Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Alfons Serra i Baldó
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Es formà a les universitats de Barcelona i de Madrid i als Estudis Universitaris Catalans Lector a la Universitat de Tübingen i professor a l’Institut-Escola de Barcelona, el 1939 s’exilià a Tolosa de Llenguadoc, on, gràcies a Josep Sebastià Pons, esdevingué lector de català i castellà a la Facultat de Lletres de la Universitat i a l’Institut d’Études Hispaniques, i conservador a la Biblioteca Universitària Tornà a Catalunya el 1974, després de jubilar-se Collaborà, entre altres publicacions, a Estudis Universitaris Catalans , Quaderns de Poesia , La Publicitat , El Matí , Revista de…
,
Alfons Par i Tusquets
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg.
Fill del jurista Idefons Par i Pérez Autodidacte, se centrà en els estudis shakespearians Vida de Guillem Shakespeare , 1916 traducció comentada de Lo rey Lear , 1912 Contribución a la bibliografía española de Shakespeare , 1930 Shakespeare en la literatura española , 1935 i en la romanística, especialment catalana Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge, 1923 Notes lingüístiques y d’estil sobre les inscripcions y cartes de Catalunya anteriors al segle XIV, 1931 Curial e Güelfa Notes lingüístiques y d’estil, 1928 Acotacions lingüístiques y d’estil a clàssics menors…
,
Antonio Beccadelli
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura italiana
Humanista italià, dit el Panormita.
Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia…
Guiniforte Barzizza
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià, fill de Gasparino Barzizza (Barzizza, Llombardia 1354 — Milà 1431), també humanista.
El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita
Bessarió
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Cardenal, teòleg i humanista bizantí.
Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista
Juli Moisès Fernández i de Villasante
Pintura
Lingüística i sociolingüística
Pintor i acadèmic.
Format a l’escola de belles arts de Cadis, on decorà el Gran Teatro i algunes esglésies Es presentà, amb èxit, a l’Exposición Nacional de Madrid del 1912, any que s’establí a Barcelona El 1922 s’installà definitivament a Madrid, on fou director de l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando Bàsicament retratista — pintà Alfons XIII, el 1928 — , evolucionà des d’un cert decadentisme cap a un realisme tou
Ludwik Lejzer Zamenhof
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filantrop i lingüista jueu polonès.
Estudià a Moscou i Varsòvia, on es graduà en medicina el 1885 i exercí professionalment com a oculista L’experiència de la seva ciutat natal, on convivien en un ambient conflictiu russos, polonesos, alemanys, lituans, bielorrussos i jueus de llengua ídix , el portà a emprendre la tasca de cercar una llengua de comprensió internacional Descartades les opcions de llengües antigues com ara el grec o el llatí o algunes llengües modernes d’àmplia difusió —per les arbitrarietats gramaticals pròpies de les llengües naturals, les dificultats d’aprenentatge i la identificació amb un determinat poble o…
galaicoportuguès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua romànica parlada a la franja occidental de la península Ibèrica ja durant l’edat mitjana; hom produí una literatura important en aquesta llengua, que, de bon principi, s’estenia des de la Cantàbrica fins al Duero.
Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses — Cancioneiro de Ajuda, Cancioneiro de Vaticana i el de la Biblioteca Nacional de Lisboa, dit també Cancioneiro Colocci-Brancutti — recullen l’obra de cent cinquanta-sis poetes i una colla de poetes anònims cantiga Les Cantigas d’Alfons el Savi completen aquest corpus profà amb composicions religioses Hom observa una completa identitat idiomàtica entre els poetes nascuts a banda i banda del riu Miño acceptaren una koiné convencional, i les petites diferències, si de cas, no tingueren gaire relleu Cronològicament els…
arcaisme
Lingüística i sociolingüística
Ús de mots, formes o construccions antiquats.
Molts arcaismes del català tenen aquest caràcter respecte al català central, car en zones isolades mantenen llur vitalitat així torcar , ‘eixugar’, par ‘sembla’, colcar ‘cavalcar’, ‘muntar’, pus ‘més’, etc són encara vius a les àrees occidentals o baleàriques i alguns escriptors d’aquestes contrades se'n serveixen adesiara A més dels dialectes perifèrics, els últims refugis dels arcaismes són les frases fetes, les locucions, els proverbis, les llengües de grup llenguatges tècnis d’oficis, etc, els usos metafòrics, l’onomàstica, les oracions i pregàries, les cançons populars, etc L’ús dels…
Manuel Seco Reymundo
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Doctor en filologia romànica per la Universidad Central de Madrid 1969 Deixeble de Rafael Lapesa, s’especialitzà en gramàtica i lexicografia Treballà en el Diccionario histórico de la lengua española durant trenta-un anys, primer com redactor 1962-68, després com redactor en cap 1968-81 i finalment com a director 1981-93 D’entre les seves obres es destaquen Metodología de lengua y literatura españolas en el Bachillerato 1961, Diccionario de dudas y dificultades de la lengua española 1961, Arniches y el habla de Madrid 1970, premi Rivadeneira de la Real Academia Española 1969, Gramática…