Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Friedrich Wöhler
Friedrich Wöhler
© Fototeca.cat
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Berzelius a Estocolm Investigà en tots els camps de la química El 1827 descobrí l’alumini i el berilli, i obtingué també el bor Treballà també amb Liebig, amb qui féu diversos descobriments Estudià també el metabolisme, la narcotina, la quinona, la cocaïna, la urea, etc Construí, a més, un tipus d’element galvànic amb ferro
Rudolph Fittig
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i de Limpricht a Göttingen.
Treballà com a professor a Tübingen, i el 1876 succeí Baeyer a la Universitat d’Estrasburg És conegut per les investigacions en el camp de la química orgànica descobrí la reacció del pinacol i de la pinacolona, estudià els àcids no saturats sintetitzant les lactones i el toluè, introduí la síntesi dels hidrocarburs reacció de Wurtz-Fittig i establí l’estructura de la piperina i la del naftalè Escriví una obra sobre química inorgànica i publicà diferents edicions de la química orgànica de Wöhler
assaig de fatiga
Tecnologia
Assaig en què hom sotmet una proveta a una sèrie de tensions de signe altern i en el qual hom mesura la disminució del límit elàstic en funció del nombre i l’amplitud de les tensions aplicades.
Hom en representa els resultats en les corbes de fatiga o de Wöhler a escala logarítmica o semilogarítmica i indica el règim de treball per al qual el material resta perfectament elàstic
Otto Wallach
Química
Químic alemany.
Estudià amb Wöhler i Hofmann i fou ajudant de Kekulé Investigà els composts aromàtics, els azo i diazo, els que contenen carboni asimètric, els terpens i llur importància en les vitamines i hormones El 1910 rebé el premi Nobel de química
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química
Hermann Kolbe
Química
Químic alemany, deixeble de Wöhler i Bunsen.
Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom
Justus von Liebig
Química
Químic alemany.
Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels…
Jöns Jakob Berzelius
Química
Químic suec.
Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el…
alumini

Propietats físiques de l’alumini
Química
Element metàl·lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal·leable, de valència 3.
Friedrich Wöhler l’aïllà pur per primera vegada el 1827, bé que Ørsted l’havia obtingut impur dos anys abans L’alumini terrestre és constituït exclusivament pel núclid 27, però en els meteorits hom troba el núclid radioactiu 26, que és el més important dels 6 isòtops radioactius que han estat obtinguts artificialment Constitueix el 8,13% de l’escorça terrestre i és, per ordre d’abundància, el tercer dels elements i el primer dels metalls No existeix a l’estat natiu, i hom el troba sobretot en forma de silicats argiles, caolí, aluminosilicats, d’òxid alúmina anhidra o hidratada i…