Resultats de la cerca

Després d’una època nòmada, desconeguda, s’uniren amb els teutons i envaïren la Gàllia meridional el 110 aC, lluitaren amb els romans a Aurenja 105 i, després d’haver-los vençuts, entraren a la península Ibèrica La incursió, però, fou efímera, i tornaren a les Gàllies, on se separaren dels teutons, i entraren a la vall del Po després de passar els Alps Marí, un cop hagué vençut els teutons, els exterminà al nord d’Itàlia

Habitaven a la costa occidental de Slesvig s IV aC A causa d’unes inundacions, juntament amb els cimbris de Jutlàndia, pujaren per l’Elba i arribaren a Bohèmia, on no foren admesos 120 aC Derrotats també per altres pobles del Danubi 114, s’enfrontaren als Alps amb els romans de Papiri Carbó i els venceren 113 Sempre demanant terres als romans, passaren al S de la Gàllia, on triomfaren successivament 109-107 Tres exèrcits romans foren estrepitosament derrotats a Aurenja 105 El més prestigiós dels generals romans, Mari, al capdavant d’un fort exèrcit, anihilà els teutons a Aquae…

En llur migració vers el SE els longobards travessaren la vall del Morava i la Nòrica i s’establiren a la Pannònia 526-546 Fou un dels pobles germànics que sortí més tard del seu endarreriment La ruta comercial Bàltica-Adriàtica els enriquí i els aportà les primeres i llunyanes influències d’aquí vingué llur conversió a l’arianisme 489 Venceren els gèpides 567 i signaren un tractat amb els àvars 567 El rei Alboí, fill d’Audoí, aprofità la política de Justinià i decidí d’emprendre la conquesta d’Itàlia 568 Travessaren els Alps pel Friül, on trobaren una escassa resistència per…

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…

Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…

El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…

Sembla que s’establiren a Escandinàvia, d’on devien sortir a les ordres de Filimer, travessaren la mar Bàltica i romangueren un quant temps a la vall del Vístula Després el degueren remuntar, s’adreçaren vers el sud i s’establiren a Escítia, prop de la mar Negra, a l’oest del Dnièper A la primera meitat del segle IV tingueren per rei Vidigoia, que morí en lluita contra els sàrmates Poc temps després estigueren sotmesos als ostrogots i a llur rei Hermanric, i tots plegats foren empesos cap a l’oest i el sud per la invasió dels huns, que, a llur torn, sembla que foren pressionats pels xinesos…