Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per WRamsay i MWTravers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un…
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de…
nanoembut
Física
Estri a escala nanomètrica que té la forma d’un con buit invertit i que ha estat dissenyat per convertir llum d’una longitud d’ona en una llum d’una altra longitud d’ona mitjançant la generació d’harmònics secundaris aplicant coneixements de plasmònica.
El 2011 fou construït un nanoembut de plata de pocs micròmetres de llarg i 100 nm d’ample, ple de xenó, mitjançant el qual foren transformats pulsos de 10 -15 s de llum infraroja en pulsos de la mateixa durada però amb una longitud d’ona en la banda de l’ultraviolat extrem, per sota dels 20 nm
Theodore Harold Maiman
Física
Físic nord-americà.
Treballant per a la Hughes Aircraft Company i seguint les indicacions teòriques de Townes i Schawlow sobre l’amplificació de microones per emissió estimulada de radiació màser , l’any 1960 obtingué el primer làser a partir d’una vareta de robí sintètic entorn de la qual havia enrotllat un tub de xenó, estimulador dels electrons del cristall
Alfred Kastler
Física
Físic alsacià.
El seu mètode de bombatge òptic llampades d’un tub de xenó enrotllat en un cilindre de robí sintètic féu possible la producció de raigs làser i màser i li valgué el premi Nobel de física l’any 1966 S'oposà a la construcció de la bomba atòmica i a l’acció francesa al Vietnam, i treballà activament a favor de la independència algeriana
Super-Kamiokande - Institute for Cosmic Ray Research
Física
Laboratori de física de neutrins de la Universitat de Tòquio situat en una mina subterrània a la ciutat de Hida, a la prefectura de Gifu, al Japó.
Fou inaugurat el 1995 i des de llavors hi han portat a terme experiments diversos grups científics internacionals S'hi van descobrir les oscillacions dels neutrins, que foren relacionades amb la possessió d’una massa finita A més del laboratori amb el detector de neutrins, també hi ha un telescopi d’ones gravitacionals, equipaments per a la recerca geofísica i, des del 2009, un detector de matèria fosca de xenó líquid XMASS
flaix
© Fototeca.cat
Fotografia
Aparell que produeix, durant un breu instant, la llum necessària per a poder impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou claror natural.
El flaix electrònic , que és el més emprat, consta essencialment d’un condensador d’una gran capacitat que emmagatzema energia elèctrica, obtinguda d’una pila, d’una bateria o directament de la xarxa del corrent elèctric en el moment del disparament, l’energia elèctrica es descarrega instantàniament en una làmpada especial de xenó o de vapor de mercuri, la qual produeix una llampada que acostuma a tenir una durada d’una millèsima de segon o inferior L’accionament del flaix ha d’anar sincronitzat amb el de l’obturador de l’aparell fotogràfic La llum que proporciona el flaix és…
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…