Resultats de la cerca
Es mostren 112 resultats
vida
© Fototeca.cat
Biologia
Estat dinàmic de la matèria organitzada caracteritzat bàsicament per la seva capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi, i pel fet de poder reproduir-se, és a dir, de poder donar origen a nova vida.
Aquest estat esdevé a conseqüència del metabolisme i de les relacions dels éssers vius amb el medi Tot i que comença amb el naixement i acaba amb la mort, cap d’aquests fenòmens no es produeix d’una manera sobtada El naixement comporta unes etapes prèvies, en què hi ha una o més divisions cellulars abans de separar-se el nou organisme dels progenitors La mort natural per senectud comença amb el predomini del catabolisme sobre l’anabolisme i amb l’atenuació dels sentits i de les funcions orgàniques Evolució històrica de l’actitud de l’esser humà envers la vida L’actitud primera i fonamental…
virus Nipah
Biologia
Virus de la família dels paramixovirus que afecta porcs i éssers humans.
Transmès probablement per ratapinyades frugívores a porcs, i d’aquests als éssers humans, pot causar la mort dels individus afectats per encefalitis El primer brot d’encefalitis provocada per aquest virus fou detectat a Malàisia el 1998 El virus Nipah comparteix el 82% de la seva seqüència amb el virus Hendra, transmès també per ratapinyades frugívores a cavalls, i d’aquests als éssers humans
exobiologia
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus…
regne animal
Biologia
Gran grup d’éssers vius integrat per la majoria dels individus heterotròfics, els anomenats animals.
El valor sistemàtic del grup és molt relatiu, i està en funció de l’abast que en cada cas concret hom vulgui donar-li, el qual abast, d’altra banda, depèn del concepte que hom tingui d'animal Si hom pren el terme animal en el seu sentit més ampli i comprensiu és a dir, si hom considera animals alguns éssers unicellulars eucariotes, aleshores cal considerar el regne animal com una unitat força artificiosa, d’escàs interès sistemàtic, digne d’ésser tinguda en compte més per motius històrics que no pas per raons biològiques En canvi, si és restringit el seu abast als pluricellulars…
superorganisme
Biologia
Conjunt constituït per éssers vius i un o més components inorgànics que mostra característiques que no posseeixen els diferents components de manera individual.
John Hutton emprà el mot per primer cop el 1788 en definir la Terra com un superorganisme que caldria estudiar des del punt de vista de la fisiologia Són exemples de superorganismes les colònies d’alguns insectes i, segons la teoria de Gaia, la Terra amb tots els éssers vius que conté
biologia
© Fototeca.cat
Biologia
Ciència que estudia els éssers vius i els processos vitals.
El mot fou introduït el 1802 simultàniament per Lamarck i per Ludolf Christian Treviranus Tots els éssers vius presenten unes característiques comunes, quant a la seva composició química i funcions bàsiques Estan constituïts per una o més unitats vitals que anomenem cèllules Les cèllules obeeixen les lleis de la química i de la física i requereixen energia, que obtenen bé de la llum del sol, bé de les molècules d’aliment Al mateix temps, totes les cèllules produeixen trifosfat d’adenosina ATP, molècula d’alta energia, necessària per a aquelles reaccions que en requereixen elevades dosis També…
cicle del carboni
© Josep Lluís Ferrer
Biologia
Conjunt d’estadis pel quals passa el carboni al llarg del procés tancat a què és sotmès per l’acció dels éssers vius.
La significació biològica d’aquest cicle és molt important, ja que assenyala en línies generals els diversos sistemes d’aprofitament de l’energia per part de la biosfera, energia que contenen els composts més o menys reduïts de carboni, així com la utilització d’aquests com a material constitutiu dels éssers vius El carboni, procedent de l’anhídrid carbònic de l’aire o de l’anhídrid carbònic o bicarbonat de l’aigua, substàncies pobres en energia, entra en els éssers vius autotròfics productors primaris mercès a reaccions de síntesi fotosíntesi, quimiosíntesi La…
producció d’energia
Biologia
Mètodes segons els quals els éssers vius obtenen l’energia química necessària per a dur a terme les funcions vitals i les reaccions intracel·lulars que esmercen energia.
Els éssers vius produeixen energia tot oxidant les substàncies orgàniques, sobretot els glúcids, mitjançant la respiració L’energia produïda és emmagatzemada en forma de substàncies, com ara l’ATP i la fosfocreatina, i és alliberada en forma de moviment treball muscular, divisió cellular, de calor animals homeoterms, de llum bioluminescència o d’electricitat bioelectricitat
anaerobiosi
Biologia
Forma de vida, descoberta per Pasteur en estudiar la fermentació butírica, dels éssers que no necessiten oxigen lliure (en forma de gas) i obtenen l’energia de reaccions d’oxidació en les quals l’acceptor final d’electrons és la matèria orgànica.
Hi ha dos tipus d’anaerobiosi l' anaerobiosi estricta i l' anaerobiosi facultativa Per als organismes que es troben en el primer cas anaerobis estrictes, el gas oxigen és tòxic, car probablement cal que els enzims que intervenen en el procés respiratori estiguin en forma reduïda per a ésser actius Entre els organismes que es troben en el segon cas anaerobis facultatius hi ha éssers que són indiferents a la presència de l’oxigen, i éssers que, com els llevats, poden passar de l’anaerobiosi a l’aerobiosi, segons la disponibilitat d’oxigen en el medi S'oposa a aerobiosi
biònica
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels mecanismes dels éssers vius, principalment dels de regulació, orientat cap a la possible creació de mecanismes cibernètics artificials inspirats en el funcionament dels naturals.
Aquesta ciència híbrida, alhora teòrica i aplicada, ha nascut molt modernament del coneixement aprofundit de l’organització i de la fisiologia dels éssers vius, particularment en els animals, i sobretot se centra en els processos que els permeten d’adquirir, elaborar i utilitzar informació, com, per exemple, la fisiologia dels òrgans dels sentits, extremament sensibles en comparació de la majoria de dispositius sensibles artificials la de la conducció i integració nerviosa, de circuits molt simplificats i miniaturitzats la capacitat d’emmagatzematge, de reduplicació i de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina