Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
alarma
Militar
Avís o senyal que, en un exèrcit o plaça, és donat per tal que hom es prepari per a la defensa o per al combat.
L’alarma pren denominacions diverses segons el perill o la qualitat de l’enemic
alarma
Inquietud causada per l’aproximació de l’enemic, per la creença en la imminència d’un perill.
alarma
Psicologia
Sistema mobilitzador del comportament que prepara immediatament una resposta adaptada a una situació urgent.
alarma
Avís o senyal fet en cas de perill.
aparell d’alarma
Tecnologia
Dispositiu de seguretat, capaç d’emetre senyals perceptibles quan el sistema vigilat per ell presenta una anomalia que l’exposa a un perill imminent, per tal de permetre de posar en marxa el sistema de protecció contra aquest perill.
De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar…
estat d’alarma
Política
Dret constitucional
Estat de crisi que permet la modificació transitòria del règim constitucional ordinari.
En l’ordenament constitucional espanyol, l’alarma és un dels tres estats excepcionals, juntament amb els d’ excepció i de setge , previstos en l’article 116 de la Constitució del 1978 A diferència dels altres dos, l’estat d’alarma no permet la suspensió de les llibertats fonamentals El govern el declara per decret per una durada màxima de quinze dies, i pot prorrogar-se amb prèvia aprovació del Congrés dels Diputats És previst per a quatre supòsits de gran gravetat catàstrofes inundacions, terratrèmols, incendis, etc, crisis sanitàries epidèmies, episodis de…
Salvador Alarma i Tastàs
Salvador Alarma és autor de la decoració de la sala de ball La Paloma (1903), a Barcelona
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Teatre
Decorador i escenògraf.
Vida De família d’escenògrafs, estudià a Llotja, on fou deixeble dels pintors Josep Planella i Ramon Amado, i Francesc Soler i Rovirosa fou el seu mestre en l’art de l’escenografia El 1884 ingressà al taller de Ramon Planella El 1888 entrà a treballar al taller del seu oncle Miquel Moragas i Ricart, el Teatre Circ Barcelonès, amb qui s’associà i del qual esdevindria propietari Començà amb la representació a l’aire lliure de Flors de cingle , d’Ignasi Iglésias, i es convertí en el decorador idoni per als autors del seu temps Àngel Guimerà, Adrià Gual, etc El 1898 començà a collaborar amb…
, ,
senyal d’alarma radiotelegràfic
Senyal per a anunciar un missatge d’auxili o un avís de cicló.
Consisteix en dotze ratlles de 4 segons de duració del sistema Morse i amb intervals d’un segon entre ratlla i ratlla dura, doncs, un minut just És transmès en una freqüència de 500 kHz 600 m Aquest senyal posa automàticament en funcionament el receptor radiotelegràfic d’autoalarma que el rep
Final de l’estat d’alarma
Medicina
Després de sis pròrrogues, el govern espanyol declara la fi de l’estat d’alarma a tot el territori de l’estat imposat des del 14 de març tres mesos i una setmana per frenar la pandèmia de la covid-19 Tot i que amb restriccions, sobretot relatives als espais tancats, els ciutadans recuperen la mobilitat, es permet viatjar entre els diversos territoris de l’estat El 21 Espanya comença a obrir les fronteres de l'espai Schengen