Resultats de la cerca

Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons…

Aquest concepte implica la visió tradicional grega de l’ànima, on aquesta és vista com una taula rasa Més modernament, sobretot amb David Hume, s’han distingit les impressions i les idees Les impressions tenen més vivacitat que les idees, i aquelles es poden dividir en impressions de sensació i impressions de reflexió Quan hom reflexiona es té percepció de les sensacions, però aquestes són menys vives que les impressions de sensació

La qüestió de la relació ànima-cos ha estat diversament explicada les doctrines monistes identifiquen l’una amb l’altre, sia explicant el cos com una aperença de l’esperit espiritualisme, sia reduint tot el que és anímic a funcions corporals materialisme els sistemes dualistes distingueixen ambdues substàncies i en defineixen la unió de forma accidental platonisme i substancial hilemorfisme La noció de cos és desconeguda pel pensament bíblic primigeni, segon el qual “tot” l’home és tant basar ‘carn’ com nefeš ‘ànima’, ‘vida’ Sant Pau, que empra el mot grec…

En aquest sentit, s’identifica amb el generacionisme, bé que, a diferència d’aquest, el terme traducianisme pot admetre la significació implícita que l’ànima transmesa, com a tal, preexisteix ja a l’acte mateix de generació és per això, més enllà d’aquesta possible connotació que històricament no ha tingut, que aquest terme pot matisar el de generacionisme, tot subratllant l’espiritualitat de l’ànima

La doctrina de la metempsicosi, d’origen oriental, suposa una concepció de l’ànima com a independent del cos i, generalment, també de l’home com a subjecte moral, segons el comportament del qual en la seva vida l’ànima és retribuïda amb una nova encarnació més noble o és sotmesa a purificació en passar a animar un ésser inferior La creença en la metempsicosi o transmigració de les ànimes, arrelada en la doctrina del dharma, influí en l’orfisme grec i fou transmesa a l’Occident en el Fedó platònic

La reprengué en l' Art demostrativa 1274, desdoblada en dues primera figura de S de l’ànima racional, i segona figura de S, auxiliar de l’anterior Ja no apareix en l' Ars magna generalis ultima , escrita entre el 1305 i el 1308 Ars magna

El text es completa amb el gloriapatri Des del principi del segle VI forma la part més important de l’ofici de vespres En les seves primeres versions musicals monòdiques s’acostumava a cantar de forma antifonal En la polifonia renaixentista el magníficat esdevingué un text musicat amb molta freqüència En aquell període es conservava normalment el caràcter antifonal deixant els versos imparells en forma d’entonació monòdica i component en escriptura polifònica només els parells A mesura que el magníficat anà prenent el caràcter d’una composició més elaborada, durant els segles XVII i XVIII,…

Hom pot classificar les escopetes segons la clau emprada Així, hi ha l' escopeta de pedra foguera , que era la que es disparava per mitjà de qualsevol dels diversos tipus de claus que provocaven la ignició de l’enceb amb la guspira d’aquest material l' escopeta de fumereta o de pistó , que es disparava per mitjà de la clau del mateix nom l' escopeta de Lefaucheaux , que tirava aquest tipus de munició amb el fulminant interior, el qual s’inflamava en percudir el martell de l’arma sobre una agulla lateral del culot del cartutx l' escopeta de foc central , amb el pistó incorporat a la part…