Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Adolphe Pinard
Metge francès.
Especialista en clínica i cirurgia obstètrica, contribuí al desenvolupament de la puericultura al seu país, i des del seu càrrec de diputat fomentà la creació de lleis de treball que afavorien les mares i els infants
Adolphe Brongniart
Botànica
Paleontologia
Botànic i paleontòleg francès, fill d’Alexandre Brongniart.
Amb el seu Prodrome d’une histoire des végétaux fossiles 1828 posà les bases de la paleobotànica Professor de botànica i fisiologia vegetal al Museum de Paris 1834, membre de l’Acadèmia de Ciències de París 1834, fundador i primer president de la Societat Botànica de França 1854
Adolphe Monticelli
Pintura
Pintor provençal.
Residí gairebé sempre a Marsella i féu només dues estades a París 1846-49 i 1863-70, on lligà amistat amb NVDíaz de la Peña, que el posà en contacte amb l’escola de Barbizon i l’interessà pel paisatge Conreà també el retrat L’Arlesiana 1870-71 collecció particular, París, les escenes de gènere i galants Serenata Musée du Louvre i de circ Parada de saltimbanquis museu Grobet-Labadie, Marsella El seu refús de la línia i la seva valoració del color el fan un antecedent de l’impressionisme
Adolphe Willete
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
De vena humorística i satírica, es dedicà sobretot a dissenyar cartells decoratius i a dibuixar vinyetes satíriques sobre política en diverses publicacions
Adolphe Quételet
Matemàtiques
Sociologia
Estadístic, matemàtic i sociòleg belga.
Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’astronomia,…
Adolphe Sax
Música
Nom amb què és conegut Antoine-Joseph Sax, constructor d’instruments belga.
Amb el seu pare, Charles-Joseph Sax 1791-1865, perfeccionà diversos instruments de vent Inventà ~1840 el saxòfon i els diversos instruments de la família dels saxhorn
Adolphe Appia
Teatre
Director d’escena suís.
Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921
Adolphe Goupil
Art
Edició
Editor i marxant d’obres d’art, descendent de la família de pintors Drouais.
El 1827 fundà una editora de gravats, que el 1848 ja tenia dos establiments a París i sucursals a Berlín i a Nova York En unes altres sucursals —la Haia i Londres— treballà Vincent van Gogh Fundà després la Internationale Art Union, destinada a la promoció de pintors Fou un dels primers grans marxants d’art, i estigueren lligats a ell importants pintors pompiers , com Gerôme, gendre seu, i diversos de catalans, com Fortuny —que li degué una bona part de la fama des del 1865, que es conegueren a Roma—, Romà Ribera i Eusebi Planas, entre altres
Adolphe Ferrière
Educació
Pedagog suís.
Professor de l’institut Jean-Jacques Rousseau de Ginebra 1912-22, promogué diverses oficines i lligues internacionals a favor de l’escola activa, de la qual fou un dels principals teòrics i propagandistes Insistí en l’activitat de l’esperit en els mètodes actius La seva obra principal fou L’école active 1920
Hippolyte-Adolphe Taine
© Fototeca.cat
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a París i professà a Nevers, Poitiers i, des del 1864, a París De tendència positivista i alhora determinista, la seva posició filosòfica comporta una explicació de la història a partir de lleis equivalents a les de les ciències de la natura les seves investigacions se centraren en l’àmbit cultural i en la seva morfologia Entre les seves obres més específicament filosòfiques destaquen Le positivisme anglais 1864, Philosophie de l’art 1865-69 i De l’intelligence 1870 És autor també de diverses obres d’història com Les origines de la France contemporaine , 1876-93 i d’estudis sobre…