’art’, 1924, manual de les fonts i de les teories de la història de l’art europeu fins al s XVIII
Giulio Bertoni
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià.
Professor a les universitats de Friburg Suïssa, Torí i Roma, fundà i dirigí la revista Archivum Romanicum 1917 i, en deixar de publicar-se aquesta, Cultura Neolatina 1941 Inspirat en els principis idealistes de Vossler i Croce, estudià la llengua com a mitjà de comunicació '' lingua ' i d’expressió estilística '' linguaggio ' Collaborà amb Matteo Bartoli, amb el qual signà el Breviario di Neolinguistica 1925, que conté els principis bàsics de la lingüística espacial La dialectologia i la geografia lingüística ocuparen sovint la seva atenció Intervingué en els treballs…
Helmut Hatzfeld
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Estudià romanística a Bonn i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler i de Heinrich Wölfflin Ensenyà a Königsberg, Frankfurt del Main i Heidelberg El 1935 hagué d’abandonar l’Alemanya nazi i s’exilià als EUA, on fou professor de la Universitat Catòlica de Washington Té una immensa obra de crítica i interpretació de les literatures romàniques, especialment del barroc Don Quijote als Wortkunstwerk 1927, Estudios literarios de mística española 1955, The Influence of Ramon Llull and Jan van Ruysbroek on the Language of the Spanish Mystics 1946 És fonamental la seva bibliografia de l’…
Amado Alonso
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Lingüista i crític literari.
Deixeble de Menéndez Pidal al Centro de Estudios Históricos de Madrid Havent adoptat la nacionalitat argentina, ocupà el càrrec de director de l’Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires, on publicà la “Revista de Filología Hispánica” 1939-46, que amb el nom de “Nueva Revista de Filología Hispánica” fou represa pel Colegio de México des del 1947, any que fou nomenat professor a la Universitat de Harvard Com a lingüista cultivà especialment el camp de la fonètica De la pronunciación medieval a la moderna en español, 1955 i la dialectologia Problemas de dialectología hispano-…
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier…
Escolis i altres articles
Literatura catalana
Primera obra de crítica literària de Carles Riba, publicada el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a la màxima i a…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia
Literatura
Crític i historiador de la literatura.
Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…