Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
assemblea general d’empresa
Economia
Dret del treball
Òrgan compost per tots els treballadors de l’empresa, exceptuats els alts càrrecs directius.
El seu paper és essencialment de control dels representants obrers als diferents òrgans de participació dins l’empresa
dret del treball
Economia
Dret del treball
Conjunt de normes jurídiques que regulen el treball com a fet social.
Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis collectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del parallelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el…
Sistema Institucional de Protecció
Economia
Tipus d’integració d’entitats bancàries amb l’objectiu de consolidar la solvència i la liquiditat.
Contràriament a les fusions i de les absorcions, les diverses entitats poden mantenir cadascuna la marca, la personalitat jurídica, els òrgans de govern, l’obra social i les oficines diferenciats Les aliances mitjançant un SIP requereixen de les entitats contractants una vigència d’almenys deu anys, la cessió en comú d’almenys el 40% dels beneficis respectius, redistribuïts al seu torn de manera proporcional al pes de cada entitat en el grup resultant, i una política financera comuna Altres requisits són el compromís de la cessió mútua de liquidesa en cas necessari i la…
censura de comptes
Economia
Dret mercantil
Òrgan de la gestió dels administradors de les societats anònimes.
Normalment el componen dos accionistes no administradors, designats cada any per la junta general Llur missió és l’examen de la comptabilitat i els antecedents comptables per informar la junta sobre llur exactitud i veracitat En alguns casos els censors han d’ésser censors jurats de comptes El règim legal espanyol segueix fonamentalment el sistema francès de la censura interna i, excepcionalment, l’anglosaxó, de la censura exercida per òrgans exteriors a la societat chartered accoutants
aportació de capital
Economia
Dret mercantil
Acte jurídic de transmissió de béns, molt sovint diners, a una societat, o promesa d’aportar-los-hi, reconeixent a l’aportant una participació en el capital d’acord amb la natura de cada societat (materialitzat en forma d’accions, si es tracta d’una societat anònima o aportacions en qualsevol altre cas), amb motiu de la constitució de la societat o de l’ampliació del seu capital.
Per excepció, també constitueix un negoci jurídic d’aportació el que hom fa en concepte de comptes en participació, bé que els béns aportats no constitueixin formalment capital social Contràriament, en algunes societats l’aportació social pot consistir en treball La participació en el capital social concedeix, a més de la qualitat de soci, uns certs drets econòmics i els drets polítics de contribuir en la formació de la voluntat social mitjançant el vot a les juntes generals de socis, i gairebé sempre, el de formar part dels òrgans de direcció de la societat
projectisme
Economia
Corrent de pensament politicoeconòmic sorgit a Catalunya, sobretot entre el 1679 i el 1689.
Malgrat propugnar nous tipus d’organització econòmica, no té res a veure amb l'arbitrisme, pel fet de rebre el suport de sòlids grups econòmics lligats a iniciatives comercials concretes i als òrgans de poder polític Propugnava la desaparició de la multiplicitat d’imposts i llur substitució per un únic impost que liberalitzés el comerç, el manteniment del proteccionisme però dintre un comerç més lliure i en relació amb un port franc i, finalment, l’associació dels particulars en companyies comercials La major part d’aquest programa fou portat a la pràctica abans d’acabar el segle…
Jaume Amat i Reyero
Economia
Dret
Jurista i economista.
Graduat en ciències empresarials per ESADE 1980 i en dret per la Universitat de Barcelona 1983, fins l’any 1984 treballà en l’empresa privada, i aquest any s’incorporà al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on exercí responsabilitats diverses 1984-95 i fou director general de Relacions amb l’Administració de Justícia del Departament de Justícia 1995-99 Posteriorment, a més d’exercir com a professor de comptabilitat analítica i sistemes de control de gestió i costos a l’Escola d’Alta Direcció i Administració 1987-94, ha estat director general de Serveis del Departament de…
Fira de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Fira de mostres celebrada anualment a Barcelona.
Actualment té dos recintes, a Barcelona i a l’Hospitalet de Llobregat La primera fira tingué lloc del 21 al 31 d’octubre de 1920, al Palau de Belles Arts, al parc de la Ciutadella, organitzada per l’Associació de Fabricants de Joguines, el Foment del Treball i l’Ajuntament per tal de combatre la competència dels productes estrangers, que envaïren els mercats després de la Primera Guerra Mundial En la primera etapa perdurà solament fins el 1925, a causa dels resultats deficitaris, de l’aranzel proteccionista del 1922 i de la projectada Exposició Internacional del 1929 El 1933 s’inicià la…
Grupo Bimbo
Economia
Multinacional mexicana de l’alimentació.
Fou creat el 1945 per Lorenzo Servitje Ciutat de Mèxic, 20 de novembre de 1918 - 3 de febrer de 2017, fill d’emigrants catalans Entre els cofundadors hi havia també Jaume Jorba Terrassa, Vallès Occidental, 1918 i altres catalans o descendents de catalans, encara presents a l'accionariat i als òrgans de direcció Especialitzat en el sector de la panificació i la rebosteria industrial, el 1965 Jorba fundà l’empresa del mateix nom a Catalunya, amb una fàbrica de pa de motlle a Granollers, producte que difongué a l’Estat espanyol El 1978 adquirí les participacions dels socis mexicans…
Institut Català de Finances
Economia
Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya adscrit al Departament d’Economia i Finances, amb personalitat jurídica pròpia i amb plena capacitat d’obrar pública i privada, creat el 1985.
Representà, en absorbir les seves funcions, la dissolució legal automàtica del Consell Assessor Econòmic-Social i Financer establert el 1984 Les funcions d’aquest nou Institut són la direcció i la coordinació de les activitats de les institucions públiques de crèdit depenents de la Generalitat i el control de llur gestió funcions de tresoreria de la Generalitat i concessió de crèdits i avals en favor d’entitats autònomes, de corporacions públiques i d’empreses públiques o privades El finançament inicial provenia de la dotació inicial de 2000 milions de les antigues pessetes uns 12 milions d’…