Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Ludwig Feuerbach publica Das Wesen des Christentums
Ludwig Feuerbach publica Das Wesen des Christentums, crítica de la teologia i la religió
Karl Adam
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Tübingen, és autor, entre d’altres obres, de Das Wesen des Katholizismus ‘L’essència del catolicisme’, 1924 Fou collaborador del moviment ecumènic Una Sancta
Paul Häberlin
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg suís.
Professor a Berna 1914 i a Basilea 1922 Estudià els problemes psicopedagògics a partir d’un sistema ontològic propi És autor de Wege und Irrwege der Erziehung ‘Camins i esgarriaments de l’educació’, 1918, Der Gegenstand der Psychologie ‘L’objecte de la psicologia’, 1921, Philosophia perennis 1952, Das Wesen der Philosophie ‘L’essència de la filosofia’, 1934 i Das Böse ‘El mal’, 1960
Joseph Dietzgen
Filosofia
Filòsof alemany.
Partidari de l’empiriocriticisme d’Avenarius i defensor del marxisme en la teoria econòmica i social, la seva filosofia aspira no sols a comprendre el món, sinó sobretot a transformar-lo Entre les seves obres cal esmentar Das Wesen der menschlichen Kopfarbeit ‘La natura del treball intellectual humà’, 1986 i Streifzüge eines Sozialisten in das Gebiet der Erkenntnistheorie ‘Contribució d’un socialista en el camp de la teoria del coneixement’, 1977
Ludwig Feuerbach
Filosofia
Filòsof alemany.
Estudià teologia a Heidelberg i filosofia a Berlín Deixeble de Hegel, s’adherí a l’esquerra hegeliana, i en fou un dels més destacats representants El 1830 publicà, anònimament, Gedanken über Tod und Unsterblichkeit ‘Pensaments sobre la mort i la immortalitat’, centrada ja en la crítica de la teologia i de la religió, preocupació que continuà present a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1841, la seva obra principal, i a Vorlesungen über das Wesen der Religion ‘Lliçons sobre l’essència de la religió’, 1857 La ruptura amb Hegel, expressada…
Gerhard Krüger
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia, teologia i història a Jena, Tübingen i Marburg, amb Bruno Bauch, John Haller, Pau Natorp, Martin Heidegger, Nicolai Hartmann i Rudolph Bultmann Doctor en Filosofia el 1925, després de la seva habilitació el 1929 amb un estudi sobre la filosofia i l’ètica del treball en la crítica kantiana fou professor a Marburg, Göttingen, Frankfurt am Main, Tübingen i, finalment, a Heidelberg en una càtedra d’història de la filosofia i metafísica Les seves obres principals són Philosophie und Moral in der kantischen Kritik 1931, Einsicht und Leidenschaft Das Wesen des…
Adolf von Harnack
Cristianisme
Teòleg protestant alemany d’origen estonià.
Fou professor d’història del cristianisme primitiu a Leipzig 1876, a Marburg 1886 i a Berlín 1888 A partir de la publicació de Lehrbuch des Dogmengeschichte ‘Manual d’història dels dogmes’, 1886-89, esdevingué el representant màxim del protestantisme liberal, les idees fonamentals del qual enuncià a Das Wesen des Christentums ‘L’essència del cristianisme’, 1900 Accentuà la importància de la crítica històrica i intentà de despullar el cristianisme de tot element dogmàtic i especulatiu És autor de Die Geschichte der altchristlichen Literatur ‘Història de la literatura cristiana…
George Eliot
Literatura anglesa
Nom amb el qual és coneguda l’escriptora anglesa Mary Ann Evans.
De sòlida formació cultural, fou influïda en les seves idees filosòfiques i religioses pels intellectuals racionalistes traduí Strauss Das Leben Jesu , Spinoza Ethica i Feuerbach Das Wesen des Christentums , i adoptà les idees de Comte i de Spencer A Londres publicà assaigs sobre literatura i filosofia francesa i alemanya a la “Westminster Review” Visqué amb l’escriptor George Lewes, que l’orientà cap al gènere narratiu El 1858 publicà Scenes of Clerical Life , aplec de tres narracions curtes La novella Adam Bede , d’un cert gust shakespearià, la consagrà com a novellista…
Max Scheler
Filosofia
Filòsof alemany.
Influït per Husserl des del 1902, fou professor de filosofia i sociologia a Colònia des del 1919 Retornà al protestantisme, que havia abandonat pel catolicisme, evolució que deixà empremta en el seu pensament, dominat per l’intent d’entroncar l’idealisme platonitzant de la fenomenologia husserliana amb la tradició afectiva de pensadors cristians com sant Agustí i Pascal A més del món de les essències Husserl, admet el món dels valors estètics, jurídics, religiosos, gnoseològics, etc , tan “objectiu” com aquell i que obliga l’home a “realitzar-los” en els seus actes —que així adquireixen el…
Martin Heidegger

Martin Heidegger
Filosofia
Filòsof alemany.
Deixeble i successor de Husserl a Friburg de Brisgòvia, aplicà la fenomenologia del mestre a l’anàlisi de l’existència humana Una obra mestra, Sein und Zeit ‘L’ésser i el temps’, 1927, situà molt aviat Heidegger en el primer pla de l’actualitat filosòfica La seguiren Kant und das Problem der Metaphysik ‘Kant i el problema de la metafísica’, 1929 i Vom Wesen des Grundes ‘Sobre l’essència del fonament’, 1929 A partir d’una lliçó inaugural a Friburg, Was ist Metaphysik ‘Què és la metafísica', 1929, els escrits de Heidegger prenen forma d’assaig o de comentari congenial de poetes i…