Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
parc natural de l’Albufera
Zona declarada protegida el 1986 pel Consell de la Generalitat Valenciana.
La seva extensió és de 21 000 ha i protegeix els ecosistemes de l’Albufera, de la Devesa de l’Albufera i de la marjal circumdant És important per la seva riquesa ornitològica més de 260 espècies d’aus, unes 80 de les quals hi nidifiquen Comprèn part dels municipis de València, Massanassa, Catarroja, Alfafar, Silla, Sollana, Sueca, Albalat de la Ribera, Algemesí i Cullera
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni de la Humanitat
La UNESCO declara les Falles de València Patrimoni Immaterial de la Humanitat La declaració inclou no tan sols les Falles de la capital del País Valencià, sinó totes les de les poblacions valencianes on aquestes festes són tradicionals Les tradicions dels Països Catalans incloses fins ara en aquesta categoria del Patrimoni de la Humanitat són el Misteri d’Elx, la Patum de Berga, els castells, el Cant de la Sibilla, les festes de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, les Falles del Pirineu, el Tribunal de les Aigües de València i la dieta mediterrània
Manuel Climent i Cavedo
Música
Compositor i organista.
Es formà musicalment a la collegiata de Gandia Organista i mestre de capella a Algemesí 1825-30 i organista, a partir del 1831, de la parròquia de Sant Nicolau de València Emigrà a França el 1840 i s’acredità a Gueret Llemosí com a professor de piano i de cant Més tard anà a París, on es relacionà amb Chopin, Auber i altres músics romàntics Visqué a Madrid, on publicà una Gramática musical 1852 És autor d’una missa amb acompanyament orquestral, himnes, motets, villancicos , una òpera — La rosa mágica 1853— i la sarsuela Tres para uno 1856
Josep Maria Manuel Cortina i Pérez
Arquitectura
Arquitecte, conegut habitualment per Manuel Cortina.
Titulat 1891, anà a l’estranger i fou influït per les idees de Viollet-le-Duc a la tornada treballà a Barcelona El 1900 fou nomenat arquitecte municipal de València Hom en destaca el projecte d’un barri obrer a l’Eixample de València, el pla general de la ciutat, diverses cases de veïns — algunes de les quals relacionades amb l’estil de Domènech i Montaner — i l’Institut Oftalmològic del Doctor Viciano a Algemesí Ribera Alta Construí diversos panteons a València La seva obra més típicament modernista era el portal del desaparegut Saló Eslava 1908, arabitzant, a València Publicà…
la Salut
© JoMV
Advocació mariana, lligada gairebé sempre a una font o un pou d’aigua considerada miraculosa (Font de la Salut), que s’estengué per tota la cristiandat i pels Països Catalans, en especial del segle XV al XVII.
Existeixen més d’una vintena de santuaris i capelles dedicades a la Salut o a la Font de la Salut als Països Catalans, com la Font de la Salut de Traiguera Baix Maestrat, la Salut de Sabadell Vallès Occidental, la Salut de Sant Feliu de Pallerols Garrotxa, la Salut de Vallfogona de Ripollès, la Salut del Papiol, la de Collbató, la de Castelldefels i la de Sant Feliu de Llobregat totes al Baix Llobregat la de Barcelona, on dóna nom a un barri, la de Sant Cristòfol les Fonts Garrotxa, la de Terrades Alt Empordà, la de Sant Iscle de Vallalta Maresme, de Viladordis Bages, la de Tona Osona, la d’…
Josep Moreno i Gans
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música coral Vora…
Josep Moreno i Gans
Música
Músic.
Deixeble de Conrado del Campo, obtingué els premis nacionals de música de l’Estat espanyol el 1928 amb Pinceladas goyescas i el 1934 La seva producció simfònica comprèn, a més, Simfonia d’estampes llevantines, És de nit, El órgano quedó mudo, Sinfonía Esopo 1972, etc També ha escrit obres de cambra
séquia reial del Xúquer
© Carolina Latorre Canet
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.
És la més important del País Valencià per l’àrea regada unes 20000 ha Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla alluvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans alluvials més allunyats del riu La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar després dits l’Antiga…
Josep Prades
Música
Músic.
Fou infant de cor de la catedral de València, on fou deixeble d’Antoni Teodor Ortells El 1712 fou nomenat mestre de capella de l’església parroquial d’Algemesí, i més tard de Santa Maria de Castelló de la Plana 1717-28 Aquest darrer any li fou concedit el càrrec de mestre de la capella de la catedral de València, pel seu mèrit extraordinari La seva extensa producció comprèn unes quatre-centes obres misses a vuit, deu i dotze veus amb acompanyament instrumental, una Missa de Rèquiem 1744, vint-i-quatre misereres, una vintena de motets i salms, etc És autor de més de dos-cents…
Josep Prades i Gallén
Música
Mestre de capella i compositor valencià.
Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700 Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 Es conserven unes 400 obres d’aquest compositor una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç Prades contribuí a la consolidació del Barroc musical a València, amb els trets típics del final d’aquest…