Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal d’Agullana, de 27,72 km 2 d’extensió, es troba als vessants meridionals de la serra de l’Albera, al seu sector més occidental, a ponent del coll del Portell, i al límit amb el Vallespir i, per tant, a la frontera francoespanyola des del 1659 Comprèn gairebé tota la vall de la Guilla, riera formada sota el coll de Lli al terme veí de la Vajol, que rep el torrent del Gou a la vila i desemboca al Llobregat d’Empordà per la dreta a l’extrem sud-oriental del terme Comprèn la vila d’Agullana, cap de municipi, el poble agregat de l’…

Tot i que hom creu que l’ermita de Santa Eugènia té l’origen en un oratori o una capelleta existent al segle XV, pot ésser anterior, sobretot si hom en té en compte la titularitat L’edifici actual fou construït entre els anys 1630 i 1664, i fou ampliat del 1668 al 1676 Modernament ha estat restaurat

Situació Façana de ponent de l’església, rematada per un alt campanar d’espadanya, amb dos pisos de finestres, d’arcades força singulars, tant per l’estructura com per les mides J Bonell L’església parroquial de Santa Maria es dreça al bell mig de la vila d’Agullana, a la plaça de l’Església Mapa 220M781 Situació 31TDG875936 El principal accés a la vila d’Agullana és la carretera local que surt de la N-II i que s’agafa —anant en direcció a la frontera— uns 2 km abans d’arribar a la Jonquera el recorregut des de la N-II a Agullana és de 2, 5 km Una altra carretera local porta a Agullana des de…

Aquesta església apareix esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 L’any 1362 consta com a sufragània de la parròquia d’Agullana, mentre que en els nomenclàtors del final del segle XIV figura com a parroquial Sembla que perdé aquesta categoria ja al segle XV L’edifici actual és una obra del final del segle XVIII, que es troba sense culte i en estat d’abandó Hi ha un projecte per a recuperar-la

Galeres al port de Barcelona, segle XVI RM El 22 de juliol de l’any 1593, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Miquel d’Agullana Girona a 1549 – 1598, ardiaca d’Empordà i canonge de Girona diputat militar Onofre d’Alentorn i d’Oms, senyor de Seró diputat reial Francesc Bonet, doctor en drets i ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Juli Cordelles i Oms, doctor en drets, prior de Sant Pere de Maleses, canonge i cabiscol de Barcelona oïdor militar Pere Ausiàs Marc, donzell de Cervera i senyor de Montcortès oïdor reial Bartomeu…

L’església parroquial de Santa Maria, actualment arruïnada, depenia ja el 1362 de la d’Agullana

Exercí de metge a Girona Participà en diversos Jocs Florals i collaborà a “Harmonia”, “L’Escena Catalana”, “Revista Catalana”, “Ofrena” i “Vibració” Fou un dels fundadors de “Catalanitat” 1910-11 i del Centre Nacionalista Republicà de Girona El 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Els seus poemes, d’estètica classicista, es publicaren en revistes i antologies El 1908 “La Novella Catalana” li edità la narració Cercant la fossa i el 1918 estrenà el quadre dramàtic Sacrilegi “Lectura Popular”s d Exiliat a França el 1939, retornà el 1948 Deixà inèdits diversos poemes, contes i…

Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel