Resultats de la cerca

Fill d’un duaner austríac, residí, successivament, a Linz, a Viena —on s’impregnà de l’antisemitisme i del nacionalisme pangermànic de la petita burgesia— i a Munic, i el 1914 s’incorporà com a voluntari a l’exèrcit bavarès El 1919 s’adherí al Partit Obrer Alemany, grup d’extrema dreta creat aquell mateix any aviat n’esdevingué membre de la junta directiva i redactor del seu setmanari, el Völkischer Beobachter , i el 1921 assolí la direcció del partit, el qual prengué el nom de Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei NSDAP, vulgarment conegut com a partit nazi El 1923, influït per l’…

Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962

Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia

Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta

Fou elegit en una revolta dels electors contra els Habsburg, a la mort de Rudolf I d’Habsburg L’aliança amb Eduard I d’Anglaterra 1294 contra Felip IV de França i el desig de reforçar l’autoritat imperial contra els grans senyors feudals provocaren la reacció dels electors Fou destronat a Magúncia és el primer cas de deposició feta sense intervenció del papa, vençut i mort lluitant contra Albert d’Habsburg

Residí a Barcelona des de 9 anys hi treballà de tipògraf Prengué part en la fundació de la CNT i en la vaga general de l’agost del 1917 Collaborà a Solidaridad Obrera amb el pseudònim d' Ángel Rojo , que utilitzà repetidament Féu amistat amb Joaquim Maurín 1923 i amb els homes del Bloc Obrer i Camperol, i escriví a Tiempos Nuevos i a La Batalla , de la qual es féu càrrec en ésser detingut Maurín al començament del 1925 Poc temps després fou empresonat, acusat, falsament, de pertànyer a la direcció del Partit Comunista Alliberat pel juliol del 1928, formà part del Comitè Regional de Catalunya…

Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València

Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’especialitzà en…

Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat  Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…