Resultats de la cerca

Un 87% del terme és ocupat per conreus de regadiu 910 ha amb unes 155 ha d’horta baixa, que són regades amb aigua de la séquia de Favara, i la resta és dedicat a l’arròs 720 ha, conreu que, tanmateix, es troba en regressió a favor de les hortalisses i els cítrics 35 ha Les terres, molt repartides el 91% de les explotacions són menors de 5 ha, són explotades pels mateixos propietaris en un 90% la resta, principalment per arrendataris La indústria s’ha desenvolupat força els darrers anys avui, ocupa un 45% dels treballadors, amb un polígon industrial 32 ha és característic el sector de la fusta…

L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu

Llicenciada en ciències de l’educació, és autora d’un gran nombre d’obres de literatura infantil Teretina Butanútols i altres contes 1986, La princesa pitudeta i panxudeta 1988, Galerna d’aiguamar 1989, Amunt, Lina, Amunt 1990, La bruixa tafanera 1991, La princesa que no sabia jugar 1991, El mag Floro 1992, Una excursió amb pirates 1993, El bagul de les disfresses 1994, El misteri de l’andana 1997, El cas misteriós de la lletra malalta 1998, premi Vicent Silvestre de narrativa infantil 1997, Un pintor molt guai 1999, Bum-bum El fantasma esvalotat 2000, Coses de la lluna 2000 i La granota…

La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera

S'allarga sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al S del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar

Escriví en català sainets i drames, alguns dels quals gaudiren d’acceptació Rafaela la filanera, El sereno d’Alfafar, Cento el de Meliana, Una nit en la fira, Els francesos en València, El titot de Nadal, El reliquiari de plata, etc Llegí el seu poema històric Lucrècia profanada en l’acte durant el qual hom decidí la fundació de la societat Lo Rat Penat 1878 En castellà escriví obres per al teatre, com ara Los cómplices y el desheredado 1849, La destrucción de Sagunto i Los desertores

D’extració social humil, treballà de relligador de llibres i de velluter S’inicià en el teatre en el món de les companyies d’afeccionats, i es donà a conèixer com a autor al Principal d’Alacant, amb el drama Los cómplices y el desheredado 1849, que fou seguit d’altres obres castellanes com La destrucción de Sagunto , no estrenada, i la revista Diciembre y Enero 1870 En català o bilingües, escriví diverses peces còmiques, entre les quals cal esmentar A falta de buenos, o Rafaela la filanera 1855, El sereno d’Alfafar 1858 i El mejor marido, o Cento el de Meliana 1858, estrenades al…

Fill de Ramon Boïl de La Scala El rei Pere el recompensà amb el lloc de Putifigari Sardenya i amb el de Boïl a Aragó, amb títol de baronia 1364, i li atorgà, a més, la jurisdicció sobre Alfafar, Benetússer, Paiporta i Ravissanxo com a capità general de València defensà la capital contra les tropes de Pere el Cruel durant la guerra amb Castella Intervingué en la guerra civil castellana al costat d’Enric de Trastàmara i fou fet presoner per Pere el Cruel i els anglesos a la batalla de Nájera 1367 Enric de Trastàmara el recompensà amb la senyoria de Huete Portà a terme nombroses…

Format a Sant Carles, a València Les seves obres més importants són al fresc les que hi havia a l’església de l’enderrocat Collegi Imperial de Nens Orfes de Sant Vicent Ferrer, a València, les dels temples de Carlet, Alfafar, Aldaia, Picassent, Llutxent, Soneja i Almàssera, a la parròquia de Sant Nicolau i la basílica dels Desemparats, a València, i als palaus del marquès de Campo darrerament, del comte de Berbedel i del comte de Parcent enderrocat A l’oli en sobresurten els retrats dels marquesos de Sant Joan — o de Romero — a l’asil fundat per aquests, els de l’oratori del baró…