Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Pedro Aranaz y Vides
Música
Compositor navarrès també conegut per Tudela.
Estudià durant vuit anys al Pilar de Saragossa, amb Luis Serra L’any 1763 començà a concursar per a obtenir una plaça de director de capella a Santo Domingo de la Calzada 1763, el Pilar 1765 i Zamora 1768, però el càrrec no li fou atorgat El 1765 es traslladà a Madrid, on triomfà com a compositor de tonadillas , i el 1769, havent obtingut la plaça de mestre de capella de la catedral de Conca, s’establí en aquesta ciutat i hi restà fins a la seva mort Compongué villancicos , tonadillas , un ofertori a cinc veus i un Laudate Dominum a sis veus amb orgue, cor i instruments de corda, entre altres…
L’ONU crida a posar fi a la pèrdua de vides en les protestes a l’Iraq
En el sisè dia de l’anomenada “intifada iraquiana”, l’ONU crida a posar fi a la “forassenyada pèrdua de vides” més d’un centenar de morts, sobretot entre els manifestants a conseqüència de la repressió policial Les protestes tenen com a motiu inicial la denúncia de la corrupció, l’atur i la mala qualitat dels serveis públics, però aviat es converteixen en crides a enderrocar el govern Les protestes s’aturen el dia 8 amb motiu d’una festivitat xiïta però es reprenen el dia 24 A finals de mes, el nombre de morts supera els 200
Mešullam ben Selomó de Piera
Literatura
Judaisme
Dirigent jueu i original poeta cabalista, que renovà el llenguatge poètic, el temari i les composicions.
Fou amic i admirador de Mošé ben Nahman i de Joan ben Abraham, els caps dels tradicionalistes, i es féu ressò del moviment messiànic del seu temps Hom conserva unes 50 poesies seves, que són poesies de polèmica contra els partidaris de Maimònides bé que, després, a la vista de traduccions més fidels dels escrits d’aquest, es passà al bàndol contrari, i, també, poesies d’amor, de la natura i intellectualitzades, d’un estil influït pel trobar clus
Llegenda àuria
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze (~1266), titulada també Historia lombardica.
Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N'hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale, de París segle XIV són posteriors els manuscrits de Vic segle XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la seva uniformitat lingüística, hom troba uns trets dialectals de transició vers l’occità i uns…
Llegenda àuria
Literatura catalana
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Desenvolupament enciclopèdic Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del s XIII són posteriors els manuscrits de Vic s XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat lingüística, hom hi…
Plutarc
Historiografia
Historiador grec.
A Atenes fou deixeble d’Ammoni Malgrat haver viatjat gairebé per tot l’Imperi, la major part de la seva vida transcorregué a la seva ciutat natal i arribà a exercir el càrrec de màxim sacerdot a Delfos La seva casa fou, a més, lloc de reunió d’un cercle d’amics interessats per diverses qüestions, especialment per la filosofia Aquesta varietat d’interessos es reflecteix en el conjunt d’escrits seus coneguts amb el nom general de Moralia , on hom troba diatribes de caràcte retòric, com els tractats De la fortuna i De l’amor , i d’altres que pretenen una discussió filosòfica més seriosa, com els…
pare del desert
Cristianisme
Cadascun dels primers anacoretes i cenobites cristians dels deserts d’Egipte i Palestina (segles IV i V).
Llurs biografies han estat recollides en les Vides dels pares i llurs sentències breus en els Apotegmes
Antoni Balaguer
Gramàtica
Cristianisme
Franciscà observant, predicador i mestre de gramàtica al convent de Sant Francesc de Palma.
Escriví un tractat de gramàtica llatina, algunes vides de sants, quatre de les quals en vers llatí, i un diccionari mallorquí-castellà-llatí, avui perdut
escola de Pèrgam
Escola neoplatònica (neoplatonisme=, fundada per Edesi, deixeble de Jàmblic (s. IV), i esdevinguda famosa per Julià l’Apòstata.
Hi foren mestres, entre altres, Màxim, Crisant, Prisc, Eusebi, Sallusti i Eunapi de Sardes, el qual escriví Vides dels sofistes , espècie de crònica de l’escola ~400
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina