Resultats de la cerca

El FLN fou l’element motor de la insurrecció i de la independència algerianes i fins el 1989 constituí, el partit únic de l’estat algerià, amb Controla el govern, l’assemblea nacional i l’exèrcit Els seus estatuts el declaren socialista i regit pel principi del centralisme democràtic El seu màxim organisme és el consell de la revolució, el qual delega els seus poders en un secretariat executiu Al juny del 1990 se celebraren les primeres eleccions lliures des del 1962, on es votà la nova composició dels consells regionals i locals La victòria del Front Islàmic de Salvació FIS, que…

De la campanya terrorista que menà, cal subratllar-ne l’atemptat contra De Gaulle el 8 de setembre de 1961 Quan el govern francès i el Front d’Alliberament Algerià signaren l’armistici del març del 1962, intentà de frenar l’èxode de pieds noirs cap a Europa Salan fou capturat a Alger per l’abril del mateix any i l’organització es dispersà a l’exili

Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…

El seu capital pertanyia a l’Instituto Nacional de Hidrocarburos Posseïa la planta de regasificació de Barcelona, adquirida a l’empresa catalana Gas Natural, els jaciments de Serrablo Aragó i Gaviota País Basc i era titular de contractes de compra a llarg termini amb Algèria i Líbia El 1993 passà a dependre de Gas Natural SDG

Liderat per Antonio Cubillo i amb el suport polític d’Algèria, des d’on emetia l’emissora La Voz de Canarias Libre , en 1975-77 desenvolupà la seva màxima activitat armada, propagandística i diplomàtica intentant, al si de l’OUA, de demostrar l’africanitat de les Canàries i de forçar-ne la independència El 1978 es dissolgué

L’any 1917 hom la constituí societat anònima i posteriorment creà filials al Marroc, a Algèria i al Senegal des del 1967 restà estretament vinculada a l’empresa Citroën Berliet, que en els seus inicis fabricava automòbils i camions, des del 1939 es dedicà exclusivament a la fabricació de camions El 1975 fou integrada a la Renault i el 1980 desaparegué la marca

Fundada per Andrea Riccardi el 1968 a Itàlia, el 2000 tenia 20 000 membres Ha intervingut en els intents de resolució de conflictes a Moçambic, Algèria, Kosovo, Guatemala, entre d’altres Rebé el premi Niwano per a la pau 1999 i Premi per la Pau 2000 Des del 1989, hi ha grups de la comunitat de Sant Egidi a Barcelona i a Manresa

Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno

També en són membres Líbia, Algèria, Bahrain, l’Iraq, Egipte exclòs en 1979-89, Qatar, l’Aràbia Saudita, Síria i els Emirats Àrabs Units Tunísia abandonà l’organització el 1987 Tot i controlar el 25% de la producció mundial de petroli 1992, la diversitat d’interessos i d’orientacions polítiques han frenat l’acció conjunta i àdhuc han provocat conflictes entre els seus membres invasió de Kuwait per l’Iraq el 1990 i la guerra del Golf Pèrsic La seu és a Kuwait

Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’…