Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Albalat dels Ànecs
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell, actualment enrunat, del terme municipal de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), a la façana marítima (anomenada la Ribera de Cabanes).
Es troba prop de la carretera de Barcelona a València i de l’albufera dels Ànecs coneguda abans també per albufera d’Albalat , la qual fou l’origen del despoblament Es conserva encara l’antiga església, agregada a Cabanes el 1575
albufera dels Ànecs
Maresme situat a la Plana Alta, a la Ribera de Cabanes, zona costanera del terme muncipal de Cabanes de l’Arc.
Ocupa una extensió de 6 km 2 S'asseca a l’estiu, però s’omple amb les pluges i amb la mar alta La facilitat amb què es corrompien les seves aigües fou la causa del despoblament d’Albalat dels Ànecs, el castell i l’església del qual encara es conserven davant l’albufera
Miravet
Castell
Antic castell del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), situat a 286 m alt., als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes.
El castell, del qual resten alguns murs, d’origen islàmic, fou donat per Jaume I al bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles el 1225, poc abans de la seva conquesta tenia un ampli terme, que comprenia els d’Albalat dels Ànecs, de Cabanes, de Bell-lloc del Pla i de Torreblanca El poble de Miravet, format al voltant del castell l’església parroquial de Sant Martí i Sant Bartomeu, gòtica, és també enrunada, es despoblà durant el s XVI el 1575 passà a formar part, amb Albalat, del comú de Cabanes
baronia d’Alcàntera
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el poble d’Alcàntera (Ribera Alta).
La baronia fou concedida el 1464 a Elvira de Ribelles, casada en segones noces amb Joan de Montagut De la família Montagut passà a la dels Sorell, comtes d’Albalat i barons de Beneixida
Pardines
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Despoblat
Despoblat del municipi d’Algemesí (Ribera Alta), al NE de la vila.
La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església
Cabanes de l’Arc
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, al centre del pla de l’Arc.
Comprèn, al sud, una zona muntanyosa el Gaidó, la Maigmudella, la Gasiona, la serra de les Santes, les muntanyes del Desert de les Palmes i la serra d’Orpesa a la costa, entre els termes d’Orpesa i de Torreblanca, hi ha la zona d’aiguamolls coneguda per la Ribera de Cabanes, que correspon a l’antic municipi d’Albalat dels Ànecs El sector meridional és drenat pel barranc de Xinxilla La vegetació natural, formada per pins, brolla i pasturatges, de propietat comunal i privada, ocupa menys del 15% del terme L’agricultura és la base econòmica del municipi Hi predomina el secà sobre el…
comtat de l’Alcúdia
Història
Jurisdicció que comprenia l’actual vila de l’l’Alcúdia (Ribera Alta).
La senyoria fou concedida des de la conquesta cristiana a la família Montagut, juntament amb la del lloc veí de Ressalany A la segona meitat del segle XVI, Maria, filla d’Àngela Montagut i Vilanova de Ribelles, senyora de l’Alcúdia i de Ressalany i de Galceran de Castellví, es casà amb Gonçal d’Íxer, baró de Xaló a llur net Gonçal Escrivà d’Íxer, li fou concedit el comtat el 1645 El segon titular fou el seu fill, Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau, escriptor en llengua castellana El títol passà, més tard, als Català de Valeriola, ducs d’Almodóvar del Río, i, el 1814, passà a Antoni de…
Beneixida
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a la riba dreta del Xúquer, dins la vall Farta.
El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies Jaume I el…
la Plana Alta
Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit…
baronia de Beneixida
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Beneixida (Ribera Alta), la qual, al llarg d’enllaços matrimonials, passà als Sorell, comtes d’Albalat.