Resultats de la cerca

El balanç de situació a finals de 1991 presentava unes reserves de 13 272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190 514 milions En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat

Seguí una política expansionista demanà la concessió de les línies d’Alcázar de San Juan a Ciudad Real 1859, d’Albacete a Cartagena 1859, de Manzanares a Còrdova 1860 i de Valladolid a Ariza 1891 absorbí les línies de Castillejo a Toledo 1858, la de Sevilla a Huelva 1877, la de Mèrida a Sevilla 1880, la Compañía del Ferrocarril de Córdoba a Sevilla 1875, la Compañía del Ferrocarril de Ciudad Real a Badajoz 1881, la SA para la Construcción y Explotación del Ferrocarril de Aranjuez a Cuenca 1884 i, finalment, es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França 1891,…

L’origen es remunta a la Caixa d’Estalvis de València , institució creditícia fundada el 1878, fruit d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Inicià l’activitat com a mont de pietat, caràcter que perdé a poc a poc Fins el 1931 no tingué obra beneficosocial pròpia, i moltes caixes menors valencianes s’hi fusionaren –Alzira 1940, Vila-real 1941, Alberic 1942, Xàtiva 1943 i Gandia 1945– A partir del 1939 installà sucursals fora de la província, a Vila-real Plana Baixa i a la província d’Albacete L’any 1989 absorbí la Caixa d’Estalvis i…

Al servei del duc de Gandia, fou batlle 1650 de les baronies de Murla, Orba i Laguar Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent

Participà en exposicions de València 1845 i d’Alacant 1845 i 1860, amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors Collaborà en la collecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo

Abandonà la carrera militar per dedicar-se a la docència, i posteriorment centrà l'activitat professional en el periodisme i la docència Militant del Partit Comunista, fou cofundador del diari Primera Página 1968, en el qual collaborà assíduament, com també en molts altres mitjans  Cofundador de la Unió de Periodistes del País Valencià 1979, fou cronista oficial de la ciutat d’Alacant Conreà gairebé tots els gèneres literaris, entre d'altres, la poesia, la novella i l’assaig De la seva obra hom pot esmentar El mendigo y otros cuentos 1955, En la cima 1956, Un agujero en la luz…

Escriví, a partir d’uns materials del seu germà Jaume, una Crónica de la ciudad de Alicante, que arriba fins el 1650

Molt considerat a Alacant, hi ocupà càrrecs professionals i honorífics i participà en la decoració del Casino Autor d’obres d’un gran format i de temes truculents Sols, diputació provincial El nàufrag, Casino El pescador de perles, fet com a pensionat a Itàlia, féu moltes obres de gènere, bells paisatges d’Alacant, racons de sagristies, claustres i temples, etc

Fou marquès consort d’Algorfa i senyor de Formentera de Segura Escriví Disertación sobre las medallas desconocidas españolas 1800, Disertación segunda sobre las medallas desconocidas españolas y navegación antigua en el mar Océano 1802 i diverses memòries sobre temes agronòmics, jurídics, astronòmics i econòmics Aplegà una notable collecció numismàtica El seu fill, Ignasi Pérez de Sàrrio i Ruiz-Dávalos Alacant 1777 — Montpeller 1836, fou militar i escriptor Llegà la seva biblioteca a l’església de Sant Nicolau d’Alacant i continuà la història genealògica de la seva…

Fou marquès del Bosc d’Ares 1883, gran d’Espanya 1897, cinquè comte de Casa Rojas i setè comte de Torrellano Advocat, milità a la dreta del partit conservador, que presidí a la província d’Alacant Fou diputat i senador Creà el sanatori de Busot i reuní una notable collecció bibliogràfica i artística