Resultats de la cerca

El 1971 passà al grup Banca Catalana, el qual arribà a controlar-ne el 67,7% del capital el 1982 En produir-se la crisi del grup, al final d’aquest any, les accions del Banc d’Alacant passaren al Fons de Garantia de Dipòsits, i el seu capital es reduí a una pesseta per acció La posterior subhasta de les accions fou adjudicada al Banco Exterior, amb una participació del 96,3% el 1997, any en què tenia uns recursos propis de 8 700 milions de pessetes i 120 000 milions d’aliens La seva xarxa supera el centenar d’oficines, concentrades al País Valencià i Múrcia

És formada per dos campus el més antic a Sant Vicent del Raspeig i l’altre a Sant Joan d’Alacant El 1994 li fou incorporada l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat Valenciana El 1997 el govern valencià decretà la segregació de tres facultats d’aquesta universitat, que passaren a integrar la nova Universitat Miguel Hernández d’Elx, decisió que provocà una llarga polèmica amb l’estament universitari Per al curs 2005-06 oferia 45 titulacions

El mateix any, en rebre el despatx reial hom canvià la denominació per la de marquesat d’Asfeld

Situat a l’antiga fàbrica tèxtil anomenada La Cotonera, un bon exemple de l'arquitectura industrial a la ciutat, construïda el 1855 i que fou rehabilitada per a l'ús actual després de l'incendi que la destruí totalment el 1985, a excepció dels paraments exteriors i la xemeneia Té una superfície de 4000 m 2  d'exposició i conté una collecció molt completa, des dels primers vehicles utilitzats en les tasques d’extinció fins a tota mena d’objectes, estris i equips, i indumentària en definitiva, recull la història d’aquest servei ciutadà a la mateixa ciutat d'Alcoi en funcionament des del 1862 i…

Conté materials de les comarques alacantines del Neolític, l’Eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà i també fons medievals i moderns, bé que destaquen els de l’època ibèrica necròpoli del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpoli, l’Albufereta El museu, conegut en l’actualitat amb l’acrònim MARQ, reobrí les portes l’any 2000 després d’una profunda remodelació, que destaca per la utilització de noves tecnologies i sistemes de presentació de les colleccions, amb diversos muntatges audiovisuals i interactius, i pel caràcter didàctic de les…

Situat a la Casa de l’Assegurada, construïda el 1685 com a dipòsit de blat de la ciutat, les colleccions del museu són formades per art contemporani, bàsicament gravat i pintura Hom hi pot contemplar obres de Víctor Vasarely, Joan Miró, Antoni Tàpies, Juan Gris, Juli González, Equip Crònica i molts d’altres, a més de l’obra de Sempere Quant a escultura, hi ha obres de Gargallo, Chillida i altres artistes del s XX

Té l’origen en la Casa de l’Assegurada-Collecció d’Art del segle XX , institució museística d’Alacant creada al novembre del 1975 i inaugurada el 1977, que rebia el nom de la seva seu, la Casa de l’Assegurada, un edifici barroc del 1685 La collecció fou creada a partir de de la iniciativa de l’artista Eusebi Sempere i la donació dels seus fons i també dels de la pintora Joana Concepció Francés A partir de l’any 1997 l’ajuntament començà a adquirir les obres d’aquests dos artistes L’any 1998 hom realitzà una primera remodelació del museu, que comportà l’organització de les obres en tres…

El 1856 la Sociedad Española Mercantil e Industrial , controlada per la família Rothschild, se'n féu càrrec com també de la concessió de la línia de Madrid a Almansa El 1856 obtingué la concessió de la línia de Madrid a Saragossa, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant 1856 La línia d’Alacant a Almansa fou acabada el 1858 enllaçà amb la línia de Madrid a Almansa, inaugurada ja el 1857, i, a La Encina, amb la línia de la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona

El 1939 fou inaugurada la prolongació fins al port d’Alacant, que fou clausurada el 1967 El 1969 incorporà a la seva línia el tram de Gandia a Dénia, de la línia de Carcaixent a Dénia, en ésser clausurada aquesta línia Des del 1964 és explotada per la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta

El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat